La venda de roba s’estanca el 2024 en l’enèsim repte del negoci de la moda

D’entrada, Catalunya compta amb unes 13.000 empreses dedicades a aquest sector, de les quals 8.800 treballen en la venda de roba o calçat (la resta fan teixits, confecció o tractaments). Només les primeres 800 sumen una facturació total que ronda els 15.000 milions d’euros, segons les dades que ha compilat el CCAM, organisme públic dependent de la Generalitat, en el marc de la 080 Fashion Week. Amb tot, aquesta institució reconeix que són dades desactualitzades, ja que l’última vegada que Acció va radiografiar el sector va ser el 2019.

El panorama no ha canviat tant des d’aleshores. Brilla especialment Mango i els gairebé 3.400 milions d’euros que va facturar el 2024, tot i que igualment significatius són All We Wear Group (Pepe Jeans, Hackett, Façonable...) i els seus ingressos d’uns 630 milions d’euros; o Desigual, amb els seus prop de 400 milions d’euros, l’última vegada que van fer públiques les seves xifres.

El primer problema és que aquestes són rares avis. "Tenim un teixit industrial que és molt precari, perquè la majoria de les empreses són unipersonals", comença a analitzar el professor d’IESE i titular de la Càtedra Intent HQ de Canvis en el Comportament del Consumidor, José Luis Nueno. "El repte més important és l’escalabilitat, tenim molt negoci petit que quan arriba als 20 milions no acaba de fer el salt", insisteix.

La segona complicació, i la més actual, és que la venda de moda s’ha estancat el 2024. Aquesta radiografia és nacional, però és tan generalitzada que serveix també per retratar el que passa a Catalunya. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) parla d’un increment del 0,7% de les vendes el 2024, després de tres exercicis de sobrada recuperació postcovid.

A jutjar per aquesta última recopilació mes a mes, les culpables són les campanyes de primavera i Nadal. Les vendes van estar en negatiu els mesos de març, abril, maig, juny, novembre i desembre. La caiguda de primavera la van atribuir a les pluges, a la Setmana Santa i que el client té, en general, menys renda disponible. La de final d’any, al qual la campanya de Nadal no havia anat com s’esperava.

"La gent no té diners, uns perquè no cobren prou, d’altres perquè paguen molts més impostos que mai", apunta Nueno. "Després hi ha una pèrdua generalitzada de rellevància del negoci, de la categoria", afegeix aquest expert, que es refereix al fet que la moda és molt més informal que abans, cosa que fa que s’abarateixi.

"Hi ha tanta oferta que el consumidor té molt on escollir, les empreses han de tenir una proposta de valor molt diferenciada i comunicar-la molt bé", afegeix la professora d’EAE Business School, Tatiana Valoira, que hi veu una altra de les complexitats que enfronta aquest sector. "És molt complicat aconseguir la venda per metre quadrat amb què pagar rendes i lloguers: això requereix que hi hagi més gent que vagi a comprar", diu Nueno, per disparar cap a la que és, en realitat, la gran amenaça del sector. La pèrdua de negocis.

Notícies relacionades

José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos

Telefónica és l’empresa europea que més recolza l’univers ‘start-up’

Més importat que exportat

El CCAM reconeix que s’han perdut gairebé un 5% d’empreses entre el 2021 i el 2024, especialment en l’àmbit del comerç. La patronal espanyola Acotex fa anys que registra la tendència, fins al punt que el seu últim informe anual reflectia un 30% menys de punts de venda de moda que abans de la covid en tot el país. També el comerç internacional deixa un balanç agredolç després d’acabar el 2024: les empreses catalanes del sector que exporten regularment creixen (són un 10% més del 2023 al 2024), però també augmenta el producte importat, amb la qual cosa la balança continua completament desequilibrada. Actualment, indiquen les dades del CCAM, per cada euro ingrés en exportacions de tèxtil o confecció, Catalunya es gasta 1,4 en importacions.