Els catalans ja destinen més d’un terç del salari a l’habitatge

En paraules del president del Govern, Pedro Sánchez, l’economia va com un "coet". Tot i això, entre la població s’escampa un sentiment majoritari de desànim i de sensació de crisi econòmica. S’ha de tenir en compte que el 55% dels enquestats en l’últim baròmetre del març del CIS considera que la situació econòmica del país és dolenta o molt dolenta. I és que l’economia catalana (i a un nivell semblant l’espanyola) està creixent tres vegades més que la mitjana de la UE, però el poder de compra dels catalans segueix al mateix nivell que el que tenien l’any 2000, tal com assenyala un informe publicat ahir per la Cambra de Comerç de Barcelona.

¿Com pot ser compatible una cosa amb l’altra? L’explicació que dona l’organisme presidit per Josep Santacreu és multifactorial. D’una banda, l’economia catalana està creixent en volum i no tant en qualitat. Creix el PIB perquè augmenta l’activitat empresarial i el nombre de persones que hi participen, però el PIB per càpita, és a dir, la quantitat de riquesa que atresora cada individu a preus corrents, segueix sent el mateix.

Més comensals

El pastís va creixent, però el nombre de comensals asseguts a la taula és gran i la porció que li toca a cada un és la mateixa. També hi influeix que part del pastís no arriba als ciutadans i es concentra en determinats sectors, com mostren les últimes dades publicades pel Banc d’Espanya, que assenyalen que el benefici de la banca a Espanya supera en aquests moments el rècord del 2007, si bé apunta a moderar-se aquest any.

Els ingressos reals dels catalans estan estancats des que va començar el segle XXI, i la Cambra hi troba més explicacions en el "feble" augment de la productivitat –es produeix més perquè hi ha més gent produint, i no pas perquè qui produeix produeixi més– i per la caiguda de la població en edat de treballar dins del total de la població. I a aquest còctel macroeconòmic s’hi afegeix la creixent porció del sou que els catalans dediquen a costejar l’habitatge, tant si és de compra com si és de lloguer (incloent-hi els subministraments).

Bretxa amb Europa

L’any 2000 cada català dedicava, de mitjana, un 31% dels ingressos a pagar el sostre. Aquest percentatge després va baixar, coincidint amb l’expansió de la bombolla immobiliària, fins al 27% el 2006, i a continuació es va disparar i va anar escalant, progressivament, fins a l’actual 34,6%. Els preus a Catalunya han crescut amb especial intensitat durant els últims anys, i això ha engrandit la bretxa entre el que dedica un català i un europeu a pagar l’habitatge. Si el 2000 el primer hi dedicava un 31% del sou i el segon un 28,1%, el 2020 –segons les últimes dades disponibles– el primer hi dedicava un 38,1% i el segon un 32,2%. És a dir, aquest extra que hi dediquen els catalans s’ha arribat a duplicar.

La Cambra de Comerç ha demanat celeritat al Govern de Salvador Illa a l’hora de desplegar polítiques d’habitatge, basades no tant a controlar el preu dels habitatges existents com a construir més a preus reduïts. "S’ha d’augmentar l’oferta, però hem d’anar més de pressa, i la realitat que ens mostren les dades és força evident. Ens fan falta models de construcció que siguin més industrialitzats, més àgils i més econòmics", reclama el president de la Cambra, Josep Santacreu.

Notícies relacionades

La SEPI examina les empreses en vista de l’impost a les multinacionals

Musk reduirà el treball amb Trump per la caiguda del benefici de Tesla un 71%

Els catalans han perdut qualitat de vida durant l’últim quart de segle per la via de l’habitatge, però n’han guanyada mitjançant el desplegament dels serveis públics i un impacte mediambiental inferior dels sectors empresarials. Malgrat les retallades i l’austeritat posteriors a la Gran Depressió, la foto completa mostra que la sanitat, l’educació o els serveis socials avui són millors que fa 25 anys.

Per exemple, l’esperança de vida ha crescut dels 80 anys del 2000 als 84 anys d’ara mateix. O les emissions brutes de gasos amb efecte hivernacle han disminuït un 23% durant els últims 25 anys. "El consum públic per persona ha augmentat, ja que partíem de nivells molt baixos en comparació amb Europa, si bé encara són molt baixos", va explicar l’economista en cap de la Cambra de Comerç, Joan Ramon Rovira.