La UE dona marge a Espanya per triplicar la inversió en defensa sense retallades

La Comissió Europea ha "convidat" tots els estats membre a acollir-se a una nova clàusula d’excepció en el termini de quatre setmanes (fins a mitjans d’abril) per poder augmentar de manera decidida la seva despesa en defensa en els pròxims quatre anys (2025-2028), fora del jou de les regles fiscals. Per a Espanya, aquesta clàusula d’excepció dona marge al Govern per poder augmentar la despesa en defensa en fins a 24.000 milions, fins a situar-se en l’entorn dels 40.000 milions (el 2,5% del PIB) el 2028, sense haver d’escometre de manera immediata ni la pujada d’impostos ni la retallada d’altres despeses (que sí que caldria encaixar després del 2028). El Govern no ha concretat com preveu augmentar la despesa en defensa ni en quina mesura sotmetrà les seves decisions a la votació del Parlament.

En general, una clàusula d’excepció és un mecanisme que permet relaxar el rigor de les regles fiscals a fi de permetre als estats membre atendre alguna mena de circumstància excepcional, com va ser la covid al seu dia i com ho és ara la necessitat de reforçar la seguretat de la UE.

El disseny de la nova clàusula es recull en el document Acomodar l’augment de la despesa en defensa en el marc del Pacte d’Estabilitat i Creixement, publicat aquest dimecres per la Comissió Europea, juntament amb el Llibre blanc sobre el futur de la defensa. Segons aquest document, cada Estat membre de la UE podrà augmentar la seva despesa en defensa (respecte a la que tenien el 2021) cada un dels quatre anys compresos entre 2025 i 2028 en l’equivalent a l’1,5% del PIB, sense risc que això pugui conduir el país a un procediment sancionador per dèficit excessiu per haver sobrepassat el sostre de despesa o la regla de dèficit del 3% del PIB (sempre que la causa sigui l’augment de la despesa en defensa).

D’entrada, aquesta clàusula d’excepció es mantindrà durant quatre anys (2025-2028), ja que la Comissió Europea interpreta que "sembla apropiat un període de quatre anys per a la transició a un nivell estructuralment més alt de despesa de defensa".

No obstant, segons el document, un cop complert aquest període, "si es mantenen les circumstàncies excepcionals, el Consell podrà prorrogar fins a un any el termini durant el qual cada Estat membre pot desviar-se del camí de despesa neta que hagi establert", és a dir, fins al 2029. O fins més endavant, tenint en compte que s’admet que "el Consell podrà concedir més d’una pròrroga". En tot cas, es permetrà que els contractes firmats durant aquell període però amb entregues posteriors encara es beneficiïn de la flexibilitat de la clàusula d’excepció (i no computin a efectes de les regles fiscals).

Pla fiscal

D’acord amb les noves regles fiscals –aprovades pel Parlament Europeu l’abril del 2024–, cada país es compromet a no pujar la seva despesa pressupostària (en termes de despesa primària neta) per sobre d’una determinada taxa durant el període de quatre anys (ampliable a set) del seu corresponent pla fiscal i estructural a mitjà termini. En el pla fiscal presentat per Espanya el 15 d’octubre del 2024 (aprovat per la Comissió Europea), el Govern es compromet a limitar l’augment de la despesa a una mitjana del 3% en cada un dels set pròxims anys, a fi de situar el dèficit públic en el 0,8% del PIB el 2031 i el deute públic, en el 90,6% del PIB.

Incomplir el sostre de despesa compromesa, situar el dèficit per sobre del 3% del PIB o una desviació en la reducció del deute públic són els tres motius que poden fer que la Comissió Europea obri un expedient per dèficit excessiu a un país, amb les corresponents sancions econòmiques. Només es pot gastar més, per sobre del que s’ha compromès, si en paral·lel s’emprèn una pujada d’impostos per import similar.

Permetre als països no haver d’encaixar l’augment del pressupost en defensa dins del sostre de despesa compromesa amb Brussel·les equival a dir que cada govern podrà augmentar el seu pressupost en defensa respecte al que tenia el 2021 (que és l’any que s’ha pres com a referència, abans de la guerra a Ucraïna), i fer-ho de manera acusada (una quantitat addicional equivalent fins a l’1,5% del PIB), sense necessitat d’haver d’escometre una pujada d’impostos per import similar o una retallada d’altres despeses del mateix calibre mentre estigui oberta la clàusula d’excepció (en principi, fins al 2028).

Notícies relacionades

El BBVA contradiu el Sabadell i afirma que la seva unió és una «aposta per Espanya i les seves empreses»

Bones notícies per als jubilats: així queden els preus per a acompanyants en els viatges de l'Imserso

Ara bé, s’adverteix qu,e en el moment en què finalitzi aquesta clàusula, els Estats membre hauran de ser capaços de mantenir el nivell de despesa en defensa dins dels seus límits pressupostaris. En definitiva, com s’explica en el document, aquesta clàusula ofereix "flexibilitat perquè els Estats membre puguin realitzar la transició a un nivell més alt de despesa en defensa".

No obstant, la Comissió Europea deixa ben clar que, "després d’aquest període, els Estats membre haurien de mantenir el nivell de despesa més alt [pel que fa a defensa] mitjançant la reordenació gradual de prioritats en els seus pressupostos nacionals, per tal d’aconseguir salvaguardar la sostenibilitat fiscal".