‘Golden visa’ i vivenda

La supressió de la golden visa ha sigut una mesura ideològica, antieconòmica i inútil. L’argument governamental era que els immobles copats per estrangers dificultaven l’accés a la vivenda als nacionals però la realitat és que, segons dades dels portals especialitzats, les menys de 20.000 persones que han accedit a la nacionalitat espanyola mitjançant una compra immobiliària han invertit, de mitjana, prop de 800.000 euros, molt per sobre del poder adquisitiu de la multitud que busca, desesperadament, un pis per llogar o comprar a l’abast de la seva butxaca. Així les coses, carregar-se la golden visa és un acte de populisme que afavoreix els països que la mantenen, com Àustria, Malta, Grècia o Itàlia, que n’ha modificat les condicions, però no l’ha suprimit.
Només un percentatge ínfim d’estrangers que adquireixen immobles a Espanya ho van fer per tenir el nostre passaport, així que la derogació de la contraprestació del passaport a canvi de la inversió no resol, en absolut, el problema de carestia de vivenda que ha portat Barcelona, fins i tot, fins a la portada del The New York Times, assenyalada com a zona zero del problema de la vivenda a Europa. Els diners són com l’aigua, si se li tanca un camí busca una altra via per fluir. Una opció és canviar de destí i invertir en altres llocs, però el nostre país en general i Barcelona en particular, malgrat el govern i les seves traves burocràtiques, denunciades fins i tot per la Síndica de Greuges per ser un clar factor de fre al creixement, és un país atractiu per continuar invertint, així que si l’oferta residencial es converteix en impossible els inversors posen els seus ulls als locals comercials.
Els locals comercials són un 40% més rendibles que invertir en vivenda i, a diferència del que passa amb aquesta, Barcelona només té un carrer car, en la posició número 16 en àmbit mundial, el passeig de Gràcia, així que hi ha marge per al creixement i per a inversió.
Notícies relacionadesÉs possible que la següent ocurrència dels nostres governants sigui impedir que els estrangers inverteixin en locals comercials si no és per obrir un establiment propi, però avui sabem que tancar milers d’Airbnb il·legals, posar traves a l’obertura d’hotels, anunciar el tancament de pisos turístics i altres tantes mesures restrictives del mercat, a més de ser de dubtosa legalitat, són ineficaces per resoldre l’encariment de la vivenda.
El principal obstacle per garantir el dret constitucional a la vivenda rau en el fet que aquells que, des de la política, més es queixen per la falta de vivenda, són els que més han fet per arribar a aquesta situació a base d’aprovar plans generals d’ordenació urbana amb escassa previsió de vivenda, tramitacions de llicències demorades fins a quatre anys i una normativa i fiscalitat que provoquen uns costos elevadíssims que, és clar, els promotors repercuteixen als compradors.
- Xarxa elèctrica ¿Què és el zero energètic, la principal hipòtesi de l'apagada generalitzada?
- Espanya, paralitzada per una gran apagada d’origen desconegut
- Xarxa elèctrica Les causes de l'apagada massiva a Espanya i Portugal
- D’Olot a l’armada japonesa
- Tall del subministrament elèctric Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?
- Resolució elèctrica nacional El Govern obre dos expedients a Red Eléctrica i Endesa per esbrinar les causes de l’apagada
- Danys a l’economia Impacte econòmic del tall de subministrament: Catalunya estima pèrdues de gairebé 900 milions d’euros
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- «NO EM COMPARO AMB MESSI» Lamine Yamal, 17 anys i partit 100 amb el Barça: «La por la vaig deixar al parc, a Mataró, fa temps»
- Apagada L'Audiència Nacional obre una investigació per determinar si l'apagada va ser ciberterrorisme