El BCE abaixa els tipus al 2,25% en resposta a l’ofensiva de Trump

El Banc Central Europeu (BCE) va anunciar dijous una nova baixada dels tipus d’interès en un quart de punt, fins al 2,25%, en la que suposarà la sisena reducció consecutiva i la setena dins d’un cicle baixista que va començar el juny del 2023. Tot i que fa tan sols unes setmanes s’estudiava una possible pausa, el gir de guió imposat per la guerra comercial llançada pels EUA ha obligat l’organisme a modificar el full de ruta. En el seu discurs, Christine Lagarde va assegurar que la decisió del BCE va ser "unànime", malgrat que van debatre diverses opcions, "però ningú es va mostrar a favor d’una reducció de 50 punts bàsics, per exemple, així que 25 punts bàsics va ser definitivament la reducció de tipus en què tots els presents van estar d’acord".

Així mateix, es va mostrar positiva amb l’euro: "Un euro fort pot ajudar a reduir la inflació", així com les "reaccions adverses del mercat financer". No obstant, també va comentar que uns preus d’importació més alts "podrien augmentar la inflació". Lagarde, a més, va assegurar que "els aranzels són un xoc negatiu de demanda", tot i que caldrà esperar per conèixer-ne l’impacte real: "L’impacte net dels aranzels en la inflació només serà més clar amb el temps [...]. Hi ha opinions divergents sobre l’impacte a curt i llarg termini". La decisió també es recolza en les últimes dades macroeconòmiques. La inflació general a l’eurozona va caure al març al 2,2% interanual, davant el 2,3% del febrer, mentre que la subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats) va retrocedir al 2,4%. Una evolució que acosta la taxa a l’objectiu del BCE i reforça l’argument que hi ha marge per continuar relaxant la política monetària.

Lagarde ja havia anticipat en declaracions prèvies que està disposada a utilitzar "tots els instruments disponibles" per garantir l’estabilitat de preus, en un moment en què el creixement econòmic trontolla. Les últimes projeccions del BCE han rebaixat les expectatives d’expansió del PIB per al 2025 al 0,9%, i es preveu que l’any tanqui amb xifres que voregen l’estagflació.

A la complexa conjuntura se suma l’apreciació recent de l’euro davant el dòlar, motivada en part per la pèrdua de confiança dels mercats davant les polítiques proteccionistes de Washington. Aquest enfortiment de la divisa europea podria ajudar a contenir els preus de les importacions, però també resta competitivitat a les exportacions del bloc, un altre factor que ha sigut tingut en compte pel BCE. Respecte al futur, Lagarde es va mostrar cauta: "No puc dir si hem arribat al pic de la incertesa. Les negociacions estan en marxa i és difícil predir què pot passar. Hem d’estar preparats per a l’impredictible, ser àgils i dependre de les dades".

Equilibri delicat

Notícies relacionades

Els treballadors de PortAventura van avui a la vaga per demanar millors sous

La Generalitat assumeix l’administració de Cellex i Mir Puig

En aquest delicat equilibri, qualsevol represàlia europea davant els aranzels imposats per Trump podria revertir part de l’avenç aconseguit en estabilitat de preus. Per això, més enllà de les mesures monetàries, l’atenció dels mercats també està posada en l’evolució de les relacions comercials transatlàntiques.

En aquest sentit, dijous, les borses europees van tancar amb caigudes lleus. L’Euro Stoxx 50 va cedir un 0,53%, el CAC 40 francès va baixar un 0,6% i el DAX alemany un 0,53%. Unicament l’FTSE 100 britànic va aconseguir tancar pràcticament pla (-0,04%), tot i que va acumular un guany pròxim al 5% aquella setmana, igual que el FTSE MIB italià. Per la seva banda, l’Ibex 35 va baixar un 0,17% i va acabar en 12.914,28 punts. Tot i així, el selectiu va encadenar una ratxa positiva i va firmar la pujada setmanal més gran des del 2022, amb un avenç del 5,14%.