Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà

La reforma busca fer atractives aquestes dues figures –la jubilació parcial anticipada i la jubilació activa– que fins ara eren d’ús minoritari dins del mercat laboral. I generen una expectativa desigual, segons la font consultada. Hi ha certa unanimitat en què els canvis sumen més que resten per al treballador, però també que l’impacte serà, en el millor dels casos, moderat.

La nova norma, aprovada en Consell de Ministres el 24 de desembre del 2024, inclou una bateria de novetats que busca, d’una banda, obrir la porta a aquell treballador que vulgui abandonar el mercat laboral, però fer-ho d’una manera més progressiva. I de l’altra, el que vulgui seguir més enllà de l’edat legal de jubilació, podrà fer-ho i amb més incentius, si bé a llarg termini.

La reforma se sustenta en dues grans potes i totes dues entren demà en vigor. D’una banda, hi ha els canvis en la jubilació parcial. Ara els empleats podran avançar fins a tres anys –abans n’eren dos– el seu accés al retir parcial, sempre que hagin cotitzat prèviament 38 anys i 3 mesos, ho pactin amb la seva empresa i aquesta contracti un rellevista que els cobreixi el lloc contractat. Si no tinguessin aquells 38 anys i tres mesos cotitzats, podrien avançar la seva jubilació parcial a partir dels 63 anys i vuit mesos.

Els empleats que decideixin jubilar-se parcialment el que de facto estan fent és reduir la seva jornada laboral durant els anys previs al retir definitiu. Amb les noves condicions, el primer any podran retallar entre un 20 i un 33% de la seva jornada –també del seu sou– i combinar-ho amb la part proporcional de pensió, per ampliar a partir del segon i tercer any la seva reducció a fins un 75%. Un treballador que tingués tots els seus anys cotitzats i compactés al màxim la seva jornada podria arribar a jubilar-se definitivament als 63 anys i dos mesos.

«Pot beneficiar aquelles persones en oficis físicament més durs», apunta la secretària nacional de la UGT de Catalunya, Reyes Solaz, que cita llocs de treball com el de les netejadores d’edificis públics, els conductors d’autobusos o els reposadors del comerç. En alguns sectors, com el primer, la dinàmica ja la tenen integrada al conveni col·lectiu. En altres, com el segon, esperen resistència patronal per estendre la figura, una cosa especialment problemàtica, ja que sense acord amb l’empresa l’accés a la jubilació parcial de l’empleat és impossible.

Una novetat que Solaz destaca com a rellevant per ampliar l’ús del contracte de relleu és que, si bé fins ara la persona contractada havia d’estar prèviament en atur o amb un contracte temporal, ara s’afegeix la possibilitat que sigui fix discontinu. «Permet a les empreses contractar algú que ja estigui lligat al sector i no haurà d’invertir tant a formar-lo», opina.

Fins ara aquesta figura no ha sigut d’ús freqüent, molt circumscrita a la gran empresa i, especialment, al sector manufacturer, amb unes condicions especials i més beneficioses que amb la reforma es veuen prorrogades fins al 2029. «És on més èxit tindrà, sobretot en l’actual context, amb Donald Trump imposant aranzels a la indústria de l’automòbil i en plena transició al vehicle elèctric. Moltes empreses l’utilitzaran per reestructurar les seves plantilles i és un recurs menys traumàtic que l’acomiadament», afirma el professor de la UOC i advocat del Col·lectiu Ronda, Miguel Arenas.

Actualment, segons apunten fonts coneixedores, hi ha uns 64.000 treballadors que han decidit retallar part de la seva jornada abans de retirar-se definitivament, cosa que representa un 1% dels 6,5 milions de jubilats que hi ha a Espanya. La nova reforma aspira a ampliar l’esmentat nombre, si bé a criteri del soci de laboral del bufet d’advocats Pérez-Llorca Manel Hernández i «malgrat la millora», els incentius «no són suficients per garantir-ne un gran èxit».

Qui, de moment, no podrà disfrutar de la jubilació parcial són els treballadors del sector públic. El personal laboral, legalment, sí que pot, però la falta de noves places per poder tenir prou rellevistes provoca, segons assenyalen des dels sindicats, un tap de facto per acollir-se a aquesta modalitat. I en el cas dels funcionaris, el seu accés encara està pendent de regular-se en la nova llei de la funció pública, en tràmit al Congrés.

La majoria, autònoms

Notícies relacionades

El costat més humà de la intel•ligència artificial: Com integrar-la en les organitzacions?

Comsa i FCC executaran la fase final del Hall Zero

A partir de demà també entren en vigor les noves condicions per a la jubilació activa, que permet a un treballador jubilar-se, és a dir, passar a cobrar la pensió, però continuar treballant i percebre al seu torn un sou. Aquesta modalitat fins ara també era un recurs poc utilitzat pels espanyols i pràcticament es limitava als treballadors autònoms. Segons les últimes dades publicades per la Seguretat Social, el 2023 hi havia 67.164 jubilats en actiu, dels quals el 85% eren autònoms.

Els autònoms que es jubilin però continuïn treballant començaran cobrant un 45% de pensió, més els seus ingressos laborals, i podran arribar al 100% a mesura que allarguin la seva trajectòria laboral i a partir dels 11 anys en jubilació activa. Això suposa un incentiu a llarg termini, però no a curt. «Té més sentit per a algú que tingui un bufet d’advocats que no una perruqueria», opina el president de l’organització d’autònoms CTAC, Dani García.