Catalunya conserva el 2025 l’IRPF més car per a les rendes entre 30.000 i 40.000 euros

Després d’uns anys de voràgine normativa en l’impost sobre la renda (IRPF) de les comunitats autònomes, el 2025 s’observa una certa estabilitat. Així es desprèn del tradicional informe sobre ‘Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral’, l’edició del qual per al 2025 (el número 24) ha sigut presentat aquest dijous pel Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF), del Consell General d’Economistes.

Tant és així que, per a aquest any, les comunitats que en els últims exercicis sí que havien optat per corregir la inflació en la seva tarifa autonòmica de l’impost han optat per no deflactar l’impost ja el 2025 per considerar que la pujada de preus ha entrat ja en un camí moderat.

En l’edició del 2025, l’informe –que ja s’ha convertit en un volum de gairebé 450 pàgines– torna a assenyalar Catalunya com la comunitat autònoma amb l’IRPF més car per als contribuents amb trams de renda de 30.000 a 45.000 euros. Els exemples confeccionats pel REAF –per al supòsit d’un contribuent solter, sense fills, que només obté rendes del treball– identifiquen Navarra i les tres diputacions del País Basc com les més gravoses per a les rendes més baixes (de 16.000 o 22.000 euros). Per a una renda de 70.000 euros, és Extremadura la comunitat que presenta l’IRPF més elevat. I a partir d’aquí, la Comunitat València, amb un tipus marginal del 54% és qui puja al podi.

De manera gairebé invariable, per als diferents nivells de renda, la Comunitat de Madrid sempre se situa entre les de menor tributació en l’IRPF per als seus contribuents.

Sense deflactació autonòmica

Fins al 2024, sí que havien adoptat diferents iniciatives de deflactació de la seva tarifa de l’IRPF comunitats com Madrid, Navarra, Aragó, les Balears, Cantàbria, la Rioja, el País Basc o les Canàries. Per al 2025, cap, segons han explicat els portaveus del REAF que han participat en la presentació de l’informe sobre fiscalitat autonòmica.

El document del REAF recull estimacions sobre la major tributació dels contribuents en els tres últims anys com a conseqüència que l’Estat no hagi corregit la inflació en el tram estatal de l’IRPF. Segons els càlculs del REAF, un contribuent amb una renda de 25.000 euros ha pagat fins a 207 euros més en l’acumulat dels tres últims anys per la no deflactació de la tarifa estatal de l’IRPF.

Per a l’exemple d’un contribuent de 30.000 euros, aquesta ‘sobretributació’ pot arribar als 255 euros. Per a un altre amb una renda de 45.000 arriba als 427 euros. El plus acumulat el 2022, el 2023 i el 2024 arriba als 1.510 euros per al cas de contribuents amb una renda de 300.000 euros.

Tendències observades

Com a tendències observades, l’informe sobre ‘Panorama de fiscalitat autonòmica’ detecta que en l’IRPF hi ha comunitats que estan incorporant incentius fiscals per promoure la posada d’habitatges en el mercat de lloguer. En concret, les Canàries, Cantàbria, Extremadura, Galícia i Madrid introdueixen noves deduccions per als propietaris d’habitatges buits que decideixin destinar-los al lloguer d’habitatge habitual.

En l’impost sobre el patrimoni, les comunitats autònomes que bonificaven l’impost als seus ciutadans ho han desactivat perquè la recaptació quedi al seu territori –i no acabi a l’Estat, a través de l’impost sobre grans fortunes– tret d’Extremadura, que manté la seva bonificació del 100%. 

En l’impost sobre successions i donacions es continua la mateixa tendència observada en anys anteriors de rebaixar l’impost mitjançant la introducció de majors bonificacions o l’increment de les reduccions per parentiu. En concret, diverses comunitats milloren la tributació dels grups I, II i també del grup III, que inclou oncles, nebots i germans.

Notícies relacionades

La meitat dels lloguers que no es renoven es passen a la venda

CaixaBank nomena Gortázar com a president de la seva filial VidaCaixa

Quant a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, s’estableixen tipus reduïts per a certs col·lectius i ja són moltes les comunitats que penalitzen les operacions amb renúncia a l’exempció de l’IVA, i augmenten l’impost en actes jurídics documentats.

Respecte als tributs propis, Madrid continua sent l’única comunitat que no els exigeix.