Belén López, secretària general de CCOO: "Avui treballaríem menys hores si més dones haguessin negociat convenis"
La sindicalista (Masies de Voltregà, 1976) va néixer i es va criar en una colònia tèxtil. De família gallega, es va bregar sindicalment a Girona i s’ha convertit en la primera dona a liderar CCOO de Catalunya.
«Necessitem un sistema nacional de cures que sigui homologable al d’educació o salut»

S’ha destacat que serà la primera dona a liderar CCOO a Catalunya. Però més enllà d’això, ¿quines qualitats l’han portat a ser la nova secretària general?
Soc filla del sindicat. He estat molt en contacte amb la realitat de la gent, dels treballadors de tots els sectors des de diferents espais i crec que percebo les seves necessitats. He realitzat tots els papers, des de negociar vagues, a convocar eleccions sindicals o negociar plans d’igualtat.
¿Ser dona en un món històricament molt masculinitzat ha sigut un problema per moments?
Fa poc un empresari em va dir que "has de ser molt valenta per fer el que fas». Com dient-me que aquest espai no és per a mi o que per entrar he de demostrar un nivell de valentia que no se li demana a un home. També m’ha passat dins del sindicat. Quan era secretària d’organització a Girona un company em va dir que no podria exercir la meva tasca perquè estava amb reducció de jornada per cuidar els meus fills. Un altre clàssic que ens passa a moltes és que quan vas als llocs, per més que jo fos la màxima representant de la meva organització, es dirigeixen a l’home que t’acompanya.
En el seu perfil d’X s’identifica com a "mare de família nombrosa». Dels anteriors secretaris generals no sabíem si tenien fills o no… ¿Serà aquesta una bandera en el seu mandat?
Totalment. Per a la nova direcció el tema de les cures serà un element bàsic de reivindicació, en la negociació col·lectiva i en les polítiques públiques. És l’últim bastió que ens queda a les dones per conquerir i per poder emancipar-nos. Hem de començar a independitzar-nos de les cures, que no vol dir que no assumim la nostra responsabilitat. Aquesta batalla l’hem de capitanejar les dones de classe treballadora, que o les cures les repartim entre tots o les dones no podrem viure amb autonomia i haurem d’abdicar dels nostres desitjos i anhels. Fins ara hem abordat aquesta qüestió només a trossos, que si reduccions de jornada, excedències… és una qüestió col·lectiva i hem de repensar tot el model.
¿Què proposa?
Un sistema nacional de cures que sigui homologable al sistema nacional d’educació o de salut. El que tenim ara de serveis socials són tot trossos, desordenat i amb molta precarietat, diguem-ho clar. Això és competència de la Generalitat i la negociació col·lectiva. La corresponsabilitat no és només entre homes i dones, és un tema social. L’Estat ha de pagar una part i les empreses també. No poden quedar-se amb els beneficis i externalitzar les cures.
¿Quin perfil de treballador no hi ha ara mateix a CCOO i vol incorporar?
Migrants en sectors precaritzats, com l’hostaleria, les plataformes digitals o la indústria càrnia. I treballadors qualificats.
¿De l’1 al 10 quant li preocupa la guerra comercial de Trump?
Un 10. Ja no tant pels efectes, que no els sabem i la incertesa és absoluta. Em preocupa per les dinàmiques mundials que s’estan generant políticament i econòmicament. S’està carregant les regles del joc i intentant imposar la regla del més fort.
¿Quin impacte preveu pel que fa a l’ocupació a Catalunya?
Ara és impossible de determinar. És probable que tingui efectes pel que fa a la inflació i allà reclamarem ajudes no només per a l’economia, sinó també per als treballadors. Mantenir ocupació i poder adquisitiu.
Hi ha sectors empresarials que ja diuen que reclamar-los mantenir l’ocupació els frena…
També ho van dir quan els ertos de la pandèmia i no va ser així.
¿Tem vostè que les empreses acabin repercutint els augments de costos dels aranzels en menors salaris?
Continuarem reclamant pujades salarials i, si s’apugen els preus, més altes.
¿De l’1 al 10 com de probable és que Junts acabi votant a favor de la reducció de jornada?
Un 10.
Notícies relacionadesEn 20 anys, la jornada anual pactada en conveni a penes ha canviat. ¿Els sindicats han prioritzat l’increment salarial?
No… però segurament a mesura que ens incorporem les dones prioritzarem unes altres coses. Si fa 20 anys hi hagués hagut més dones negociant convenis potser avui estaríem treballant menys hores.
- El germà de Mercè Camprubí, des de Nova York: "Van marxar junts i amb un somriure a la cara"
- Miguel Bosé: "No soc ‘woke’, no soc beneit, ni ho seré mai"
- A Horta-Guinardó El cost per reparar una caldera deixa sense aigua calenta una guarderia pública de Barcelona
- Accident mortal Moren dos motoristes al xocar amb un cotxe que va envair el carril contrari a Riudarenes
- Festa d’inauguració Barcelona culmina el parc de Glòries amb l’estrena de la seva plaça central el 26 d’abril