Una implicació cada cop més alta que creix sense soroll

Làser ‘made in Terrassa’

L’últim informe de PWC per a TEDAE, la patronal de la indústria de defensa, assenyala que aquest sector aporta a Catalunya un 4,2% del PIB industrial autonòmic, amb 1.609 milions d’euros. És quatre vegades menys del que aporta Madrid en els mateixos termes. No hi ha fàbriques catalanes de munició, ni de míssils, ni de carros de combat. Catalunya és territori del doble ús, sense línies vermelles, allà on es produeixen tecnologies –sobretot aeronàutiques i espacials– que compten en estadístiques civils i militars alhora.

L’orientació a la defensa creix sense soroll en la intricada capil·laritat industrial de Catalunya. Empordà a dalt, a Sant Climent Sescebes, els militars del Regiment Barcelona 63 formen soldats ucraïnesos en el difícil treball de líders de pilot. I al sud, a Barcelona, anuncia la seva arribada la madrilenya TRC, especialista en guerra electrònica i ciber. I mentrestant, els executius de la start-up barcelonina Open Cosmos, esdevinguda en exitosa fabricant europea de satèl·lits petits, demanen més implicació governamental en favor de la innovació.

La defensa, per exemple, ja implica gairebé un 40% d’activitat per a Beamagine, la petita empresa de l’enginyer Jordi Riu i el seu soci, Santiago Royo, que, des de Terrassa, on van sortir de l’Escola d’Enginyeries Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya, desenvolupa sistemes LIDAR. La tecnologia per a la detecció i el mapatge amb làser és molt complexa; no abunden els seus experts. Originàriament, el seu camp d’actuació són els vehicles autònoms, però Beamagine pot fer mapatges robòtics en camps de batalla, detectar drons aproximant-se, controlar els límits d’un territori... La firma és present en acords del sector amb Defensa.

Notícies relacionades

La jornada laboral tardarà fins a 30 anys a baixar a 37,5 hores setmanals sense una llei que la redueixi, segons UGT

Gian Luca Erbacci: "Esperem construir la majoria dels trens de Catalunya 30 anys més"

L’alè –tècnic, que no polític– de la universitat està darrere d’altres firmes emergents. El desembre passat va transcendir un contracte de Defensa amb Iqua Robotics per al programa Mare Vulpes. Bàsicament: desplegar petits submarins no tripulats amb qui l’Armada vol vigilar el llit marí, recorregut per cables que porten el 90% de dades de les comunicacions d’Espanya. Iqua Robotics va sortir d’un grup d’investigació de la Politècnica Superior de la Universitat de Girona.

A les facultats politècniques catalanes "no hi ha un ambient precisament favorable a la defensa", relata un dels seus llicenciats avui executiu d’aquesta indústria, però a poc a poc s’estén "un ambient d’interès" entre estudiants, intervé a Madrid un alt oficial de l’Armada, albirant un flux de cervells en un futur al caliu de la despesa militar. L’Armada té a Barcelona alguns jubilats que estableixen llaços amb degans i rectors. Es coneixen d’anys. És el començament potser d’una nova època amb més executius i tècnics catalans.