Gerardo Cuerva, president de la Cepyme: "Garamendi no m’ha donat una explicació convincent per intentar fer-me fora"

¿Què va sentir quan Garamendi li va comunicar que la CEOE presentaria una candidata oficial per fer-lo fora de la Cepyme?

El primer que fas és un rapidíssim balanç, ¿què ha fet Gerardo Cuerva o què no? I encara no tinc l’explicació. No conec què ha pogut passar. Per tant, potser sents una mica de perplexitat, ¿no? ¿Què ha passat? Doncs no ho sé. He preguntat als membres de l’equip, he preguntat als vicepresidents, al comitè executiu, a la junta directiva, als tècnics i professionals de la casa en aquests últims quatre anys i encara no coneixem quin és el perquè.

¿I ho ha preguntat al mateix Garamendi?

Ho he preguntat al mateix Garamendi i no he trobat una resposta convincent de què és el que està passant o què és el que ha passat. Però insisteixo, he preguntat a la resta d’organitzacions a Espanya quina percepció tenien del treball de la CEOE-Cepyme i encara no en conec ni una que no hagi dit que estiguéssim treballant molt bé en defensa dels interessos del món empresarial. Per tant, crec que deu ser una percepció personal d’Antonio Garamendi.

¿Si surt reelegit a la Cepyme, donarà el 2026 la batalla per presidir la CEOE? ¿Creu que aquest és el veritable motiu pel qual Garamendi ha buscat una altra candidatura?

Ara mateix no tinc altres plans que no siguin ser president de Cepyme. És una tasca àrdua. A més, el procés electoral s’està posant una mica difícil, amb massa crítiques i atacs cap a la meva persona, però estic convençut que les pimes necessiten defensa i cal fer-ho amb determinació. Soc pime, tercera generació d’una empresa familiar i conec de primera mà quina és la problemàtica, les solucions i el seu dia a dia i, per tant, em sento molt identificat amb això.

En aquestes percepcions que deia, la idea general és que Garamendi té una manera d’actuar més pactista i vostè és més combatiu.

Jo, que soc empresari, la negociació i el pacte els porto a la sang. Crec que el que hem fet està posicionat en la defensa dels interessos del món de l’empresa i més en uns moments molt complicats. Hem assistit a l’intervencionisme d’un Govern com mai l’havíem conegut en la història d’Espanya. En la nostra història democràtica mai havíem vist un Govern immiscir-se tant. ¿Quina és l’altra opció? ¿Estar callat? ¿Cepyme ha d’abaixar la veu, ha de callar?

¿Creu que el punt de no retorn amb Garamendi va ser el manifest per la llibertat d’empresa en el qual vostè va acusar el Govern d’adoptar tesis comunistes?

Hi ha molta gent que diu que aquest és el punt d’inflexió en el qual em van condemnar, entre cometes, a mort. Diré una cosa respecte al manifest. Primer, jo crec que el manifest es fa com s’han de fer les coses en les organitzacions empresarials, que és de baix a dalt. El manifest no és més que aquesta veu que Cepyme dona a un inconformisme, a un malestar general contra les actuacions que estava prenent el Govern en aquell moment: increment de pressió fiscal, de costos, de salari mínim... Va ser un manifest probablement dur però molt reflexionat, treballat per les organitzacions, que es va confeccionar entre tots i es va fer públic i que va tenir un gran eco. Em sento partícip d’aquest manifest.

¿Vostè també pensa com Roig, que els empresaris han de sortir de l’armari, que han de ser valents i dir en públic el que diuen en privat?

No puc estar més d’acord amb les paraules de Juan Roig. Em sembla que un model empresarial com el de Juan Roig, un model de persona, és aquest mirall en el qual ens volem veure. Hem de defensar el món empresarial. Ja ho deia José María Cuevas (president de la CEOE entre el 1984 i el 2007): si no defensem l’organització empresarial, ¿qui ho farà? Totalment alineat amb aquestes paraules.

¿I llavors per què els empresaris no ho fan?

En aquest país ha guanyat un relat de canvi de gir i d’odi envers el món empresarial que desgraciadament està calant.

Foment afirma per la seva banda que a Catalunya la incertesa en relació amb la jornada laboral està bloquejant algunes renovacions de convenis. ¿Creu que està passant a la resta d’Espanya també?

Sense cap dubte. Una mesura que el Govern vol posar en funcionament, que té un cost directe de més de 12.000 milions d’euros per a la pime espanyola, que no ha passat per cap taula de negociació col·lectiva, està posant en perill molts convenis col·lectius de les més de 4.500 taules de negociació col·lectiva que hi ha obertes a Espanya. Amb el salari mínim ja va passar. És un intervencionisme claríssim dins de la negociació col·lectiva que és totalment inassumible.

¿Com valora les acusacions contra el seu rival, Ángela de Miguel, que ha afavorit els advocats del seu propi despatx a Valladolid?

No conec el cas, ho he llegit a la premsa, però en qualsevol cas crec que en les organitzacions empresarials sempre cal tenir una màxima: cal venir a servir i no a servir-se.

¿Però convocarà la comissió de règim intern de la Cepyme?

Bé, això són els òrgans de govern. Si hi ha alguna denúncia a la comissió, m’imagino que s’actuarà en conseqüència. No serà el president de la Cepyme el que prengui la decisió.

Notícies relacionades

José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos

Catalunya lidera la creació d’ocupació al març i supera de nou els 3,8 milions d’ocupats

Respecte al procés electoral, ¿com va el seu recompte de suports?

A favor tinc una gran base del món empresarial espanyol que entén que no és el moment d’apaivagar Cepyme. Tinc al meu costat aquelles persones que aixequen la persiana cada matí i que amb condicions cada vegada més complicades tiren el seu negoci endavant.