Cosmètica, farmàcia i maquinària, punts crítics de Catalunya en la guerra comercial contra Trump

La mera amenaça ja ha tingut impacte sobre un sector que beu cada vegada més del país nord-americà. Per no parlar de la indústria de l’acer i el metall (així com els productes que contenen aquests materials), que ja lídia amb un encariment del 25% de les seves exportacions, després d’entrar en vigor la primera onada d’aranzels. No obstant, el temor més estès és que el pitjor estigui per arribar. "Si passa alguna cosa així en la indústria química o el sector farmacèutic sí que serà un veritable problema", avança una veu que segueix de prop el negoci de l’exportació i importació catalanes.

Es refereix al fet que la indústria química catalana va exportar l’equivalent a més de 1.100 milions d’euros als Estats Units el 2024, una quarta part de tot el que va comprar el país nord-americà a Catalunya (4.300 milions d’euros), segons dades d’Acció a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Darrere venen els articles farmacèutics (707 milions d’euros, un 16% del total), la maquinària i els equips (479 milions d’euros, un 11% del total) i, ara sí, l’univers agroalimentari (460,3 milions d’euros, un 10,6% de tot el que es va vendre als Estats Units) i la metal·lúrgia i productes metàl·lics en general (224 milions d’euros, un 5,2%).

Però aquest no és exactament el rànquing dels punts on més mal podria fer Trump si llancés una bateria d’aranzels dirigida, perquè la indústria química no només exporta molt als Estats Units, exporta molt en general. És a dir, no depèn tant d’aquest mercat. "Si un mercat no és gaire important, de seguida pots diversificar i aconseguir que [la pujada dels aranzels] no tingui un impacte molt elevat en el compte de resultats", explica la directora de la unitat de negoci internacional d’Acció, Cristina Serradell. "El problema és quan un percentatge molt important de la teva facturació depèn d’un país", aprofundeix.

Sectors més sensibles

Des d’aquesta òptica, el producte català que no només es ven molt a l’altre costat de l’Atlàntic, sinó que a més depèn en gran manera d’aquest mercat, és la perfumeria i la cosmètica. Entre els productes acabats (colònies, cremes...) i els principis actius, aquest sector va enviar l’equivalent a 660 milions d’euros als Estats Units, un 15% de tot el que va exportar Catalunya i un 12% de tot el que va exportar el sector en total.

Després venen, de nou, els productes farmacèutics, que depenen en un 8% d’aquest mercat, especialment pels enviaments de sang humana (van en més d’un 14% als Estats Units) i de medicaments. Completa el podi la maquinària, amb els rentaplats com a cas més paradigmàtic: el 18% dels models que es venen fora acaben als Estats Units.

És aquesta visió la que explica, també, que hi hagi tanta alerta entorn del mercat agroalimentari. Primer perquè –tal com explica Serradell– cal tenir en compte que aquests balanços es basen en la facturació, així que sempre concentraran volums més alts i posicions superiors aquells productes que es venguin més cars, com la maquinària. Segon, perquè, si bé de manera desagregada els aliments no juguen un paper protagonista en els milers de milions d’euros que exporta Catalunya als Estats Units, per a alguns d’aquests productes el país és un soci clau. Com a mostra, algunes xifres. El 15% d’oli d’oliva exportat des de Catalunya va acabar allà el 2024. Van ser gairebé el 13% del vi, un 11% del peix i un cridaner 28% dels sucs i extractes vegetals.

¿Llavors, estan necessàriament en perill? "Primer cal veure exactament quines d’aquestes amenaces es confirmen", tranquil·litza Serradell. Sobre la taula de Trump hi ha, en principi, apujar un 25% les taxes sobre cotxes, medicaments, semiconductors i productes agroalimentaris de tot el món a partir del 2 d’abril. I gravar amb un 25% extra tot producte que arribi de la UE.

"El que estem fent és reunir-nos amb les empreses a nivell individual, perquè cada cas és diferent, i treballar-hi perquè tinguin plans de contingència: que analitzin el seu grau d’exposició, estudiïn opcions i es preparin per saber reaccionar si passa alguna cosa", explica aquesta directiva. El seu consell elemental, en aquest sentit, és parlar amb els distribuïdors i clients al lloc, perquè són ells els que veritablement poden transmetre el pols del que estigui passant. És el que estan fent la majoria, diu, i, segons la sensació que trasllada Serradell, això està fent que imperi la calma. "Hi ha una mica d’inquietud, però la gent no està espantada", afirma. "El que afecta més és la incertesa, perquè hi ha gent que es plantejava fer certes operacions que ara congela", apunta.

Notícies relacionades

Catalunya aprova la pujada de la taxa turística, però estudiarà que no s’apliqui per igual a tots els municipis

Som comerç, som país

De fet, el veritable temor de fons és l’impacte que pot tenir tot això en l’economia catalana. Un informe del mateix organisme elaborat al novembre, quan l’únic que hi havia eren pistes de les intencions de Trump, estimava danys quant a les relacions comercials en general amb el país i que floreixin noves tensions inflacionistes que repercuteixin negativament "en la competitivitat, la inversió, el consum i, en definitiva, el creixement econòmic del país", diu aquest document. Només un 10% d’aranzels podria arribar a reduir el PIB català en dues dècimes. Un 25% podria fer arribar aquesta minva a les cinc dècimes, actualitzen ara.

Parteixen de la premissa que els EUA han guanyat molta importància com a soci comercial per a Catalunya. Arran de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna, que han alterat completament els fluxos del comerç mundial, el mercat ara governat per Donald Trump ha passat de setè a cinquè soci per a Catalunya, per davant del Regne Unit i Portugal. El 2019, es movien l’equivalent a 6.300 milions d’euros entre viatges d’anada i tornada a un i altre mercat; i el 2024, es van superar els 10.100 milions. Només les exportacions (4.300 milions d’euros el 2024) s’han disparat un 78% els últims cinc anys.