Gairebé 450 empreses es van crear cada setmana a Catalunya durant el 2024
La constitució de noves societats mercantils va créixer el 9% anual, fins a 23.373, segons dades notarials / Una de cada cinc companyies escripturades l’any passat a Espanya eren catalanes

Els inversors catalans van continuar mantenint l’any passat el ritme emprenedor i van constituir 23.373 noves societats empresarials, un 9% més que l’any anterior, i un 52% més que el 2020, segons es desprèn de les dades de l’Observatori Notarial presentat ahir per la vicedegana del Col·legi de Notaris de Catalunya, Raquel Iglesias. La xifra, va destacar Iglesias, suposa que una de cada cinc noves companyies creades el 2024 a Espanya va ser escripturada aquí. Implica, així mateix, que cada setmana de l’exercici passat es van donar d’alta entorn de 450 empreses de nova creació.
De fet, amb un total de 123.971 noves constitucions, el 2024 es va convertir en l’any en què van veure la llum més empreses des del 2007, abans de l’esclat de la bombolla immobiliària i l’inici de la gran crisi econòmica, segons les dades del Consell General del Notariat. Tot i així, el capital inicial mitjà d’aquestes societats encara no ha recuperat el nivell previ a la pandèmia de la covid. En el conjunt d’Espanya es van invertir de mitjana 17.550 euros com a capital de sortida per posar en marxa una nova societat, mentre que a Catalunya aquest import va ser, de mitjana, de 16.588 euros, va assenyalar Iglesias.
La comunitat autònoma on més creacions d’empreses es van concentrar va ser Madrid, amb un 22,2% del total, seguida del 19,9% de Catalunya, del 16,9% d’Andalusia i del 12,7% de la Comunitat Valenciana, de manera que entre les quatre van congregar el 71,7% del total del país. A l’altre costat de la balança, les dissolucions d’empreses, que van sumar 5.866 expedients a Catalunya, es van alentir i van experimentar un descens del 2% respecte al 2023 a la comunitat.
Compravendes bloquejades
Entre les dades de l’Observatori Notarial també crida l’atenció la caiguda que va patir el febrer passat la compravenda de vivendes per part d’estrangers a Catalunya, amb una disminució del 38% sobre el mateix període del 2024, tot i que al gener havia augmentat un 4%. I tot i que la vicedegana Iglesias va indicar que encara és aviat per valorar aquesta dada (entre altres raons, perquè el febrer sol ser un mes de poca activitat), sí que va admetre que s’haurà de veure si la tendència es recupera més endavant. El cas, va admetre la notària, "és que s’ha creat un marc d’inseguretat jurídica, amb els últims canvis normatius en matèria de vivenda" que ha paralitzat operacions que ja estaven pràcticament a punt per a la firma. Amb tot, l’any passat es van firmar a Catalunya 145.878 escriptures de compravenda, una xifra que va marcar un nou rècord al créixer un 11% interanual, davant el 9,6% d’augment que hi va haver de mitjana a Espanya.
En concret, va assenyalar Iglesias, la decisió de la Generalitat d’exercir el dret de tempteig i retracte en les compravendes en les quals estan involucrats grans tenidors "ha fet que ara les notaries hagin d’esperar un document addicional, pel qual l’Administració renuncia a aquest dret". Això ha bloquejat molts expedients, i ha alentit el ritme, "amb la qual cosa hi ha hagut compradors que ja havien renunciat al seu anterior lloguer o que els ha vençut el termini pel pagament de les arres que s’han quedat en situacions molt complicades".
Francesos al capdavant
Notícies relacionadesLes dades també llancen que els préstecs hipotecaris van recuperar el 2024 la tendència a l’alça, amb un augment del 19% respecte al 2023. Aquest gener passat van continuar pujant, un 24,3% per ser exactes, i van mantenir el creixement al febrer amb un 10% més. El 49% de les compravendes a Catalunya es van portar a terme sense necessitat de sol·licitar una hipoteca, un 2,2% menys que el 2023.
Pel que fa a les compravendes d’estrangers, van augmentar un 7% el 2024 a Catalunya, cosa que va superar la mitjana espanyola, que va ser del 4,8%, i va registrar un notable creixement des del 2020 (73,7%), amb els francesos (15,8%) al capdavant, seguits per italians (9,4%), marroquins (9,26%), xinesos (5,94%), romanesos (5,64%), alemanys (6,13%) i russos (3,65%), en aquest ordre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Nadons de 80 països ja mosseguen fruites i verdures de cautxú creades per dues germanes barcelonines
- El 2030 IMATGES | Així seran les noves estacions de l’L8 de FGC a l’Eixample
- Literatura llatinoamericana Jaime Bayly retrata les misèries sexuals de Vargas Llosa i García Márquez a ‘Los genios’
- Previsió meteorològica Arriba la borrasca Olivier amb fortes pluges: així afectarà Catalunya
- Sentència inèdita Un jutge de Madrid veu errors en la loteria de Nadal del 2021: números cantats que no van constar en la llista de premis
- Menjadors escolars El Govern central prohibeix la brioixeria industrial a les escoles i augmenta el consum de peixos, verdures i cereals integrals
- El Parlament resoldrà si Orriols va vulnerar el codi de conducta per dir que Driouech "normalitza la misogínia" pel vel
- Reunió del Govern Dimiteix el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme ‘Catalunya Nord’ i el rellevarà un exalcalde de Junts
- Producte definitiu Com treure la humitat de casa de forma definitiva
- Salut ocular Ulleres gratis per a nens: la data, cada vegada més a prop