El 40% de les ‘golden visa’ concedides fins a l’any 2023 van ser a Catalunya

El 93% dels visats es van concentrar a les províncies de Madrid, Barcelona, Màlaga, Alacant, València, Girona i les Balears

El 40% de les ‘golden visa’ concedides fins a l’any 2023 van ser a Catalunya
3
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

Poc més d’11 anys han estat en vigor les controvertides golden visa, els permisos de residència que fins al 3 d’abril passat el Govern concedia als inversors que els sol·licitaven després d’haver adquirit un habitatge valorat en almenys 500.000 euros. Es van posar en marxa durant la primera legislatura de Mariano Rajoy, en plena recessió econòmica, amb l’argument que serien un revulsiu per captar inversors internacionals. Els va costar arrencar –el primer any ben just es van concedir 157 permisos a tot Espanya–, però del 2017 al 2023 es van arribar a entregar 14.576 permisos dels 22.430 que es van expedir en total.

"Suposant que totes aquestes sol·licituds es dirigissin a la compra d’immobles, la injecció al sector immobiliari hauria sigut d’uns 7.300 milions d’euros", calcula Rafael Rabat, soci fundador de la firma d’assessorament financer Norz Patrimonia.

A les golden visa també tenien dret els que efectuessin una inversió inicial de dos milions d’euros en títols de deute públic espanyol o els que invertissin un milió d’euros en accions o participacions de societats espanyoles de capital amb una activitat real de negoci. Una tercera tipologia incloïa els que aportessin un milió d’euros en fons d’inversió, fons d’inversió de caràcter tancat o fons de capital de risc constituïts a Espanya.

El Govern va argumentar en el seu moment que amb aquestes mesures es flexibilitzaria el desenvolupament de l’activitat empresarial i de la inversió internacional a Espanya, ja que donava "més facilitats a la mobilitat internacional, a més d’incentius com la concessió de la residència per a aquests tres tipus d’inversors". Tot apunta que, després de l’anunci, a mitjans de l’any passat, que el permís seria eliminat, les inversions es van accelerar.

Quan Pedro Sánchez va anunciar, l’abril del 2024, l’eliminació de les golden visa, l’habitatge començava a emergir com una de les principals preocupacions dels espanyols. Els socialistes i els seus socis de Govern van apuntar cap als visats d’or com una de les raons que estaven contribuint al tensionament del mercat immobiliari a certes zones. La supressió, va dir la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, "serveix per donar oportunitats als que avui tenen problemes per accedir a un habitatge en llocs concrets i amb tensió de preus i falta d’oferta residencial".

Per a Iñaki Unsain, personal shopper immobiliari, el volum d’operacions que han generat les golden visa "ha sigut més aviat baix" respecte al global d’inversions que hi va haver en aquest temps a Espanya. Malgrat això, creu que la seva eliminació "no té sentit i només aconseguirà fer retrocedir la inversió estrangera en habitatge al nostre país".

Països

Els ciutadans xinesos són, amb 2.712 autoritzacions, els que més golden visa han obtingut en aquests anys, seguits dels russos, amb 1.159. De fet, tres quartes parts dels permisos s’han concedit a ciutadans de països asiàtics o a oriünds de països europeus no comunitaris (a més dels nascuts a Rússia, també els d’Ucraïna i els del Regne Unit després del Brexit). Els iranians han rebut 203 visats, i els nord-americans, 179.

Notícies relacionades

Set províncies –Barcelona, Madrid, Màlaga, Alacant, les Balears, Girona i València– concentren el 93% dels visats concedits fins al 2023, segons les dades del Ministeri de Migracions. Un total de 7.561 inversors van elegir la capital catalana i el seu territori més pròxim per comprar un habitatge de luxe, molt per davant de Madrid, la seva immediata seguidora amb 3.990 cases adquirides, i Màlaga, amb 3.976. Les quatre províncies catalanes, que sumen 8.754 visats entre totes, van registrar gairebé un 40% del total d’autoritzacions.

Catalunya va ser el destí elegit, sobretot, per ciutadans de països europeus que no són membres de la UE –Rússia i Ucraïna sobretot–. "Són dos estats en guerra, on les persones amb capacitat inversora han buscat sistemes per protegir els seus capitals", explica Gerard Marcet, cofundador de la consultora Laborde Marcet. Però el col·lectiu que més ha invertit a Barcelona és l’asiàtic. A Madrid, en canvi, agafen molta més rellevància els inversors procedents d’Amèrica Central i del Sud (veneçolans i colombians estan al capdavant).