Els números de l’‘Impuestómetro’

El combat contra l’"infern fiscal" a Espanya s’ha convertit en una prioritat del Partit Popular, el líder del qual denuncia que Pedro Sánchez ha impulsat 97 pujades d’impostos des que el 2018 va accedir a la presidència del Govern. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va anunciar al febrer un paquet d’iniciatives fiscals per combatre la batalla econòmica contra Sánchez. En els últims dies, en ocasió de la negociació amb el Ministeri d’Economia entorn del disseny d’un pla davant els aranzels de Trump, Feijóo ha tornat a emplaçar al Govern "a revisar cada una de les 97 pujades d’impostos" impulsades per Sánchez. ¿Però d’on surt aquesta xifra?

Origen de la informació

El recompte procedeix de l’Instituto Juan de Mariana, un laboratori d’idees de caire liberal que es presenta com "un think tank independent per a una societat oberta, lliure i pròspera". L’Instituto Juan de Mariana elabora amb caràcter anual el seu Impuestómetro, un informe "dedicat a l’estudi de l’onerosa càrrega fiscal que suporten els contribuents espanyols". En l’última anàlisi de l’entitat s’identifiquen 94 pujades d’impostos des que Pedro Sánchez va arribar al Govern. El PP eleva la xifra final a 97 després d’afegir a la llista tres pujades de cotitzacions que l’Impuestómetro no havia computat.

La llista de 97 pujades acumulades al llarg de set anys (des del 2019 fins al 2025) inclou 23 mesures que tenen a veure amb cotitzacions socials. També incorpora 36 mesures que tenen a veure amb l’actualització dels valors cadastrals per part dels diferents municipis i el seu impacte en set impostos de caràcter autonòmic o local (IBI, transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, successions, donacions, plusvàlua municipal i patrimoni). Finalment, s’hi inclouen 38 mesures de pujades d’impostos.

El col·lectiu de tècnics d’Hisenda considera que l’Impuestómetro no constitueix un "panorama global" de les últimes modificacions fiscals a Espanya, tenint en compte que "s’esmenten les pujades, però no les baixades", remarca el secretari general de Gestha, José María Mollinedo. A més, segons la seva opinió, "hi ha bastants punts en l’informe que són enganyosos i d’altres que directament no són correctes. També hi ha omissions, com les deduccions que s’han creat o millorat, com en el cas dels donatius".

El cas de les cotitzacions

Des del punt de vista de la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, les cotitzacions no poden ser preses com a impostos. El cas és que els ingressos de cotitzacions socials sí que són tinguts en compte per l’OCDE o Eurostat quan calculen la pressió fiscal dels diferents països (que, a Espanya se situa en el 37% del PIB, 3,6 punts per sota de la mitjana de la zona euro). Amb aquest argument, "nosaltres sí que creiem que, a aquest efecte, és pertinent equiparar les pujades de cotitzacions a pujades d’impostos", opina José María Mollinedo, de Gestha.

No obstant, Mollinedo considera que no totes les 23 mesures sobre cotitzacions identificades per l’Instituto Juan de Mariana poden ser considerades com a pujades d’impostos. Així, per exemple, l’actualització anual de la base mínima de cotització per adequar-la a la quantia del salari mínim interprofessional (SMI) no ha de ser considera com una pujada de quotes, segons el secretari general de Gestha. "Simplement, és que no hi pot haver un salari legal per sota d’aquesta quantia", resol. Aquesta reflexió en restaria 7 a les 97 pujades d’impostos calculades per l’Instituto Juan de Mariana.

Valor cadastral

¿Les 36 pujades d’impostos per actualització de valors cadastrals són tals? "No, en absolut", respon el secretari general de Gestha. Mollinedo explica que l’actualització de valors cadastrals és una decisió que correspon a cada municipi. A més, la recaptació dels set impostos que afecta una pujada dels valors cadastrals va a parar a autonomies (patrimoni, ITP, AJD, successions i donacions) o ajuntaments (IBI i plusvàlua municipal). Cadascun pot decidir esmorteir l’impacte dels nous valors mitjançant uns tipus de gravamen més moderats. No és una decisió que correspongui a Hisenda. Amb aquesta reflexió n’hi hauria prou per restar 36 a les 97 pujades d’impostos calculades per l’Instituto Juan de Mariana.

Noves taxes

Notícies relacionades

El treball que sempre havies somiat: 1.000 euros a la setmana per provar platges i explicar-ho

¿Quins centres comercials obren avui Dilluns de Pasqua a Barcelona i Catalunya?

Entre les 38 mesures d’impostos llistades per l’Instituto Juan de Mariana s’inclou la creació de noves figures com, per exemple, la "taxa Google" o els impostos sobre transaccions financeres, residus, plàstics d’un sol ús, empreses energètiques, sector financer, cigarrets electrònics, escombraries, grans fortunes o el nou impost mínim complementari a grups empresarials per garantir una tributació mínima del 15% en societats.

La llista també incorpora diferents increments de l’IRPF per a les rendes del treball superiors a 300.000 euros o per a rendiments de l’estalvi per sobre de 200.000 euros. A més es compta com a pujada de l’IRPF la reducció del límit de la deducció per aportació individual a plans de pensions. També hi ha pujades en l’impost de societats i en l’IVA, així com en el de patrimoni.