▾ .com .cat
Economia
Sí a la pau, el millor negoci

Anàlisi

Sí a la pau, el millor negoci

Sí a la pau, el millor negoci

Miki López

2
Es llegeix en minuts
Anna Grau
Anna Grau

Periodista, escriptora i exdiputada al Parlament

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Espanya, absent en dues guerres mundials i amb la seva guerra civil sempre omnipresent, és país de pacifistes. També d’infantiloides. Fins i tot d’hipòcrites. Que deixem de vendre armes a Israel, exigeixen els ministres de Sumar, sense tallar-se ni un pèl i sense dimitir. Ni voler reconèixer que és difícil arribar a ministre‒ni que sigui de parcs i jardins‒ sense assabentar-se que tant de bo el "problema" fos que Netanyahu necessita armes espanyoles per guanyar la seva guerra. És que és ben bé a l’inrevés. Com la indústria militar i de ciberseguretat israeliana ens tanqui l’aixeta a nosaltres, prepara’t.

En aquest tema, ningú és més espanyolàs que els catalans. Si a la resta de la pell de brau impera la picaresca de fer anys que camuflen la despesa militar amb factures i partides de qualsevol altra cosa, signant convenis i contractes d’amagatotis, a Catalunya a sobre van i s’ho creuen. Que allò militar, caca. Fins al punt que Criteria, el gran hòlding inversor de La Caixa, tenia estructuralment vetat invertir en el sector, pel mateix que no podia invertir en res relacionat amb el joc, el tabac o l’alcohol. Jo crec que posar al mateix nivell conceptual la ludopatia, el tabaquisme, l’alcoholisme i els exèrcits és… el que és. Una declaració no pas d’intencions sinó de limitacions.

Els del "No a la guerra" com es pensen que s’aturen les guerres? Tirant dònuts a l’enemic? Una bala no és de dretes ni d’esquerres. No és millor ni pitjor que qui la dispara. La mateixa bala pot servir per assassinar un innocent, per executar un condemnat a mort o per abatre un terrorista abans no segresti, violi, mutili o causi una matança. Els estaments militars, com els policials, com el Ministeri d’Hisenda, ens podran agradar més o menys, però hi són perquè tenen feina. Una funció.

Si volen els ho explico d’una altra manera. La inversió en afers militars, per difusa que sigui, ja està al voltant del 4 per cent del PIB català. És molt? És poc? Doncs mirin, a Madrid són quatre vegades més. Això és perquè la cabra de la legió es diu Isabel, com Ayuso, o perquè mentre aquí ens ventem amb paper de fumar allà les cacen al vol?

Notícies relacionades

Llegeixo amb interès en aquestes mateixes pàgines que Criteria revisarà els seus criteris, valgui la cacofonia, que no redundància, per obrir-se a la inversió en el sector de la defensa. Així sigui esquivant amb cura, sempre que es pugui, la paraula "rearmament". Estem de sort perquè despunten oportunitats tecnològiques de produir, desenvolupar i vendre moltes coses que ajuden a salvar vides sense necessitat de destruir-ne cap.

La ciberseguretat, els drons, els submarins que vigilen les costes, els vehicles que transporten els nostres soldats, etc. Hi ha molt camp per córrer mentre reeduquem pacientment una opinió pública que fa moltes dècades que viu enganyada. Creient-se que el "no a la guerra" era una opció seriosa, o simplement una opció. I pensant-se que els líders polítics que els fregien amb aquesta matraca també s’ho creien. Animalons.

Temes:

Sumar Israel

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Obituari Mor Pere Heredero, històric restaurador de Barcelona i amo durant mig segle del bar Versalles
  2. Perfil Qui era Seankese Johnson, el pilot de l’helicòpter accidentat a Nova York?
  3. Guillermo Mattioli, degà del Col·legi Oficial de Psicològia de Catalunya: "El missatge de Marian Rojas Estapé és fals i cruel"
  4. Gestió hídrica Les dessalinitzadores produeixen al 90% malgrat que haurien d’estar al 30% segons el pla de sequera
  5. Miguel Bosé: "No soc ‘woke’, no soc beneit, ni ho seré mai"