La Generalitat convocarà una oferta d’ocupació pública de més de 7.000 places

L’administració catalana té previst sotmetre a consulta el detall de l’oferta d’ocupació pública aquest dimecres que ve amb els sindicats més representatius en la funció pública i aprovar-la en un Consell Executiu de les pròximes setmanes. El Govern, a preguntes d’aquest mitjà, ha declinat fer declaracions sobre aquest tema fins que se sotmeti a la taula general de la funció pública i ho negociï amb els sindicats.

L’Executiu català ha estat durant els últims mesos perfilant les necessitats d’ocupació que tenia entre els seus departaments i, com és habitual per al mes d’abril, ha acabat concretant quantes places acabarà oferint. Seran unes 2.000 places menys que les convocades l’any anterior. El 2024 la Generalitat va pressupostar 9.033 places, amb més docents, menys metges i menys mossos que l’oferta d’aquest any. Això s’explica per un doble factor, ja que el Govern no pot treure les places que vol, sinó les que pot.

D’una banda, aquestes 7.000 places surten del còmput resultant de la taxa de reposició. La taxa de reposició és el sistema legalment establert per fixar quantes places es treuen a oposició cada any en funció de les jubilacions i les sortides voluntàries que es produeixen. Al resultat de la taxa de reposició se suma el nombre de vacants cobertes per interins que la Generalitat ha d’estabilitzar.

Gran part de la diferència respecte a l’any passat es pot explicar perquè, com que el Govern ha anat estabilitzant milers d’interins a través dels concursos extraordinaris i l’any passat va compactar diferents vacants d’anys precedents, el resultat d’aquest any és inferior. Inferior a l’any anterior, però superior que anteriors com l’ordinària del 2021 (5.152 places).

Pendents de l’oferta d’ocupació pública estatal

Aquesta taxa de reposició impera en totes les administracions i el Govern de Pedro Sánchez es va comprometre a eliminar-la per flexibilitzar i agilitar les ofertes d’ocupació pública. Una cosa que no ha passat, malgrat la promesa verbalitzada en públic per l’anterior ministre de Transformació Digital i Funció Pública, José Luis Escrivá (avui governador del Banc d’Espanya). El seu successor, Óscar López, no ha donat compliment ni ha manifestat perspectiva temporal de quan preveu fer-ho. A escala estatal, l’Executiu té encara pendent detallar quina serà la seva oferta d’ocupació pública per a l’Administració General de l’Estat i les forces i cossos de seguretat de l’Estat aquest any.

Ara el Govern concreta la seva oferta d’ocupació pública, en uns dies l’aprovarà en Consell Executiu i durant els pròxims mesos anirà anunciant les diferents convocatòries per als diferents cossos, calendaritzarà els exàmens i, posteriorment, comunicarà els aprovats i qui es queda amb les noves places. El període entre què el Govern comunica que treu una plaça i l’acaba assignant al nou funcionari es pot demorar entre un any i un any i mig.

Pendents de la pujada salarial i altres pagaments pendents

Notícies relacionades

Grifols admet reunions de Brookfield amb accionistes seus de referència

Amazon fa una oferta per comprar la filial de TikTok als EUA

L’Executiu català aclareix una incògnita amb la xifra de l’oferta d’ocupació pública, però en manté d’altres en relació amb el funcionariat. Actualment, l’última pujada salarial, la corresponent al 2024 i que ja cobren en la seva nòmina els empleats públics de la Generalitat, està pendent del suplement de crèdit que negocien els de Salvador Illa amb ERC i els Comuns al Parlament. En funció de si prospera o no l’ampliació pressupostària, segons sosté el Govern, aquesta pujada pot decaure o no i les nòmines públiques es podrien veure retallades, una cosa de la qual no existeixen precedents recents per motius d’aquesta índole.

També està pendent una paga extraordinària i una pujada de 0,5 punts. Aquestes –el primer és pels endarreriments corresponents a l’any passat d’aquest 0,5%– les han d’aprovar primer a Madrid i després la Generalitat ja podrà abonar-les. Una altra cosa és que pugui, per aquest marge pressupostari, i la celeritat que es vulgui donar a complir aquesta obligació. Actualment, les negociacions entre el PSC, ERC i els Comuns per a aquest nou suplement de crèdit estan encara verdes i no tenen horitzó clar de resoldre’s, informa Sara González.