Els treballadors del Barcelona Supercomputing Center aniran a judici per reclamar sis dies d’assumptes propis

El Barcelona Supercomputing Center és una entitat pública, coparticipada pel Ministeri d’Economia, la Generalitat de Catalunya i la UPC, i amb una plantilla de 1.300 empleats. En la seva qualitat de consorci públic, les condicions laborals de la seva plantilla es regeixen per la normativa vigent per als empleats de l'Administració General de l'Estat (AGE), en virtut d’una resolució aprovada el 2019. Aquests tenen reconeguda una jornada laboral de 37,5 horessetmanals, a més d’una borsa d’hores de lliure disposició equivalent al 5% de la jornada anual. El que equival, segons càlculs sindicals, a aquells sis dies d’assumptes propis.

El problema per als empleats del BSC és que des del 2023 la direcció els reconeix la jornada de 37,5 hores setmanals, però no la borsa d’hores. Ja el reconeixement de les 37,5 hores setmanals en els consorcis públics, que a tot Espanya empren milers de persones, va ser origen de litigiositat. El gener del 2023 , aquest mitjà ja va avançar una sentència pionera que reconeixia, després d’anys de discussió, aquesta possibilitat als treballadors del Sincrotró Alba, un altrecentre públic d’innovació tecnològica, ubicat a Cerdanyola. En el seu moment la direcció es va negar a aplicar la reducció de jornada i finalment va haver d’acatar la sentència.

Els treballadors del BSC han agafat el mateix camí per fer valer el que consideren que els correspondria per llei. La seva reivindicació ja la coneixen de primera mà polítics de la talla del president Salvador Illa, la ministra de ciència Diana Morant o el ministre de Transformació Digital, Óscar López. I és que la plantilla del BSC fa temps que pugna per equiparar les seves condicions laborals a la d’altres consorcis públics d’estructura similar i han aprofitat anteriors visites de figures polítiques per traslladar-los la reclamació. «Cada mes i mig tenim un desembarcament d’autoritats», apunten fonts sindicals de la CGT, el sindicat que ostenta el 100% de representació del comitè d’empresa del BSC.

«Les reclamacions presentades per la CGT es corresponen amb l’aplicació de normatives estatals que impliquen canvis en condicions laborals diverses, com són els horaris obligatoris de treball, dies de lliure disposició i altres condicions. El BSC està seguint els procediments habituals i necessaris en aquests casos, fent les corresponents consultes legals per a la seva autorització i aplicació, i està pendent de resposta. Durant tot aquest procés el BSC està mantenint puntualment informat el comitè d’empresa, amb una comunicació oberta i bidireccional, fent exercici de transparència a fi de vetllar pel benestar dels seus treballadors i treballadores», afirmen fonts consultades de la direcció del BSC.

Informe favorable de l’Advocacia de l'Estat

Notícies relacionades

PortAventura suspèn la venda d’entrades per a aquest dissabte per la vaga de treballadors

La Generalitat assumeix l’administració de Cellex i Mir Puig

No obstant, «i malgrat que sempre se’ls omple la boca de bones paraules», segons repliquen fonts de la CGT, de moment no hi ha hagut moviments en aquest sentit. Els treballadors tenen a favor seu un informe de l’Advocacia de l’Estat, a què ha pogut accedir aquest mitjà. «Aquesta Advocacia de l’Estat considera que, llevat de millor criteri, s’ha d’entendre que la Resolució de 28 de febrer del 2019 resulta aplicable a aquest». No obstant, també matisa que «les restants mesures, que no es troben expressament contemplades en la LPGE 2018, però sí en la Resolució de 28 de febrer del 2019, seran eficaces des de l’autorització del Ministeri d’Hisenda, de conformitat amb el que disposa l’article 34 Tres de l’LPGE 2023», segons la resolució firmada per l’advocada de l’Estat Carmen Casas Gómez.

És a dir, que els empleats tenen dret, però el Ministeri d’Hisenda, en tant que habilitar aquells dies tindria un impacte pressupostari sobre recursos públics, l’ha d’autoritzar. I, de moment, no ho ha fet. Des del comitè d’empresa reivindiquen unes millors condicions laborals per poder captar investigadors i competir amb altres institucions, públiques i privades, que pugnen per quedar-se amb els millors professionals. «L’estrès i l’esgotament indueixen més personal a buscar millors condicions en altres llocs», es queixen des de la CGT. El que, segons la seva opinió, resta capacitat al BSC per aportar tot el saber i coneixement a la societat que podria aportar.