L’eurozona es blinda: el BCE abaixa tipus al 2,25% en resposta a l’ofensiva de Trump

El Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat aquest dijous una nova baixada dels tipus d’interès en un quart de punt, fins al 2,25%, en el que suposarà la sisena reducció consecutiva i la setena dins d’un cicle baixista que va començar el juny del 2023. Tot i que fa tot just unes setmanes s’estudiava una possible pausa, el gir de guió imposat per la guerra comercial llançada pels Estats Units ha obligat l’organisme a modificar el seu full de ruta.

«Els tipus d’interès aplicables a la facilitat de dipòsit, a les operacions principals de finançament i a la facilitat marginal de crèdit disminuiran fins al 2,25%, el 2,40% i el 2,65%, respectivament, amb efectes a partir del 23 d’abril del 2025», declaren des del Banc Central Europeu en la seva publicació sobre la decisió presa aquest dijous.

La reunió del consell de govern, que ha tingut lloc aquesta tarda a Frankfurt, se celebra en un clima enrarit per l’escalada aranzelària iniciada per l’Administració Trump. Malgrat la suspensió parcial durant 90 dies dels nous gravàmens a productes europeus, la incertesa i el seu impacte potencial sobre l’economia del continent han portat el BCE a optar pel que els analistes ja denominen un «retall de seguretat».

«El Consell de Govern té la determinació d’assegurar que la inflació s’estabilitzi de forma sostinguda en el seu objectiu del 2% a mitjà termini. Especialment en el context actual d’excepcional incertesa, aplicarà un enfocament dependent de les dades, en què les decisions s’adopten en cada reunió, per determinar l’orientació apropiada de la política monetària. En particular, les decisions del Consell de Govern sobre els tipus d’interès es basaran en la seva valoració de les perspectives d’inflació tenint en compte les noves dades econòmiques i financeres, la dinàmica de la inflació subjacent i la intensitat de la transmissió de la política monetària, sense comprometre’s per endavant amb cap camí concret de tipus», han assegurat des del Banc Central Europeu.

La inflació continua cedint

La decisió també es fonamenta en les últimes dades macroeconòmiques. La inflació general a l’eurozona va caure el març al 2,2%interanual, davant el 2,3% del febrer, mentre que la subjacent –que exclou energia i aliments no elaborats– va retrocedir al 2,4%. Una evolució que acosta la taxa a l’objectiu del BCE i reforça l’argument que hi ha marge per continuar relaxant la política monetària.

Christine Lagarde, presidenta de l’organisme, ja havia anticipat en declaracions prèvies que està disposada a utilitzar «tots els instruments disponibles» per garantir l’estabilitat de preus, en un moment en què el creixement econòmic trontolla. Les últimes projeccions del BCE han rebaixat les expectatives d’expansió del PIB per al 2025 al 0,9%, i es preveu que l’any tanqui amb xifres que voregen l’estagflació.

Un euro més fort i un mercat expectant

A la complexa conjuntura se suma l’apreciació recent de l’euro davant el dòlar, motivada en part per la pèrdua de confiança dels mercats davant les polítiques proteccionistes de Washington. Aquest enfortiment de la divisa europea podria ajudar a contenir els preus de les importacions, però també resta competitivitat a les exportacions del bloc, un altre factor que ha sigut tingut en compte pel BCE.

Un difícil equilibri

Notícies relacionades

La Generalitat assumeix l’administració de Cellex i Mir Puig

Treball vigila que les empreses no utilitzin IA per abusar dels empleats

El BCE ha anat reduint els tipus en 150 punts bàsics des que va iniciar el cicle de retallades, després d’una agressiva política de pujades entre el 2022 i mitjans del 2023 per frenar la inflació desencadenada per la guerra a Ucraïna. L’organisme, no obstant, s’enfronta ara al desafiament invers: evitar una recaiguda econòmica sense revifar pressions inflacionistes.

En aquest delicat equilibri, qualsevol represàlia europea davant els aranzels de Trump –tot i que ara en suspens– podria revertir part de l’avenç aconseguit en estabilitat de preus. Per això, més enllà de les mesures monetàries, l’atenció dels mercats també està posada en l l’evolució de les relacions comercials transatlàntiques.