"Som capaços d’afrontar el que ve", assegura el CEO d’Escribano

Fernando Fernández afirma sentir-se "còmode" amb l’actual participació del 14,3% a Indra, clau per al rearmament europeu

"Som capaços d’afrontar el que ve", assegura el CEO d’Escribano
4
Es llegeix en minuts

Fernando Fernández (Madrid, 1974) fa tres mesos que és conseller delegat de la companyia madrilenya de defensa Escribano Mechanical & Engineering (EM&E). L’empresa fundada pel pare de l’actual president, Javier Escribano, en un petit taller de mecanitzacions de la localitat madrilenya de Coslada el 1989, és el gran tapat a Espanya d’un sector cridat a ser el gran protagonista del rearmament que vol impulsar la Unió Europea. EM&E espera tancar l’exercici 2025 amb una facturació de 500 milions (un 66% més que l’any anterior), compta amb una plantilla de 1.300 professionals i operacions a 25 països. El 2022, els seus ingressos eren de 90 milions i ocupava 600 treballadors.

Fernández va arribar al càrrec al gener després d’una successió de nomenaments a l’Ibex 35. L’efecte dòmino que va produir la sortida de José María Álvarez-Pallete de la presidència de Telefónica va conduir Marc Murtra d’Indra a l’operadora de telefonia i Ángel Escribano, el més gran dels germans i en aquell moment a l’empresa familiar, a liderar la nova Indra. Aquesta està cridada a ser la gran empresa tractora al voltant de la qual pivoti l’esforç pressupostari que emprendrà el Govern en armament. EM&E va nomenar llavors Javier, el petit dels germans, president i el que era director d’operacions des del 2014, Fernando Fernández, conseller delegat.

La companyia amb seu central a Alcalá de Henares és el segon accionista més gran d’Indra, amb un 14,3% del seu accionariat, només per darrere de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que compta amb un 28%. "Estem còmodes amb el 14,3% que tenim a Indra, cal valorar el present i anar partit a partit, com a bon atlètic... Per a nosaltres ja és un repte la posició que tenim", explica Fernández.

Els principals contractes d’EM&E amb el Ministeri de Defensa són el de la construcció del vehicle de combat d’infanteria Dragón 8x8, el tanc VAC, el llançacoets SILAM, les fragates classe F-110 i el desenvolupament de l’arma làser antidrons del programa Sigilar, on treballen conjuntament amb altres empreses del sector com Indra, Santa Bárbara (General Dynamics) i Sapa Placencia, Navantia o l’alemanya Rheinmetal. A l’octubre va aconseguir un contracte de 25 milions, amb una durada de tres anys, per modernitzar el sistema de vigilància de la Guàrdia Civil a l’Estret.

Maximitzar la productivitat

El conseller delegat es mostra prudent després del ritme de creixement de la companyia en els últims exercicis i el desafiament que suposa per al sector assimilar les inversions que han de portar Espanya a complir el 2% de despesa en defensa compromesa per al 2029. "Estem immersos en el pla estratègic amb importants inversions el 2023 i el 2024, avançant-nos als contractes que han d’arribar. Tenim capacitat per afrontar el que ve i ara el nostre esforç està bolcat a maximitzar la productivitat", argüeix.

Un dels secrets del creixement que ha viscut la companyia en els últims anys és la integració vertical de la seva fabricació, integrant a la mateixa empresa tota la seva cadena de producció. Això es va produir el 2010 quan únicament tenien la seva planta d’Alcalá de Henares, però actualment compten amb dues fàbriques més a Còrdova i a Binèfar (Osca). Disposa, així mateix, d’oficines a Brussel·les (Bèlgica), Cadis i instal·lacions a València després del rescat de DAS Photonics.

A la ciutat andalusa acaba d’anunciar una inversió de 18 milions en maquinària i ampliarà la planta fins a 14.000 metres quadrats. El 2026 espera construir vehicles militars des del Parc Empresarial Santana de Linares (Jaén), a les antigues instal·lacions de CAF, i contractar 150 empleats. EM&E també s’ha compromès a ampliar el seu centre de R+D+i a Avilés i multiplicar per "tres o quatre" la plantilla de les instal·lacions asturianes que compten amb deu treballadors.

Notícies relacionades

"Estem creixent de la manera més sostenible possible, amb contractacions de gent jove que ve de l’FP dual i de convenis que tenim amb universitats, com la Universitat d’Alcalá. A més, estem deslocalitzant la producció dins d’Espanya i generant feina més enllà de Madrid. L’avantatge d’aquestes zones respecte a Madrid és que hi ha menys rotació i els empleats fan un pla de carrera llarg a la companyia, mentre que a la capital hi ha més rotació per l’alta demanda de professionals qualificats i enginyers", explica Fernández.

L’enginyer aeronàutic (Universitat Politècnica de Madrid, 1992-1998) nega les acusacions que des d’alguns àmbits vinculen el seu creixement en els últims anys a la proximitat amb el Govern de Pedro Sánchez després de fabricar respiradors després de l’esclat de la pandèmia el 2020. "La inversió en Defensa ha crescut a tots els països del nostre entorn, no només a Espanya. La meitat de la nostra facturació és nacional i l’altra meitat correspon a clients internacionals. Per a nosaltres dependre molt d’Espanya seria un fracàs, però sense contractes locals és impossible obrir mercats fora", remarca el conseller delegat.