El benefici de la banca a Espanya bat el rècord del 2007 però apunta a moderar-se

Però, de moment, les xifres brillen per al sector. Fins i tot si es té en compte l’efecte de la inflació (que fa que una quantitat de fa anys equivalgui avui dia a una xifra més gran), els 33.246 milions de guanys dels bancs al mercat espanyol de l’any passat empaten pràcticament amb el nivell del 2007 (34.376 milions aplicant l’IPC acumulat). I cal tenir en compte que els beneficis d’aquell exercici són un punt de comparació una mica enganyós, ja que estaven dopats per la bombolla del maó i amagaven les abundants pèrdues que van aflorar en els anys següents, cosa que va provocar la crisi bancària més greu de la història moderna espanyola.

A més, si es té en compte el negoci internacional, la banca espanyola ja va aconseguir superar el 2023 el màxim de fa més de tres lustres (va guanyar 30.954 milions, davant els 30.640 milions del 2007). L’any passat apuntava en la mateixa direcció: entre el gener i el setembre va obtenir un benefici de 29.631 milions, 5.071 milions i un 20% més que en el mateix període del 2023. La conclusió és que les rapidíssimes pujades dels tipus amb què el BCE va mirar d’embridar l’espiral inflacionista entre el juliol del 2022 i el setembre del 2023 –juntament amb la bona evolució de la morositat gràcies a la fortalesa de l’ocupació, més la reducció dels costos i la neteja del balanç realitzades des del 2007– han portat els resultats del sector fins a unes cotes inèdites.

El benefici dels bancs espanyols al país va ser el 2024 més del doble que els 14.447 milions del 2021, l’exercici previ que el banc central comencés a endurir la política monetària. Les pujades de tipus han augmentat els ingressos que les entitats reben pels crèdits, un efecte positiu que a més han potenciat al traslladar l’esmentat encariment del preu del diner només molt parcialment als dipòsits. L’increment d’ingressos bàsics ha compensat el gravamen a la banca, la recaptació de la qual va ser de 1.695 milions l’any passat, un 34% més que els 1.263 milions del 2023. Davant això, el marge d’interessos del sector (interessos cobrats menys pagats) es va incrementar l’any passat en 3.755 milions i un 10%, fins als 41.045 milions.

El BCE ha retallat els tipus sis cops des del juny, del 4% al 2,5%, davant la contenció de la inflació i la debilitat de l’economia de l’euro. Però aquestes retallades triguen a traslladar-se a la cartera creditícia a tipus variable. Per exemple, la majoria de les hipoteques es revisen una vegada a l’any. Això explica que els ingressos bàsics del sector continuessin incrementant-se l’exercici passat. No obstant, l’efecte de l’abaratiment del preu del diner ja ha començat a notar-se: el marge d’interessos va pujar el 21% en el primer semestre de l’any passat i amb prou feines el 0,1% en el segon. De fet, va començar a baixar entre l’octubre i el desembre, amb un descens del 3% davant l’últim trimestre del 2023.

Incertesa

Notícies relacionades

Així s'ha jubilat un jove amb 23 anys gràcies a una argúcia legal

Els jubilats amb les pensions més baixes podran viatjar amb l’Imserso per una tarifa plana de 50 euros

Aquesta és la principal raó que la majoria dels bancs prevegin per a aquest any una moderació del seu benefici a Espanya, tot i que en allò que es concreta –en principi, en una lleugera reducció– està sotmès a molta incertesa. Les tensions geopolítiques internacionals estan provocant que les expectatives sobre els tipus d’interès siguin actualment més altes que fa uns mesos, cosa que beneficia les previsions d’ingressos del sector. El BCE, de fet, ha obert la porta a interrompre les retallades en la seva reunió de l’abril i en el si del seu consell ha començat a produir-se un debat sobre fins a quin punt s’haurien de reduir els tipus.

El mercat, que mira sempre d’anticipar els moviments del banc central, ha començat a reflectir-ho. L’euríbor va passar de marcar un pic del 4,16% a l’octubre del 2023 a baixar al 2,5% el novembre passat, però des d’aleshores està movent-se en un rang lateral d’entre el 2,5% i el 2,4%. Els crèdits es continuen abaratint perquè l’índex ve de nivells més alts. Però si l’euríbor es manté en els nivells actuals, l’abaratiment de les quotes serà cada vegada menor i podria arribar a la fi en algun moment entre finals del 2025 i principis del 2026, o abans per a les hipoteques de revisió semestral.