Guerra comercial

Trump sacseja el mercat i només nou valors de l’Ibex resisteixen el cop

Del caos aranzelari al refugi borsari: els valors de l’Ibex 35 que resisteixen el nou proteccionisme de Trump

Trump sacseja el mercat i només nou valors de l’Ibex resisteixen el cop

Eduardo Parra - Europa Press - Archivo

4
Es llegeix en minuts

El sotrac provocat per la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca ha impactat com un terratrèmol en els mercats financers globals. En el seu incendiari discurs del Dia de l’Alliberament, el president nord-americà va reactivar la seva guerra comercial, anunciant un aranzel mínim del 10% a totes les importacions i un càstig del 20% específic per a la Unió Europea. Malgrat la frenada d’última hora –una «pausa» de 90 dies per renegociar amb diversos països llevat de la Xina–, el mal ja està fet. L’Ibex 35 perdia un 5,83% en menys de dues setmanes, volatilitzant bona part dels guanys d’aquest 2025.

Però no tots els valors espanyols han sortit igual de perjudicats. Enmig d’aquesta tempesta, nou valors s’han comportat com a refugis defensius, resistint i fins i tot pujant en borsa. Mentre la resta, molt exposats al comerç global, han patit fortes caigudes.

L’Ibex 35 ha encadenat en la seva última sessió del dijous 17 d’ abril una nova jornada de caigudes i ha perdut la cota psicològica dels 13.000 punts, i s’han situat en els 12.935,60 punts, cosa que suposa un descens del 3,11% des del passat 2 d’abril. La correcció continua afectant amb força els principals valors del selectiu espanyol, especialment Repsol, el sector financer i les acereres.

Guanyadors en la tempesta: telecomunicacions, elèctriques i socimis

Només nou valors del selectiu han aconseguit escapar-se de la marea vermella i tancar en positiu des de l’esclat del conflicte comercial. Lidera les pujades Cellnex, que avança un 4,18%, seguida de Redeia (+3,39%), Colonial (+2,94%) i Endesa (+2,09%). També destaquen Indra (+1,55%) i Inditex (+1,03%), que mantenen el tipus davant la correcció generalitzada de l’índex. Mapfre ha repetit preu. I, finalment, Logista (+0,61%) i Enagás (+0,94%) han registrat lleugeres pujades.

Juan José Fernández-Figares, director de Gestió IICs, analitza el comportament d’Indra i Redeia companyies espanyoles: «Indra s’ha salvat perquè és un valor considerat ara com de Defensa i Europa invertirà molt en el sector, després en principi l’afecten menys les tarifes nord-americanes»

Per la seva banda, Redeia «és un valor de tall defensiu, que sol fer-ho millor en termes relatius al mercat quan existeix una amenaça d’alentiment del creixement, una cosa que les tarifes han generat, ja que la demanda dels seus productes és molt inelàstica (són necessaris). En general les ‘utilities’ s'han comportat millor que el mercat, al ser d’aquest tipus d’actius i tenir poques o nul·la exposició al mercat dels EUA»

Els més colpejats: energia, matèries primeres i banca

En l’altre extrem, la llista de perdedors l’encapçala Repsol, que es deixa un -14,38% des del dimecres 2 d’abril. La caiguda del preu del barril, juntament amb el temor d’una desacceleració global que redueixi la demanda de cru, ha castigat durament el valor. També la sobreoferta impulsada pels EUA i l’OPEP ha sigut letal per a la seva cotització.

Al costat d’aquesta, destaquen els valors lligats a les matèries primeres industrials: Acerinox (-11,56%) i ArcelorMittal (-10,47%). Les dues companyies, molt dependents del mercat nord-americà i del dinamisme del comerç global, han patit amb força els efectes dels nous aranzels.

Fernández-Figares assenyala que, Repsol «ha caigut pel fort càstig rebut pel preu del cru, conseqüència del temor que la demanda caigui si es desaccelera el creixement global, mentre que la resta dels que més han baixat sí que estan directament afectats per les tarifes, com és el cas d’ArcelorMittal i per l’amenaça d’una menor activitat global.

Els bancs espanyols, després d’un primer trimestre fulgurant, també han topat amb un brusc canvi d’escenari. Les retallades de tipus per part del BCE i el temor d’una recessió han passat factura: Banco Santander (-6,09%), CaixaBank (-7,95%), Sabadell (-5,78%) i BBVA (-2,98%).

«Els bancs, com a valors de tall cíclic que són, reaccionen sempre de forma negativa davant la possibilitat d’un alentiment del creixement econòmic. A més, el BBVA manté una elevada exposició a Mèxic, un dels països més afectats per les tarifes, i el Santander) és molt present als EUA, per la qual cosa una potencial recessió d’aquesta economia l’afectaria més que a la resta», declara el director de Gestió IICs.

Una fotografia de l’Ibex després del sotrac

Després de la forta correcció soferta per l’Ibex 35 en les últimes dues setmanes, l’índex acumula una caiguda del 3,1%, i retrocedeix fins als 12.935,6 punts des dels 13.350,2 del passat 2 d’abril. El sotrac ha sigut especialment intens en valors lligats a matèries primeres, banca i turisme, arrossegats per la incertesa geopolítica i la pressió sobre els tipus d’interès. Repsol lidera les pèrdues amb una caiguda superior al 14%, seguida d’Acerinox i ArcelorMittal, que també acusen amb força el nerviosisme del mercat. La banca, llevat de comptades excepcions, es tenyeix de vermell, igual com companyies exposades al cicle econòmic. En contrast, un reduït grup de valors defensius, entre els quals Endesa, Cellnex o Redeia, han aconseguit tancar en positiu, actuant com a refugi davant la volatilitat.

Segons Manuel Pinto, analista de mercats, «el problema no és tant el nivell dels aranzels, sinó la seva imprevisibilitat. Les empreses no saben a què atenir-se, i això retarda decisions clau d’inversió».

Notícies relacionades

Per a Juan José Fernandez-Figares, «la incertesa i la falta de visibilitat propiciarà que els mercats continuïn tensats i molt volàtils, almenys fins que se sàpiga definitivament l’abast de les tarifes, una cosa que trigarà temps.»

El nou ordre comercial ja no és el de la postguerra. I tot i que el lliure comerç no ha mort, està ferit. En aquest entorn incert, els inversors hauran d’aprendre a moure’s en un món on els acords, els tweets presidencials i les tarifes duaneres cotitzen més que mai.