Alemanya, França i Itàlia miren la Xina i l’Índia com a mercats alternatius

Els tres principals països europeus, Alemanya, França i Itàlia, preparen les seves estratègies per esquivar o minimitzar l’impacte dels possibles aranzels anunciats per Donald Trump contra els productes europeus amb la mira posada al mercat asiàtic, especialment la Xina i l’Índia. Els tres països ja han establert contactes amb altres socis comercials i segueixen el camí marcat per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, amb la vista posada també en l’experiència del primer mandat del republicà a la Casa Blanca. Així és com estan afrontant un nou escenari de guerra comercial aquests tres països:

El gegant asiàtic, part del problema o la solució per a Berlín.

Les expectatives d’Alemanya estan concentrades en les gestions de l’equip de Von der Leyen sobre l’Índia, en primer lloc, però també sobre la Xina. Sona a paradoxa, ja que al gegant asiàtic se li atribueix parteix de la culpa per la crisi de l’automoció alemanya. Construeix més ràpid, treu al mercat productes més competitius, de disseny i tecnologia avançats i no ha negligit la classe mitjana, com sí que ha passat entre algunes marques alemanyes. Ha sigut el gran rival del made in Germany i també el responsable de la caiguda de vendes que afecta el sector alemany, quan el gegant asiàtic s’ha debilitat.

¿Pot la Xina deixar de ser part del problema per ser part de la solució? Aquest és el parer d’alguns experts i també aparentment de Von der Leyen. La presidenta de la CE ja va llançar un senyal a finals de febrer, al viatjar a l’Índia amb 20 dels seus comissaris i anunciar junt amb el primer ministre, Narendra Modi, la intenció compartida de rellançar l’acord de lliure comerç, estancat des del 2022. Els seus grans beneficiats serien el mercat de l’automòbil i l’alcohol.

En paral·lel a aquesta gran pantalla, i mentre Trump afilava els seus amenaçadors aranzels, Brussel·les ha entaulat "converses molt dinàmiques" amb Pequín per reprendre l’acord sobre inversions Comprehensive Agreement on Investment, CAI escriu el diari econòmic Handelsblatt. L’acord va quedar tacat el 2020 pels aranzels europeus a automòbils elèctrics xinesos. Cinc anys després, Alemanya comença a considerar més fiable Pequín que l’Administració de Donald Trump.

"Molt més ben preparats que el 2017".

Fa anys que el Govern de França insinua que està treballant per diversificar el seu mercat d’exportacions, però les recents amenaces del president dels EUA sobre imposar nous aranzels han accelerat aquests contactes. No és estrany tampoc que el país hagi après del primer mandat de Trump, i així ho va expressar fa uns mesos la pròpia responsable economista del Tresor, Dorothée Rouzet: "Estem molt més ben preparats que el 2017, tant perquè s’esperaven més mesures, com perquè podem confiar en l’experiència adquirida durant el primer mandat de Trump".

Fa unes setmanes, el ministre d’Exteriors, Jean-Noël Barrot, va anunciar que s’han intensificat les converses amb altres socis internacionals, com Mèxic, el Canadà i l’Índia. Aquests contactes ja van poder veure’s al febrer durant el Congrés Internacional d’Intel·ligència Artificial celebrat a París, al qual també va acudir el primer ministre indi, Narendra Modi. El president Emmanuel Macron va rebre Modi i tots dos van viatjar fins a Marsella per conèixer el reactor de fusió ITER, símbol de la cooperació nuclear entre els dos països.

En el cas de Mèxic, el país es perfila com un soci clau i una oportunitat per a França d’estrènyer relacions comercials al continent americà, més enllà de la influència nord-americana. El Govern francès també ha insistit a reforçar la seva aliança amb el Canadà. El 17 de març, Macron va rebre al Palau de l’Elisi el nou primer ministre del país, Mark Carney, en la seva primera visita oficial a l’estranger, on es van proclamar "aliats fiables" en una reunió en la qual no només es va parlar d’Ucraïna com estava previst, sinó també de les polítiques comercials de l’Administració Trump. França no ha mostrat fins ara una gran preocupació davant les amenaces de Trump, malgrat l’anunci d’aranzels del 200% sobre el xampany, vins i altres begudes alcohòliques. El ministre d’Exteriors va assegurar que el país es va prendre les declaracions de Trump "amb sang freda" i va assenyalar que "no hi ha desequilibri comercial" amb els Estats Units.

Aspirant a ser la porta d’entrada d’Àsia a Europa.

En sordina, però davant la imminència d’un agreujament d’una guerra comercial amb els EUA, el Govern d’extrema dreta de Giorgia Meloni accelera en la seva recerca de nous mercats i aliats que redueixin la dependència dels clients nord-americans. I, aparcat fa un any el megaprojecte de la Nova Ruta de la Seda de la Xina, el focus de Roma ara és a l’Índia.

L’estratègia va ser presentada dies enrere per Antonio Tajani, ministre d’Afers Exteriors transalpí. Segons va explicar el polític, el pla és el de crear "un corredor econòmic i logístic entre l’Índia, el Pròxim Orient i el Mediterrani, en el qual Itàlia sigui la porta d’entrada d’Àsia a Europa". "Es tracta d’una elecció per al nostre present, però també una extraordinària possibilitat per al futur de les nostres economies", va afegir Tajani.

Notícies relacionades

Viatge al cor logístic de Mango

Criteria incrementa el seu benefici un 30%, fins als 1.061 milions

En poques paraules, l’objectiu és construir l’anomenada Ruta del Cotó, reforçant les connexions marítimes i terrestres des de l’Índia fins a Itàlia, especialment les ferroviàries, per permetre d’anar més enllà en els intercanvis, en particular en matèria energètica. Els ports italians involucrats serien el de Trieste (est) i el de Gènova (oest), tots dos ubicats al nord d’Itàlia, a la zona més industrialitzada del país.

Tajani ja va anunciar un viatge a l’Índia per a l’abril. El ministre se situarà així en la primera línia dels moviments de Von der Leyen, que ja va viatjar el febrer passat al país asiàtic.