L’FMI revisa a l’alça la previsió de creixement d’Espanya el 2025 fins al 2,5% malgrat els aranzels i la incertesa global

El Fons Monetari Internacional ha revisat a l’alça la xifra de creixement per a Espanya 0,2 punts percentuals fins al 2,5% per al 2025 i d’un 1,8% per al 2026. L’organisme assenyala que Espanya es desmarca de les grans economies avançades. «Les previsions per al 2025 inclouen importants revisions a la baixa per al Canadà, el Japó i el Regne Unit i una revisió a l’alça per a Espanya», recull el document. La institució preveu que el creixement de la zona euro disminueixi lleugerament fins a un 0,8% el 2025 abans de tornar a repuntar fins a l’1,2% el 2026 a causa de l’augment de la incertesa i els aranzels. En el cas dels Estats Units es preveu una caiguda del creixement fins a l’1,8% el 2025 i de quatre dècimes per a l’any vinent, fins a l’1,7%, com a resultat d’una incertesa política més gran, les tensions comercials i unes perspectives de demanda més febles, a causa d’un creixement del consum més lent del previst. La institució contempla que el PIB mundial creixi un 2,8% el 2025, mig punt menys del que l’FMI estimava fa tres mesos. D’aquesta manera, l’economia espanyola esquiva les retallades generalitzades per la incertesa global i serà una de les que més creixi, segons l’última actualització de la institució.

La institució exposa que la zona euro ha experimentat un repunt cíclic, però la demanda interna ha sigut moderada, amb l’excepció d’Alemanya, i el creixement del consum pot haver tocat sostre. «La feble confiança dels consumidors i l’elevada incertesa han augmentat l’estalvi de les famílies, cosa que ha llastat el consum. L’activitat manufacturera s’ha mantingut feble a causa de la persistent pujada dels preus de l’energia, mentre que els serveis han sigut el principal motor de creixement, contribuint a la divergència entre els països europeus, en particular els que depenen més d’aquests sectors, és significativa la bretxa que s’ha obert entre Alemanya i Espanya», exposa el document.

En plena guerra comercial, Espanya compta amb una economia centrada en els serveis, enfocada especialment al turisme. En un context així, les economies més industrials i exportadores són les que més pateixen davant els aranzels i els vaivens comercials. Precisament, és la fortalesa del turisme, unida al dinamisme del mercat laboral i l’execució dels fons europeus, cosa que ha contribuït a l’‘impuls’ de l’economia espanyola en els últims anys. Malgrat aquesta fortaleses, l’FMI adverteix de certs riscos. El document exposa l’elevada dependència del turisme de l’economia espanyola, la inflació per sobre dels objectius del BCE o el fort encariment de la vivenda i el crèdit. Altres riscos estructurals per a l’economia espanyols als quals apunta la institució són l’envelliment de la població, la dependència energètica i l’escassa productivitat.

L’FMI destaca que les forces que recolzaran el repunt de creixement de la zona euro el 2026 són l’augment dels salaris reals i la relaxació prevista a Alemanya després de les reformes que permetran endeutar-se més. La institució assenyala que dins de la regió, la situació d’Espanya contrasta «amb la lenta dinàmica d’altres països». «La previsió de creixement del 2025 per a Espanya és del 2,5%, cosa que suposa una alça de 0,2 punts percentuals respecte a l’actualització del gener del 2025. Això reflecteix un creixement millor de l’estimat el 2024, quan Espanya va créixer un 3,2%, així com l’efecte de les activitats de reconstrucció després de les inundacions provocades per la dana de València», recull l’informe.

En línia amb les previsions de Banc d’Espanya i el Govern

Les previsions de l’FMI estan lleugerament per sota de les que manegen el Banc d’Espanya i el Govern. En el cas de l’Executiu, s’ha estimat un creixement del 2,6% per a l’any vinent perquè preveu que la inversió es recuperi aquest any, que el consum privat continuï a l’alça i que el mercat laboral continuï creant més d’un milió de llocs de treball en dos anys. El Govern va revisar la seva previsió després que es coneguessin les dades de tancament del 2024. Mentre que la zona euro es va quedar estancada en la recta final de l’any i en l’acumulat del 2024 només es va anotar una pujada del 0,7%, Espanya va avançar un 0,8% trimestral i un 3,2% l’any, unes xifres que van ser millors del que s’esperava i van portar l’Executiu a modificar les seves projeccions.

Per la seva banda, el Banc d’Espanya ha elevat del 2,5% al 2,7% la seva previsió de creixement en l’economia espanyola per al 2025, tot i que adverteix que en la seva nova projecció, publicada l’11 de març, en la qual no ha tingut en compte ni les tensions geopolítiques que dominen el panorama mundial ni l’increment d’aranzels que els Estats Units han dut a terme. Tampoc s’ha tingut en compte la despesa més elevada en defensa que s’està anunciant a la UE i a Espanya per als pròxims anys, per la falta de concreció que encara hi ha sobre això. «No sabem ni quins aranzels pujaran, ni quant, ni a quin producte, ni durant quant temps, ni quina serà la resposta dels països afectats», ha explicat el director general d’Economia del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán, per resumir la dificultat d’introduir aquesta política comercial en el seu model predictiu. A més, ha remarcat que els efectes de la incertesa triguen aproximadament un any a arribar a l’economia, en forma de menor activitat. No obstant, l’FMI aclareix en el seu últim informe que s’han tingut en compte l’impacte dels aranzels per a l’actualització de les previsions de creixement.

Fiscalitat més endurida

Respecte a les projeccions de política fiscal, l’FMI espera que els governs de les economies avançades endureixin la seva política entre el 2025 i el 2026, i en menor mesura, el 2027. Als Estats Units, la previsió és que l’equilibri fiscal estructural de les administracions públiques en relació amb el PIB millori en un punt percentual per a aquest any, però no s’espera que el deute públic s’estabilitzi, sinó que augmenti del 121% fins al 130% de cara al 2030.

Notícies relacionades

El Ministeri de Transports licita l’estudi informatiu dels nous accessos ferroviaris al Port de Tarragona

Heura cuina el seu futur en un laboratori del 22@

Alhora, s’espera que tant la Reserva Federal (Fed, per les sigles en anglès) i el Banc Central Europeu (BCE) continuïn retallant els tipus d’interès al llarg de l’exercici actual, si bé a diferents velocitats. Mentre que als Estats Units s’espera que la Fed rebaixi els tipus fins al 4% per a finals d’any i arribi a l’equilibri el 2,9% per al 2028, en el cas del BCE els tipus veuran una retallada de 100 punts percentuals fins a arribar al 2% per a mitjans del 2025.

Riscos a la baixa i a l’alça

L’escalada de les mesures aranzelàries i la prolongació de la incertesa en la política comercial, la volatilitat i les correccions que s’han viscut en les últimes setmanes, la pressió de mantenir els tipus d’interès alts durant un llarg període de temps i l’augment del descontentament social –com el cost més gran de la vivenda a les ciutats–, l’augment dels reptes en la cooperació internacional i les carències en la mà d’obra són els majors reptes identificats per l’FMI per als pròxims anys, tot i que en menor mesura. No obstant, l’organisme internacional també ha recopilat una llista de riscos a l’alça. Són la propera generació dels acords comercials, la mitigació dels conflictes, el moment de reforma estructural i el creixement de màquines que utilitzin intel·ligència artificial.