Moderadors de Tiktok, al límit: "Veiem violacions, porno infantil, assessinats… t'entra al cap i no se’n va"

"Et paguen per veure persones inútils fent coses inútils i sentir-me un inútil mirant-ho", explica el Joshua, fins fa poc moderador de continguts de la xarxa social de moda i que té a Barcelona un dels seus centres més grans de control de vídeos d’Europa. O almenys aquests són la majoria de vídeos que veu un moderador, fins que entre recepta i recepta apunta l’horror. "Treballem veient vídeos de violacions, pornografia infantil, assassinats, tortures, bullying, suïcidis. Pràcticament qualsevol cosa que et puguis imaginar. I les que no es poden imaginar també", afirma la Laura, actualment moderadora de continguts.

El Joshua o la Laura són o han sigut el filtre que s’interposa entre qualsevol amb un mòbil i les imatges d’una persona apallissant un animal fins a la mort i rient-se’n després. O el vídeo que mostra com una bomba cau en un mercat de Gaza i mata o mutila desenes de persones, per esmentar exemples que ells mateixos expliquen.

Alguns de més explícits, altres de més subtils. "Veus de tot, vídeos d’una persona explicant que Joe Biden segresta nens per treure’ls el col·lagen i així poder ser més jove. O teories de la conspiració sobre què hi ha darrere de l’atemptat de les torres bessones, que la covid no existeix o que demà començarà la tercera guerra mundial", explica la Gemma, una altra moderadora amb qui ha parlat EL PERIÓDICO.

Tant ella com la Laura apareixen en aquest reportatge sota pseudònim, ja que Majorel SP Solutions, l’empresa que gestiona des del 2019 aquest servei de control per a TikTok, els obliga a firmar un contracte de confidencialitat que els impedeix explicar el seu dia a dia. Com ells, hi ha uns 650 treballadors operant com a moderadors des de Barcelona, segons fonts sindicals consultades.

Aquests teleoperadors, segons el conveni estatal dels contact centers perceben un sou base d’uns 1.200 euros nets, si hi són a temps complet. A això es pot sumar un plus per idioma, ja que des de Barcelona es vigila contingut emès a tot Europa i Llatinoamèrica. Depenent del nombre d’idiomes i la seva raresa, aquest complement pot oscil·lar des d’uns 150 euros per francès, uns 300 euros per alemany o arribar fins a 600 euros per a suec.

‘Smiley face’

Segons narren aquests tres empleats, el sistema organitzatiu de la companyia per evitar que als usuaris els aparegui a la pantalla contingut sensible s’estructura en un esquema de tres filtres, de més a menys explícit. El primer s’encarregaria d’aquells vídeos que directament mostren una escena sexual o violenta, més impactants per a l’espectador i fàcilment descartables per inapropiats. El segon és d’anàlisi més fina, vídeos més o menys llargs però que poden contenir missatges d’odi o desinformació amb temes de salut. I el tercer és la supervisió d’emissions en directe.

Els tres entrevistats coincideixen a assenyalar que la posició més desgastadora és la del primer filtre, on cada 10, 20 o 50 vídeos pot aparèixer una escena macabra que s’aferri a la retina i la memòria del moderador. "A mi la primera vegada que em va passar vaig haver de parar i anar-me’n fora a respirar. Em van donar unes dues hores per tranquil·litzar-me. I després amb la psicòloga vaig parlar una mica del tema, però no es va treballar gaire en profunditat", explica la Gemma.

En l’aplicador que utilitzen per comunicar-se hi ha una espècie de botó del pànic que poden utilitzar quan veuen un contingut altament sensible i que els deixa tocats. El seu nom és Smiley face. Una vegada al mes tenen l’obligació de parlar amb un psicòleg que els fa una avaluació ràpida i si ho reclamen poden ampliar les visites. Les baixes per ansietat i depressió són habituals entre la plantilla i els tres empleats consultats tenen companys d’equip de baixa o han estat ells mateixos.

La plantilla difereix sobre si aquestes mesures són suficients. La Gemma, per exemple, pondera el sou, que pot ampliar si té una ràtio d’encert en la moderació de més del 90%, i la flexibilitat horària. I que ella està en una posició menys exposada a les escenes més violentes. "És una feina temporal que s’ha allargat molt", resumeix.

El Joshua va acabar renunciant, cremat, amb l’estómac regirat cada setmana quan es ficava al llit i sabia que l’endemà li tocava tornar una altra vegada a l’oficina. Recorda que amb un company es referien a l’empresa com a MajorHell. Tot i que més tocat psicològicament per la fatiga de veure centenars de vídeos cada dia que per la cruesa del contingut. "El psicòleg feia bé la seva feina, aquest no era el problema. Soc una persona ultracreativa i veure cada dia tonteria rere tonteria em matava per dins. Em sentia totalment inútil", explica.

La Laura és la més crítica. "Vuit hores davant d’una pantalla, en tensió constant per si et passes del temps de visionament per vídeo i no arribes al mínim de vídeos requerits per dia. Llavors et salta la maleïda aplicació. Vuit hores sense parar de veure contingut que t’entra al cap i no se’n va, que intentes llençar i se t’aferra a la memòria... Fem un servei públic que no li importa a ningú i nosaltres no li importem a ningú", relata.

Notícies relacionades

Catalunya aprova la pujada de la taxa turística, però estudiarà que no s’apliqui per igual a tots els municipis

Som comerç, som país

L’empresa els dona una formació de 90 minuts sobre com funciona el sistema i quins temes no han de deixar passar. Majorel afirma que ofereix sessions grupals per gestionar emocions i problemes derivats de l’exposició constant a contingut sensible. També que tots els treballadors tenen sempre un psicòleg de referència.

Dos supòsits que la Inspecció de Treball de la Generalitat no ha pogut acreditar. I per això ha sigut sancionada amb 15.000 euros arran de denúncies de treballadors.