L’FMI rebaixa el creixement mundial el 2025 i 2026 per la guerra aranzelària

El document preveu els efectes del gravamen del 10% de base imposada pels Estats Units a les importacions i de més percentatge, mal anomenats "recíprocs", a certs països i regions, com la Unió Europea. Tenint en compte aquesta variable, el creixement econòmic dels Estats Units serà de l’1,8% el 2025, uns 0,9 punts percentuals menys que en l’anterior actualització, per les tensions comercials i més desacceleració del consum de la prevista. Com que els aranzels impactaran en l’economia del país el 2026, s’espera que l’alça del PIB sigui de l’1,7% a causa d’un consum privat moderat.

El seu rival comercial, la Xina, també pateix una retallada de la seva previsió de creixement de sis dècimes fins al 4% el 2025 com a conseqüència dels aranzels implementats pels Estats Units i l’expansió fiscal que s’espera del seu pressupost. A l’altre costat de l’Atlàntic, l’FMI preveu un descens fins al 0,8% el 2025 per a la zona euro i un lleuger augment fins a l’1,2% el 2026. La millora d’aquest últim any, asseguren, inclou un consum enfortit per l’augment dels salaris i una més alleujada fiscalitat projectada a Alemanya per les modificacions portades a terme pel Govern. Una vegada més, l’organisme internacional destaca el cas d’Espanya, a qui revisa a l’alça en 0,2 punts percentuals el seu creixement fins al 2,5% per a l’exercici actual respecte a l’informe que es va publicar al gener. És l’única economia avançada que millora la seva previsió.

En plena guerra comercial, Espanya compta amb una economia centrada en els serveis, enfocada especialment en el turisme. En un context així, les economies més industrials i exportadores són les que més pateixen davant els aranzels i els vaivens comercials. Precisament, és la fortalesa del turisme, unida al dinamisme del mercat laboral i l’execució dels fons europeus, el que contribueix a l’impuls de l’economia espanyola en els últims anys. "Hem millorat les previsions d’Espanya per la forta exportació de serveis i l’impuls del mercat laboral per la immigració, tot i que també es veurà afectada pels aranzels i les tensions", va dir Deniz Egan, cap de la divisió d’estudis econòmics mundials de l’FMI.

Inflació i fiscalitat

Les tensions comercials impacten també en la inflació. Segons assenyala l’organisme internacional, aquest indicador baixarà fins al 4% el 2025 i fins al 3,6% el 2026 pel que fa a l’àmbit mundial. Si es compara amb les previsions de fa quatre mesos, les xifres són lleugerament superiors per al primer any per l’impacte directe dels aranzels. "Els efectes dels aranzels recentment imposats sobre la inflació dependran de si aquests es consideren temporals o permanents, de la mesura en què les empreses ajustin marges per compensar l’augment dels costos d’importació i de si les importacions es facturen en dòlars dels EUA o en moneda local", apunta l’informe.

Notícies relacionades

La SEPI examina les empreses en vista de l’impost a les multinacionals

Musk reduirà el treball amb Trump per la caiguda del benefici de Tesla un 71%

Respecte a les projeccions de política fiscal, l’FMI espera que els governs de les economies avançades endureixin la seva política entre el 2025 i el 2026, i en menor mesura, el 2027. Als Estats Units, la previsió és que l’equilibri fiscal estructural de les administracions públiques en relació amb el PIB millori en un punt percentual per a aquest any, però no s’espera que el deute públic s’estabilitzi, sinó que augmenti del 121% fins al 130% de cara al 2030.

Alhora, s’espera que tant la Reserva Federal (Fed, per les seves sigles en anglès) i el Banc Central Europeu (BCE) continuïn retallant els tipus d’interès al llarg de l’exercici actual, si bé a diferents velocitats. Mentre que als Estats Units s’espera que la Fed rebaixi els tipus fins al 4% per a finals d’any i arribi a l’equilibri en el 2,9% per al 2028, en el cas del BCE els tipus veuran una retallada de 100 punts percentuals fins a arribar al 2% per a mitjans del 2025.