"Els EUA són un mercat difícil de substituir"

Joan Cusiné acaba d’arribar de Sri Lanka i ja prepara les maletes per viatjar, d’aquí uns dies, a Alemanya. Fill i net de cellerers, Cusiné és el responsable de les exportacions de Parés Baltà, una empresa familiar amb seu a Pacs del Penedès, a prop de Vilafranca, que ven els seus vins i caves a uns 40 països. "De fet, la meitat de la nostra collita es ven a l’estranger, on ens hem posicionat com un producte de gamma alta", explica. Un 12% d’aquestes exportacions les envien al mercat nord-americà, cosa que suposa, per tant, una part important de les seves vendes internacionals.

Fernando Ortega és el director de la unitat de negoci de l’oli en l’associació de cooperatives Actel. També ells venen una part de la seva producció als EUA, on l’oli d’oliva extra verge d’origen espanyol ha sumat prestigi en els últims anys. "Allà no produeixen oli d’oliva, no tenen tradició, i sempre havien preferit el producte italià... Fins que l’any passat es va produir el canvi i vam passar per davant, de manera que ara estan pagant ja més pels olis espanyols que pels italians", diu Ortega. Després dels estralls de la sequera de les dues últimes collites, el sector ha recuperat aquest any el volum de producció i respira una mica més tranquil.

Oli i vi són la cara i la creu del sector agroalimentari català davant la (encara hipotètica) pujada d’aranzels de l’Administració Trump als productes europeus. Segons càlculs de Prodeca, l’empresa pública de la Generalitat que treballa en la promoció exterior dels aliments catalans, el sector deixaria de vendre per valor d’uns 45 milions d’euros si finalment el president nord-americà decideix incrementar els gravàmens. El principal temor és cap a les petites i mitjanes empreses, "més vulnerables a la pujada de costos", indica l’organisme, adscrit a la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat.

"El seu principal repte seria no haver de reduir els marges de benefici per absorbir l’augment de costos, cosa que afectaria els seus resultats econòmics i la viabilitat de moltes operacions", prossegueix.

Anticipar les comandes

"Estem en un moment d’autèntica incertesa", admet Cusiné, que explica que ja al novembre, quan van començar a circular els primers rumors sobre el que podia passar, "es va produir un augment de comandes per part dels importadors que distribueixen allà". El problema és que a ells –com a la majoria de cellers catalans– gairebé no els quedava producte en estoc, perquè també la sequera s’ha acarnissat amb les vinyes en els últims anys.

"Al Penedès treballem terres de secà, que en el nostre cas veremem a mà, cosa que implica que no tenim grans volums", indica el viticultor. "Això és una cosa que el públic americà valora molt". Parés Baltà és una de les 236 empreses del sector del vi que fa negocis amb els EUA, amb exportacions valorades l’any passat en 78,82 milions d’euros, gairebé un 10,5% més que el 2023.

Mirar cap a altres mercats

"No deixem d’apostar pels EUA, perquè és un mercat difícil de substituir", prossegueix Cusiné, que adverteix que, al cap i a la fi, "els que més perdran seran els importadors americans, que calculen que per cada dòlar importat generen quatre dòlars de valor allà", indica. Prodeca calcula, en aquest sentit, que, si les polítiques de Trump "provoquen una apreciació de la moneda nord-americana, fins i tot es podria mitigar parcialment l’impacte dels aranzels, tant per als exportadors europeus com per als consumidors nord-americans".

En la recerca que els exportadors agroalimentaris catalans estan fent de mercats alternatius apareix, entre els habituals de la Xina, el Japó i altres destinacions asiàtiques, l’enorme potencial del Brasil, assenyala Fernando Ortega. "És un país cada vegada més interessant per a les empreses espanyoles i, en el cas de l’oli d’oliva, ens estan abaixant els aranzels", assenyala el directiu d’Actel, una cooperativa de segon grau amb base a la ciutat de Lleida, coneguda pels seus olis Germanor (de venda en supermercats espanyols) i Románico, "que és el que es destina a l’exportació".

Notícies relacionades

Promoció del sense alcohol i intervenció del mercat: la recepta de Brussel·les contra la crisi del vi

Montero xifra en uns 200 milions el cost d’evitar que l’SMI tributi

"El nostre comprador als EUA sol ser un client que busca un producte premium, d’alta qualitat, de manera que està acostumat a pagar preus una mica més alts", explica aquest enginyer agrònom, que confia que l’increment que puguin suposar els nous aranzels no sigui una barrera per mantenir les vendes.

"Sí que és cert que quan es va començar a parlar d’aquest assumpte hi va haver un repunt en les comandes, però, a mesura que han transcorregut les setmanes, la situació s’ha tornat a estabilitzar", confirma Ortega. El sector català dels olis vegetals va exportar l’any passat als EUA per valor de 147,91 milions d’euros, cosa que va suposar un augment del 76,73% respecte al 2023. En volum, les vendes a aquest país van vorejar les 20.280 tones, gairebé un 6% més que l’any anterior.