El consum d’aliments de km 0, clau per pal·liar la crisi aranzelària

En plena guerra comercial amb els Estats Units, amb molts productes agroalimentaris marcats pels aranzels que ha decidit imposar l’Administració Trump, el consum d’aliments de proximitat emergeix com un element clau de cara a poder minimitzar l’impacte que aquests gravàmens poden tenir sobre la butxaca dels ciutadans. I és que, com adverteixen des de ja fa dies diversos analistes, les polítiques adoptades pels EUA sobre les seves importacions afectaran tant directament com indirectament el comerç exterior espanyol i podrien acabar provocant a mitjà termini un nou repunt de la inflació. Així mateix, com recorden fonts del sector agrari, «els que consumeixin km 0 estaran contribuint també que l’impacte d’aquestes mesures sobre els productors locals sigui menys fort», indica un portaveu de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA), un dels grans sindicats del camp espanyol.

«Tenim la sort que en aquest país hi ha una agricultura i una ramaderia tan diversificades que és possible menjar aliments diferents en cada època de l’any, i que la xarxa de distribució, de petits comerços i de supermercats, és tan àmplia que tots aquests productes arriben ràpidament a totes les cases», detalla la mateixa font. El concepte de proximitat en aquest context, insisteix el mateix interlocutor, «és que un maduixot que s’ha recollit a Huelva pugui estar a la taula d’una família de Barcelona l’endemà».

«Diversificar mercats»

Per a altres entitats, com Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), «evidentment incentivar el consum de productes locals ajudarà a esmorteir els sotracs que pugui patir el mercat amb aquestes noves polítiques aranzelàries», admet també una portaveu, que matisa, no obstant, «que això no resoldrà el problema que tenen, per exemple, sectors com l’oli d’oliva o el vi». La clau per a oliaires i viticultors és «que se’ls donin facilitats per diversificar mercats».

Raquel Serrat, coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, reclama també més contundència en les respostes i insisteix que «la caiguda del consum intern, un excés d’oferta i els efectes del canvi climàtic ja fa un quant temps que incideixen en el sector, de manera que ara es fa més necessari prendre mesures a curt termini, situació que ja es planteja la Unió Europea». En qualsevol cas, insisteixen tots, «que no s’aprofiti la inestabilitat per pagar pitjor als productors».

Notícies relacionades

Qui hi ha darrere de les universitats privades: un negoci en què irrompen els fons, però controla l’Església

Un pol industrial a l’empara de l’Exèrcit

Mentrestant, el Govern espanyol treballa en el desplegament de l’Estratègia Nacional d’Alimentació (ENA), un document que va rebre la llum verda del Consell de Ministres el gener passat i que reivindica, entre altres qüestions clau, la promoció del consum d’aliments de temporada i de proximitat com a eina no només per esquivar crisis aranzelàries com l’actual, sinó, sobretot, com a pràctica que ajuda a reduir l’empremta de carboni (al minimitzar el transport d’aliments), a generar ocupació i iniciatives d’emprenedoria locals i a fixar la població al territori, especialment en zones rurals amenaçades per l’envelliment dels que hi viuen.

El document preveu mesures per al consum de productes ecològics, per posar fi al malbaratament alimentari o per donar suport a l’agricultura familiar. A més, en matèria d’innovació i tecnologia, preveu l’ús de la intel·ligència artificial i l’R+D+I per «estimular mitjans de producció més eficients i més ben adaptats». Això implica, entre altres qüestions, «el disseny de nous aliments, el desenvolupament tecnològic de tots els processos, noves fórmules de comercialització o buscar incentius fiscals». L’estratègia recull finalment mesures de cara al consumidor, com l’etiquetatge i el foment de campanyes d’informació per evitar les notícies falses.