Viatge al cor logístic de Mango

Fa menys de mig any que és a la casa, però ja sap que definir la nau de Lliçà d’Amunt com el cor de Mango ha de justificar-ho bé. La gran cadena catalana de moda fa anys que repeteix que el cor de Mango és la seu de Palau-solità i Plegamans. Allà dissenyen, fan patrons, proven en models, tenen exposades peces i construïts interiors de botigues per explorar maneres d’exposar el producte. Allà convoquen anualment els mitjans de comunicació per explicar al món que creixen i creixen, i guanyen i guanyen. Allà van reunir les 2.000 persones que treballen al complex per fer un primer homenatge gairebé improvisat a Isak Andic, només uns quants dies després de la seva mort.

Així que Jochen Grosspietsch, director logístic de Mango, ja ha après que el cor d’aquesta companyia, en el sentit més emocional de la paraula, és Palau. "Però si ho veus des de l’òptica que el cor és l’òrgan que bomba la sang, això és Lliçà, és el cor fisiològic de Mango", no dubta a assenyalar el directiu. Ho explica a l’entrada d’aquesta nau de la qual, efectivament, surten 4 milions de peces cada setmana cap a les diferents botigues, punts de venda i clients online. Són 180 milions de productes l’any.

La manera més gràfica de descriure el que s’amaga aquí dins és recorrent a Monstruos SA. Només que el que a la pel·lícula de Disney és un entramat de portes que connecten el fictici món dels monstres amb les habitacions dels nens, aquí són 7 milions de vestits, bruses i camises penjades i 20 milions de peces que estan plegades dins de caixes. Una passarel·la divideix els dos costats perquè la logística serà diferent en funció del tipus de roba.

A un costat hi ha l’assortiment delicat i que no pleguen fins que serà enviat a la botiga, per evitar arrugues impossibles d’allisar. Si aquest ala fos un armari serien més de cent columnes, cadascuna amb uns deu prestatges d’espai doble i tot això repetit en profunditat diverses vegades. A l’altre costat passa el mateix, però amb més de 30 prestatgeries a cada columna i un circuit inferior de cintes que traginen caixes sense parar. A tots dos costats, dues llargues estructures metàl·liques es van movent entre prestatgeries per anar recollint el producte necessari. D’aquí, també, el trasllat mental a Monstruòpolis.

Però, res més lluny de la ficció. Aquesta nau de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) són 280.000 metres quadrats d’espai sobre un sòl de 100.000 metres quadrats (aproximadament, 10 camps de futbol). Són 250 milions d’euros invertits des que es va posar en marxa fa uns 17 anys. Són uns 1.000 treballadors. I és tecnologia i processos com per gestionar 85.000 peces cada hora. "És un magatzem altament automatitzat, hi ha moltíssimes màquines", explica Jordi Torra, responsable de projectes logístics dins de Mango.

El sistema d’operacions funciona de la següent manera. Mango idea unes 18.000 peces l’any a Catalunya i les fabrica a Bangladesh, la Xina, el Pakistan i Turquia. El resultat arriba en camions a Lliçà. Ja sigui penjat o plegat, en els dos casos el paquet es descarrega i passa per una màquina que llegeix en cosa de segons si dins hi ha tot el que indica l’etiqueta de la caixa. Si són peces de fons, aniran a una zona més tranquil·la fins que se les necessiti. Si es tracta de producte necessari a més curt termini, acabarà a l’àrea de distribució ràpida. Si bé a la primera zona el material està perfectament ordenat, aquí impera el caos. I això està fet expressament.

Teoria del caos

Les peces pengen d’una estructura que recorda un circuit de Scalextric. Estan en constant moviment i si se les necessita, una discreta màquina que circula pel carril ho detectarà i dirà al vestit o la camisa que una vegada arribi a la següent desviació, haurà d’apartar-se de la resta. Torra explica que és molt més probable trobar-la abans si hi ha tots els models i talles barrejats que si estan organitzades per famílies. Pura teoria del caos. Tot acaba ordenat gràcies a anar superant els diferents circuits posteriors. I una filosofia similar s’aplica en la part del plegament.

Notícies relacionades

Wayne Griffiths abandona d'imprevist la presidència de Seat

José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos

El més nou és la zona dedicada a servir els encàrrecs online. És la tercera part d’aquesta nau, els últims 90.000 metres quadrats incorporats al lloc, estrenats l’any passat. Aquí la dinàmica és una mica diferent. "Les botigues demanen molta quantitat d’una peça i moltes talles, en canvi, el client online demana a tot estirar dues talles d’una mateixa peça per tornar la que no li vagi bé", justifica el responsable de projectes logístics. L’empresa respon a aquesta necessitat fent passar les caixes per diverses fases. En el primer cribratge, una persona tria totes les unitats que necessiti (per a diverses comandes) d’un mateix model. En el segon, ja es prepara el paquet triant les peces d’una comanda en concret.

En total, sumen 40 quilòmetres de transbordadors de cintes movent caixes, una longitud que, convertida a la carretera, arribaria a Barcelona, i convertit en sistema de venes i artèries, arriba a 120 països del món. Hi ha dues sortides a botiga cada setmana. "És el nostre bategar, això ens dona un pols de dues vegades per setmana", explicarà Grosspietsch de nou, que serà, per cert, qui conduirà l’estratègia logística de Mango en l’era post Andic. Pel que explica, sembla meridianament clar que conservarà la seva filosofia. Sky is the limit.