La indústria alimentària accelera per reduir la seva petjada ecològica

"Estem davant un repte tan majúscul que necessitem la col·laboració de tots els actors implicats en la producció i el consum d’aliments, des dels agricultors tradicionals fins als productors de nous productes i, és clar, dels mateixos consumidors", va explicar Beatriz Jacoste, CEO de la plataforma KM Zero Food Innovation Hub, entitat impulsora de la cita que va reunir més d’un centenar d’acadèmics, empresaris, xefs i inversors a l’espai Tramo de Madrid. Durant la primera trobada del think tank The food changemakers, al qual va assistir EL PERIÓDICO, alguns dels líders més grans del sector agroalimentari global van debatre sobre temes tan transcendentals com estratègies per reduir el malbaratament alimentari, recerca de proteïnes alternatives i eines per descarbonitzar la indústria i reduir la seva petjada ecològica.

Proteïnes de fongs

Un dels grans debats és la recerca d’alternatives a la producció tradicional de carn, un sector que genera gairebé un 15% de les emissions globals, gairebé tant com tot el transport mundial junt. Didier Toubia, d’Aleph Farms, i Robert E. Jones, de Mosa Meat, van explicar com les seves empreses treballen per crear carn cultivada en laboratori a partir de cèl·lules animals. Juan Pablo de Giacomi, d’Innomy Labs, va explicar com estan dissenyant alternatives a la carn a partir de proteïnes extretes dels fongs. Sònia Hurtado, de Poseidona, va parlar de l’ús d’algues i subproductes marins per crear aliments rics en proteïna que podrien substituir els productes d’origen animal. I Marc Coloma, d’Heura, va relatar com creen carn vegetal a partir de soja.

Perquè tots aquests "aliments del futur" arribin a les nostres taules, expliquen els experts, fa falta resoldre almenys tres grans reptes. El primer, apunten, és l’"escalabilitat" tant tècnica com comercial d’aquests productes. És a dir, la capacitat de produir-los i distribuir-los en massa. El segon repte té a veure amb el fet d’acostar aquests productes als consumidors, que moltes vegades es mostren reticents a provar aquest tipus d’aliments. "Necessitem canviar la narrativa, explicar més i millor de què es tracta. També necessitem millorar la funcionalitat d’aquests productes, donar-los millor sabor i millors qualitats nutricionals", van assenyalar els experts. I el tercer repte, van afegir, és el de continuar captant inversions per continuar desenvolupant i millorant tots aquests productes innovadors.

Un altre gran debat que ressona en el sector és la lluita contra el malbaratament alimentari. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), més d’un terç dels aliments que es produeixen acaben a les escombraries. "La millor manera de fer-hi front és repensar els processos productius i pensar en usos alternatius del que fins ara consideràvem com a residus", van concloure els experts.

El sèrum, una mina d’or

Un exemple ben clar d’aquest "canvi de mentalitat" és el cas de la indústria làctia, un sector que històricament s’ha centrat en la producció de llet i de formatge, descartant subproductes com per exemple el sèrum, i que ara ha trobat una mina d’or en aquestes restes que, una vegada processades, poden convertir-se en suplements nutricionals d’alt valor. També destaquen el cas de l’empresa Rebread, que reutilitza restes de l’elaboració de pa per fer begudes fermentades.

Entre les principals veus de la indústria alimentària es parla, i molt, de mesures per reduir l’empremta ecològica del sector. Tant des del punt de vista de les emissions com d’ús de recursos hídrics. Julia Collins, de Planet FWD, va remarcar la necessitat de reduir l’empremta de carboni de les empreses agroalimentàries en tots els passos de la cadena de producció. Altres especialistes van defensar la necessitat de traslladar solucions pràctiques al terreny com implementar sistemes de reg de precisió, eines per reutilitzar les aigües, potenciar l’agricultura regenerativa i utilitzar la intel·ligència artificial per optimitzar els cultius o buscar solucions davant situacions potencialment adverses com una onada de calor extrem o una gelada. "Aquestes solucions han de sortir de la taula de debat i arribar als camps, als agricultors, a tots els actors implicats en aquest procés", van reivindicar els especialistes.

Notícies relacionades

La jornada laboral tardarà fins a 30 anys a baixar a 37,5 hores setmanals sense una llei que la redueixi, segons UGT

Gian Luca Erbacci: "Esperem construir la majoria dels trens de Catalunya 30 anys més"

Però més enllà d’aquestes solucions futuristes, la gran reivindicació de la indústria és el foment dels productes ecològics i de km 0. "És el primer pas per aconseguir una alimentació més saludable i sostenible per a tothom", va argumentar Jacoste.

A Espanya, la producció de la indústria alimentària va arribar a 166.000 milions d’euros el 2024, un 2,2% més que el 2023, segons l’INE. Si bé els productes km 0 són una fracció menor del mercat, la seva rellevància va en augment per les preferències dels consumidors per aliments locals i sostenibles. Un estudi recent diu que el 70% dels espanyols prefereix productes locals i es fixa en les condicions de cria dels animals que consumeix. Tant és així que ja hi comença a haver restaurants i supermercats que destaquen en la seva oferta els productes de proximitat i temporada, que tenen una petjada ecològica més reduïda.