Promoció del sense alcohol i intervenció del mercat: la recepta de Brussel·les contra la crisi del vi

La Comissió Europea ha presentat aquest divendres una sèrie de mesures que passen per una intervenció limitada del mercat o l’aposta per les begudes sense alcohol, per respondre a la profunda crisi que travessa el sector del vi a la Unió Europea.

Segons xifres de l’Observatori del Mercat del Vi que recull la Comissió, el consum s’ha reduït entre un 2 i un 2,5% a la Unió Europea en els últims 15 anys. Aquesta reducció la compensaven sovint les exportacions. Però aquesta tendència també s’està revertint. Les exportacions o estan caient o «no creixen prou per compensar la reducció del consum domèstic»,adverteixen fonts de la Comissió Europea. 

Per això Brussel·les va llançar l’any passat un diàleg amb representants del sector que va donar lloc a una sèrie de recomanacions que es tradueixen avui en mesures concretes. En particular, la Comissió aposta per una intervenció limitada per reduir l’oferta, una aposta pel vi sense alcohol, i fomentar la inversió, tot i que sense nous fons. 

«El futur passa per adaptar-se a l’evolució del mercat»,expliquen fonts de la Comissió. I això passa no només per reduir el volum de producció atesa la caiguda de la demanda, sinó també per apostar per productes que s’adaptin a aquesta evolució. Aquests productes són sobretot els vins sense alcohol. 

«La UE és líder mundial en producció i exportació de vi. A més de la importància econòmica del sector i del saber fer dels nostres viticultors, les vinyes són part integrant dels nostres paisatges i del nostre patrimoni cultural,» ha dit el comissari d’Agricultura, Christophe Hansen. El luxemburguès espera que les mesures contribueixin «a estabilitzar el mercat» i permetin als productors aprofitar les noves oportunitats i respondre a l’evolució de les expectatives dels consumidors».

Oferta 

Davant la falta de demanda, la Comissió ha optat per donar facilitats als governs perquè puguin reduir l’oferta, amb intervencions limitades del mercat. Brussel·les obre la porta que els governs puguin limitar les autoritzacions de noves plantacions «en zones que tinguin excés d’oferta». Aquestes limitacions «poden anar fins a congelar el potencial productiu», apunten fonts comunitàries. 

D’altra banda, Brussel·les ha proposat que els productors que ho desitgin renunciïn a les autoritzacions que havien sol·licitat sense enfrontar-se a sancions administratives, tal com dicta la Política Agrícola Comuna en el seu format actual. A més, la Comissió ha plantejat ampliar la validesa d’aquestes autoritzacions d’entre tres i sis anys fins a vuit. Això dona més marge als viticultors per decidir. 

Altres possibles mesures d’intervenció del mercat per les quals els governs podran optar són fixar rendiments màxims, o establir normes de gestió d’estocs, com per exemple mantenir un determinat volum si el mercat ho requereix. El finançament d’aquest tipus de mesures, això sí, haurà de ser nacional. 

«L’objectiu d’aquest paquet de mesures era el d’adaptar el marc legislatiu que tenim els canvis de mercat i donar més eines als estats membres perquè puguin actuar en cas necessari», expliquen fonts de la Comissió. No obstant,  «no hi ha un augment pressupostari o una partida pressupostària» que acompanyi aquestes mesures.

La Comissió sí que ha obert la porta que els governs ajudin econòmicament el sector en cas de crisi, «cosa que no poden fer normalment», matisen fonts comunitàries. «Si no està autoritzat explícitament en la legislació comunitària, els Estats membres no poden intervenir en el mercat», afegeixen. 

Sense alcohol 

En plena crisi del sector vitícola, Brussel·les ha identificat una àrea en creixement: els productes sense alcohol. Una de les mesures que proposa la Comissió Europea és apostar per aquest tipus de begudes, simplificant les normes d’etiquetatge per fer-les més «atractives» i «familiars» als consumidors.

«Adaptem les regles per als productes baixos en alcohol perquè hem vist que és un segment que creix», expliquen fonts de la Comissió. Tot i que en el sector del vi el consum encara és reduït, la producció per exemple de cervesa 0,0% es va disparar entre el 2022 i el 2023 un 23% segons xifres d’Eurostat. Brussel·les al·lega que cada vegada hi ha més productes i de millor qualitat també a l’àrea vitícola. 

En la seva aposta per aquests productes, l’executiu comunitari ha proposat que els vins produïts per desalcoholització i el contingut del qual estigui per sota de 0,5% passin a dir-se «sense alcohol». Mentre que estiguin per sobre de 0,5% però el volum és almenys un 30% inferior al grau alcohòlic volumètric adquirit mínim de la categoria abans de la desalcoholització, tindrien la denominació ‘baix’ o ‘lleuger’ en alcohol. 

Una altra modificació que la Comissió ha proposat en aquest sentit és que es puguin utilitzar vins desalcoholitzats com a base per produir escumosos, una cosa que no permetia la legislació actual. Brussel·les també ha proposat incloure en aquest paquet la fabricació de vins aromatitzats. 

«Els vins aromatitzats avui, amb la legislació que tenim avui, no es poden desalcoholitzar», expliquen fonts de la Comissió. Tot i que la desalcoholització dels vins es va introduir el 2021 en la reforma de la Política Agrícola Comuna, això no incloïa la comercialització de vins aromatitzats amb un baix contingut d’alcohol com el vermut. Això és el que ha proposat avui l’executiu. 

Etnoturisme 

Amb l’objectiu d’incentivar la demanda, Brussel·les també ha proposat allargar els programes de promoció a tercers països de tres a cinc anys per consolidar l’entrada en aquests mercats. També ha proposat ampliar quines organitzacions poden beneficiar-se de mesures de suport a l’enoturisme. Fins ara, només ho podien fer les organitzacions interprofessionals. L’executiu comunitari ha proposat que també hi participin els consells reguladors de les denominacions d’origen o de les indicacions geogràfiques. 

La Comissió busca, a més, fomentar les inversions en el sector del vi. Per exemple, Brussel·les aposta per fomentar la cooperació entre productors. «Les cooperatives tindran a partir de l’adopció d’aquest reglament el mateix tracte que qualsevol petita i mitjana empresa i seran elegibles a la taxa màxima d’ajuda [80%] per al suport a les inversions i a les innovacions en el sector del vi», expliquen fonts comunitàries. A la pràctica, això es tradueix en el fet que més despeses siguin elegibles a efectes d’ajuts. 

La Comissió ha proposat, a més, que els governs poden augmentar l’ajuda financera màxima de la Unió fins al 80% dels costos d’inversió subvencionables per a inversions destinades a la mitigació dels efectes del canvi climàtic i l’adaptació a aquest.

Aranzels 

La guerra comercial en potència amb els Estats Units també genera nerviosisme en el sector. La Casa Blanca ha anunciat un nou paquet d’aranzels a totes les importacions de països que imposin el que Washington entén com a «barreres aranzelàries» als seus productes. 

Notícies relacionades

Estudiar videojocs o producció musical: aquestes són les sortides professionals de les TIC a Catalunya

Croatia Airlines augmenta la freqüència dels vols entre El Prat i Zagreb de tres a quatre dies per a la temporada d'estiu

Tot i que no se’n coneixen els detalls, preocupa el potencial impacte per al sector agrícola a la Unió Europea, i especialment el vitícola. Segons fonts comunitàries, aquest paquet de mesures no té en compte aquesta possibilitat perquè de moment, no s’ha produït. 

«En el moment en què es produeixin, s’analitzarà la situació i la Comissió respondrà tenint en compte els interessos econòmics de la indústria europea», asseguren fonts de l’executiu. Quan arribi el moment, Brussel·les estudiarà si és necessari prendre mesures en resposta o de suport al sector.