Josep Oliu: "Si no canvia res, dono un 85% de probabilitats que l’opa fracassi"

El conseller delegat del BBVA, Onur Genç, diu que la probabilitat d’èxit de l’opa és molt alta.

Un banquer d’inversió em va dir fa poc: "No premium. Hostile. No way» (Sense prima i hostil, no hi ha manera). Ho enviaré a l’Onur.

Dijous va acabar la seva junta dient que la "gran alegria no és tornar a Sabadell, sinó que seria tornar a Sabadell l’any que ve». ¿Quin grau de probabilitat hi dona?

Ara com ara, ceteris paribus, és a dir, sense que canviï res, hi dono un 85% de probabilitat.

Però sembla que s’han resignat al fet que la CNMC no atendrà els seus plantejaments. ¿La seva gran esperança és el Govern?

Amb la CNMC no ens hem resignat. No sé quin serà el seu dictamen. Però seria una llàstima que no fes un test de mercat a fons sobre les conseqüències que tindria en les pimes. També que no fes cas de les parts més afectades, que són les empreses i que ja han manifestat a través de 80 organitzacions la voluntat d’explicar-li per què pensen que aquesta operació pot ser dolenta per a elles i, en conseqüència, dolenta per al país. El Govern ha de definir després quin marc de sistema financer vol per a Espanya, si un d’uns quants bancs internacionals o un en què també hi hagi bancs multiregionals forts, que és el que propugnem. És necessari perquè l’accionista del Sabadell prengui una decisió informada.

El seu conseller delegat sí que s’ha resignat públicament.

Sí, pel que ens arriba, però jo no ho dono per fet.

Ha defensat que el Govern té arguments per oposar-s’hi.

Així està establert en la llei de competència. El Govern ha d’analitzar l’informe de la CNMC i, alhora, ha de tenir en consideració altres qüestions d’interès general, com ara l’equilibri territorial. No és la meva missió dir què han de fer el Govern ni la CNMC. Però demano claredat. Perquè la meva missió sí que és dir als meus accionistes quins són els avantatges i inconvenients de la proposta del BBVA.

Des de l’any 2008 han desaparegut desenes d’entitats. ¿Per què considera que la del Sabadell seria un desastre?

Perquè hi ha més concentració. És com si es fusionessin CaixaBank i el BBVA. El que és bo per a Espanya ho és per a les seves empreses, que ens han dit que se sentiran desemparades si desapareixem i que haurien de bregar amb tres bancs (Santander, BBVA i CaixaBank) que no tenen la mateixa proximitat.

Si l’operació no és bona, ¿per què la van negociar el 2020?

Era l’any de la covid i feia tres anys que havia trencat el Popular. Al mercat hi havia desconfiança en la nostra capacitat de seguir en solitari. Ara tenim un projecte consolidat, sostenible i amb una gran capacitat de creació de valor.

¿Què hauria d’haver ofert el BBVA perquè acceptessin?

Potser parlar en confiança. La seva oferta era innegociable.

El BBVA considera impensable que el Govern travi l’opa pel mal que suposaria per a la imatge d’Espanya davant el mercat.

Si ho fa bé, no ho crec. Un Govern ha de posar sobre la balança el que més interessa als seus ciutadans. Confio en aquest Govern.

Però el BBVA diu que confia que el Govern acabarà acceptant l’opa.

No crec que hi confiï gaire. Vetllarem perquè el fullet de l’operació inclogui tots els riscos, pèrdues de capital i de dividends que suposa l’acceptació de l’opa perquè l’accionista ho pugui comparar amb el preu que li donen. Si és que el preu és tangible, perquè ara com ara és una opa impròpia.

¿Per que és impròpia?

Una opa apropiada seria en efectiu, no en accions. Qui inverteix en el BBVA destina el 70% de la inversió a Mèxic, Turquia i l’Amèrica Llatina, que tenen grans riscos polítics i econòmics.

¿Li fa por que la seva acció caigui si l’opa fracassa?

No. La mitjana de la valoració dels analistes sobre la nostra acció és aproximadament on està la cotització ara mateix.

Si l’opa decau, ¿buscarà la fusió amb un banc més petit?

Seguirem el nostre projecte de créixer sols, però sí, podrem considerar d’una manera absolutament amistosa com podem sumar altres projectes que puguin ser compatibles amb el nostre.

¿Unicaja?

Ha de ser un banc espanyol i que hi hagi complementarietat geogràfica. Hi encaixa tot, però depèn de les voluntats, i en això som molt respectuosos.

¿Han parlat amb Abanca?

I amb tots.

¿La seu seria negociable?

Si arribés el cas, ja ho discutiríem. Però de cap manera contemplaríem un canvi.

La CNMC està empipada amb vostès. ¿No se’ls podria girar en contra si els porten una fusió?

No, perquè si això requerís mesures estructurals les plantejaríem perfectament.

¿Per què no han utilitzat el cas Villarejo contra l’opa?

Això pensem que ha de quedar ben reflectit en el fullet. L’accionista del Sabadell ha de saber el risc que assumeix de corresponsabilitzar-se amb els fets de què ha sigut acusat el BBVA. El risc de la sentència el corre l’accionista del BBVA i, si es converteix en el seu accionista, el del Sabadell.

El BBVA tenia prevista una vicepresidència per a vostè. ¿Si l’hi ofereix, l’acceptarà?

No crec que me l’ofereixin.

¿Carlos Torres, president del BBVA, encara és amic seu?

Sí, però tenim un parèntesi. Quan arribem al final, crec que podrem tornar a ser-ho.

Torres ha dit que no dimitirà si fracassa l’opa. ¿Vostè ho faria?

No. Els seus accionistes han donat suport a l’oferta. Si no és exitosa, perquè hauria de pagar molt més i no hi està disposat o no hi estan disposats els seus accionistes o el mercat, el més lògic i professional és a dir que em retiro d’aquesta opa. Però, ¿per què he de dimitir? Jo segueixo amb el meu projecte, que és prou bo.

¿Considera que presentar una opa hostil en banca a Espanya és de bon gestor bancari?

Em fa l’efecte que és molt arriscat, a Espanya i també a Europa en general. No va amb la filosofia de consens i de respecte als projectes dels altres. Ara bé, en el món de les altes finances i dels mercats als Estats Units és un fet ben normal. Ell té les seves raons per plantejar aquesta operació, fonamentalment implicar-hi més socis espanyols i traspassar una part del risc que tenen els seus accionistes a Mèxic i Turquia als accionistes del Banc Sabadell.

¿Com és el procés que el fa decidir que ara és una bona ocasió i que es donen les circumstàncies per traslladar la seu del Sabadell un altre cop a Catalunya, set anys després d’haver optat a portar-la a Alacant a causa del procés?

No hi havia cap raó per no fer-ho ara i, a més, és l’opa hostil. És a dir, davant un atac extern, millor quedar-se al castell. La seu és un dels elements comercials fonamentals d’una entitat. Si no existís l’opa, segurament hauria tingut més dificultats per convèncer el consell de tornar, però sens dubte que la meva voluntat hauria sigut la mateixa. En aquests moments, pesa més la nostra seu a Catalunya del que pesava fa un temps a Alacant, perquè som un banc català. Tornar ara és comprensible per al client.

¿Abans no ho era?

Probablement fa tres anys també, però una mica menys. Tots els nostres clients entenen ara que el banc que és català torni a Catalunya, independentment de la sensibilitat política que tinguin, i així ens ho havien manifestat. Tots els partits polítics també van veure que era una tornada lògica. Ningú ens va atacar. Fins i tot [el president valencià] Mazón va dir que li sabia greu però que ho entenia, igual que el PP i Vox. És a dir, tothom ha entès el nostre retorn. Òbviament, els partits catalanistes estaven encantadíssims, tot i que no aplaudissin tant amb les mans. La tornada, a més, contribueix al que estem intentant: que el projecte d’Espanya i el projecte de Catalunya siguin dos projectes units i amb èxit i que no estiguin, com van estar fa un temps, discutits, sinó que treballin per al benestar comú. El Banc Sabadell és una peça important per aconseguir-ho. És un banc català que ha actuat sempre en nom de la cohesió de les diferents regions d’Espanya. Tornar a Catalunya era donar un senyal que el nostre projecte és el que és i que l’executem des d’aquí.

¿Creu que la Fundació La Caixa i Criteria haurien tornat ara si vostès no haguessin fet primer aquest pas?

No ho sé. Caldria preguntar-ho a La Caixa i a Criteria. Però, sens dubte, que hàgim tornat, igual que el fet que marxéssim fa uns anys, ha sigut especialment significativa per a tots els altres.

¿Seria bo que més empreses el seguissin?

Crec que sí, a menys que per les seves característiques comercials no fos una cosa recomanable. Al seu dia vaig veure que comercialment se m’enfonsava el negoci perquè el país no resistia el que estava passant, per això vaig decidir canviar el domicili. És una decisió molt difícil de prendre, sobretot quan és un canvi que no és natural i cal tenir en compte les conseqüències comercials que comporta.

¿Algun membre del Govern o de la Generalitat de Catalunya li va demanar que tornessin?

No m’ho va demanar ningú. Jo només els vaig comunicar que ho faria. No és un tema ni de Govern, ni de Generalitat, ni de l’oposició. És un tema meu i nostre, del Sabadell.

Notícies relacionades

Moventia tanca el 2024 amb una facturació de 1.100 milions

La inversió bruta a Espanya recupera les xifres prepandèmia

¿Quant temps més diria que es veu com a president del banc?

El que faci falta fins que trobem un bon president. Hi ha molt bons candidats a futur president dins de l’actual consell, tot i que el banc podria decidir buscar un president extern.