El BCE es desfarà aquest any de 51.000 milions de deute públic espanyol

El sector públic del país no ha tingut problema per compensar-ho en els dos últims exercicis amb altres compradors i espera que així continuï sent durant aquest any. Però en l’actual context d’elevada incertesa econòmica i geopolítica, no deixa de ser un factor de risc en cas que es produeixin tensions en els mercats.

L’autoritat monetària tenia uns 3,97 bilions d’euros en deute públic de l’eurozona a finals de l’exercici passat, fruit de les compres massives que va realitzar entre març del 2015 i juny del 2022, primer per evitar la deflació i a partir del 2020 per impedir una debacle econòmica durant la pandèmia. No obstant, la brutal escalada de la inflació auspiciada per Rússia com a part de la seva estratègia d’invasió d’Ucraïna va portar el BCE a deixar gradualment de reinvertir part d’aquest deute el termini del qual anava vencent, fins a deixar de fer-ho completament al tancament de l’any passat. Per això la seva cartera va començar a aprimar-se el març del 2023 i ho va a fer en gran manera en aquest exercici.

Serà un procés gradual: la vida mitjana del deute que el BCE té a la seva cartera ronda els set anys, cosa que implica que hi ha títols amb un termini de venciment molt menor i d’altres amb un de molt més gran. A tall d’exemple, el Tresor espanyol té deute emès a tres mesos, però també a 50 anys. Això sí, el repte per a les finances públiques espanyoles és creixent. El banc central de l’euro va reduir l’equivalent al 2,97% de la seva cartera de deute estatal, autonòmica i local del país el 2023 i el 7,26% el 2024. En aquesta línia, els entorn de 51.000 milions del 2025 suposen ja l’11,1% dels 459.398 milions d’euros de títols públics espanyols amb què va tancar l’any passat.

La disminució del deute públic del país en mans del BCE, en qualsevol cas, està sent absorbida amb escreix gràcies a l’increment de les compres per part dels inversors privats.

Inversors privats

En el cas del deute estatal, el banc central va reduir la seva cartera de deute del Tresor en 25.415 milions el 2024. Els inversors privats, en canvi, van comprar títols per valor de 89.715 milions, amb la qual cosa van absorbir tant la reducció del deute del BCE com l’augment en 64.299 milions del deute total (que es va situar en 1,387 bilions). Al capdavant de les compres es van situar els compradors estrangers (61.583 milions) i els banc espanyols (24.083 milions).

"Els esforços per diversificar la base inversora han permès al Tresor suplir la retirada del Banc Central Europeu com a comprador, i arribar a rècords històrics de demanda en les seves emissions malgrat el context de quantitative tightening (reducció del balanç del BCE) a l’eurozona. Els inversors no residents han incrementat de manera significativa les seves tinences de bons i obligacions en els últims anys, i consoliden la seva posició com els principals tenidors de la cartera de deute de l’Estat", ha destacat el departament del Ministeri d’Economia en la seva estratègia d’inversió per al 2025.

Notícies relacionades

Els treballadors del Barcelona Supercomputing Center aniran a judici per reclamar sis dies d’assumptes propis

Trump sacseja el mercat i només nou valors de l’Ibex resisteixen el cop

La retirada progressiva del BCE del mercat de deute suposa un factor de risc després del batzac clavat per Donald Trump al tauler geopolític i geoeconòmic mundial. Piero Cipollone, un dels membres del comitè executiu de l’autoritat monetària, destacava fa uns dies que les compres de deute del seu organisme van arribar en el seu punt màxim a disminuir en una mitjana d’uns 1,75 punts percentuals l’interès dels bons a 10 anys d’Alemanya, França, Itàlia i Espanya. La reducció de la cartera de deute del BCE, va afegir, ha disminuït aquest impacte positiu a uns 0,75 punts i "s’espera que es redueixi encara més amb el temps".

Segons els economistes de l’organisme, "la reducció prevista d’un bilió d’euros en les tinences de bons pot elevar els tipus d’interès sense risc a llarg termini en uns 35 punts bàsics (0,35 punts percentuals)" en la zona euro, que en el cas d’Espanya serien 0,45. Aquest impacte s’anirà reflectint progressivament al llarg dels pròxims anys, tret d’un poc probable canvi d’estratègia del BCE quant al ritme de reducció del seu balanç.