Acords accelerats per reduir la dependència

Davant la guerra aranzelària impulsada per Donald Trump, Europa ha sortit a buscar aliats amb qui comerciar per reduir la seva dependència dels EUA. Aquest gir estratègic ha portat a una acceleració en les negociacions amb gran part de Llatinoamèrica i, a Àsia, s’enfoca a l’Índia mentre continua considerant la Xina un competidor absolut.

"El panorama geopolític ha fet un gir de 180 graus i les tensions comercials s’han disparat pels aranzels nord-americans", admet a EL PERIÓDICO Oihane Agirregoitia, vicepresidenta de la Delegació per a les Relacions amb Mercosur i europarlamentària del Partit Nacionalista Basc (PNB). L’acord de la UE amb Mercosur, bloc integrat per l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai, ha sigut una de les principals prioritats. Després de dues dècades d’estancament, es va aconseguir un pacte en qüestió de mesos, tot i que la seva ratificació encara enfronta obstacles. No obstant, els avenços recents reflecteixen l’interès europeu per enfortir els seus llaços comercials més enllà dels EUA.

En el primer mandat de Trump, Brussel·les es va centrar a adoptar mesures contraaranzelàries a les polítiques proteccionistes nord-americanes. No obstant, amb la tornada del magnat a la Casa Blanca, els líders de la UE es volen presentar fent un front comú que els doni més poder de negociació. I, per a això, necessiten una posició més avantatjosa en el comerç internacional, des de la qual es puguin reafirmar com un bloc regional amb influència transatlàntica. El comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, ha expressat la seva disposició a discutir reduccions aranzelàries en béns industrials, inclosos els automòbils, durant la seva recent visita a Washington.

De Mèxic al Con Sud

L’Amèrica Llatina ha sigut un objectiu primordial per a la UE. D’una banda, l’acord amb Mercosur té per objectiu promoure la cooperació econòmica i reduir les barreres comercials entre els dos blocs signants. Al desembre, després de 20 anys de negociacions, es va arribar a un primer acord. No obstant, el procés ha enfrontat retards a causa de preocupacions mediambientals.

"L’acord UE-Mercosur és l’acord comercial més gran mai tancat per la Unió Europea", valora Agirregoitia, ja que obre "la porta a un mercat de 700 milions de persones". Més enllà de "diversificar i buscar socis fiables", l’eurodiputada espera que aquest tractat ajudi a "evitar dependències tan grans com les que la UE ha tingut i continua tenint per proveir-nos de determinades matèries primeres".

Tot i que celebrant els seus beneficis potencials, reconeix que la UE és "conscient dels recels i la preocupació que encara suscita en matèria d’agricultura i seguretat alimentària", especialment en països com França, Irlanda, Polònia o Bèlgica.

Les reticències venen d’alguns estats membres, entre els quals es compten Espanya i França, amb un sector agrari molt organitzat que es preocupa per l’arribada de fruita i verdura de Llatinoamèrica a preus més baixos que el que es produeix localment. Altres preocupacions dels estats membres són per normatives mediambientals i de desforestació a l’Amazònia. De l’altre costat de l’Atlàntic, el president de l’Argentina, Javier Milei, també ha expressat dubtes sobre Mercosur.

En paral·lel, la UE ha posat el focus en un país clau, que també està patint els aranzels de Trump. "Podrem oferir a Mèxic un accés preferencial al mercat europeu que li permetrà reduir les dependències d’altres socis", explica a aquest diari l’eurodiputat espanyol Antonio López-Istúriz (PP). La modernització de l’Acord Global UE-Mèxic reflecteix el compromís de la UE amb Amèrica Llatina, i s’espera que el Consell de la UE ho aprovi abans de l’estiu d’aquest any.

Entre els dos gegants asiàtics, la Xina i l’Índia, la UE hi veu un abisme insuperable. "Per a la UE, la Xina és un competidor econòmic i un rival sistèmic", apunta a EL PERIÓDICO Engin Eroglu, president de la Delegació per a les Relacions amb la Xina i europarlamentari alemany del grup de centredreta Renew Europe. Això imposa un contrast amb la relació tradicionalment pròxima amb els EUA, amb qui Europa ha generat interdependències comercials des d’un tipus d’aliança que no està disposada a reproduir amb la Xina.

Notícies relacionades

José Elías trenca amb els germans Amodio i dimiteix com a vicepresident d'OHLA

L'habitatge ja devora més d’un terç del sou dels catalans i estanca el seu poder de compra a nivells del 2000

"Que els EUA tinguin una nova administració no significa que la Xina es converteixi en un soci digne de confiança de la nit al dia", afegeix Eroglu. Si bé la UE està disposada a cooperar amb la Xina en àrees com la tecnologia verda, també remarca la necessitat d’abordar preocupacions persistents sobre les condicions en l’accés al mercat i les pràctiques de subvencions injustes.

En canvi, amb l’Índia, la UE està mostrant més màniga ampla. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va visitar recentment Nova Delhi en un intent de revitalitzar les relacions amb el primer ministre indi, Narendra Modi. Tots dos van anunciar el seu compromís de tancar un acord de lliure comerç abans de final d’any. Enrere van quedar les preocupacions de la UE perquè Modi no condemnés frontalment la invasió russa d’Ucraïna. En el nou ordre comercial i mundial, el gir és de 180 graus.