El costat més humà de la intel•ligència artificial: Com integrar-la en les organitzacions?

La intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se. Des de fa dos anys, la seva presència en el dia a dia no ha deixat de créixer. Chat GPT, la més coneguda, és utilitzada per milions de persones a tot el món. En el sector de l'educació, per exemple, s'ha anat incorporant com una eina que, ben utilitzada, pot resultar un recurs molt útil. I en el terreny empresarial, també ha començat a guanyar protagonisme, però, també, a generar debat.

Pot la IA ajudar-nos a construir organitzacions més humanes? Encara que sembli una paradoxa, aquesta va ser la qüestió que va centrar el debat impulsat per la Fundació Factor Humà, amb la participació d'una quinzena de professionals experts en diferents àmbits: Gestió de Persones, Salut, Dret, Empresa i Educació. La trobada, celebrada en la Fundació Pasqual Maragall, es va articular entorn de tres grans reptes: com la IA pot contribuir al benestar en les empreses, com pot reduir la bretxa generacional i quin és el paper que han de jugar les Àrees de Persones davant la seva integració en el dia a dia corporatiu.

Un full de ruta per a aconseguir organitzacions més humanes

Com a conclusió del debat, la Fundació Factor Humà ha presentat el seu IAleg, un decàleg que recull deu principis clau per utilitzar la IA com una eina al servei de cultures organitzatives més humanes, ètiques i sostenibles. No es tracta “d’humanitzar” la IA, sinó d'integrar-la de manera conscient en la vida de les empreses, sense perdre de vista el propòsit, els valors ni les relacions que les sostenen.

El document parteix d'una premissa fonamental: la por davant d’una nova tecnologia com la IA és comprensible, però no ha de paralitzar, sinó empènyer a conèixer-la, a entendre-la i a utilitzar-la amb sentit. Superar aquesta por amb una actitud de prudència i aprenentatge compartit és, segons el IAleg, el primer pas per a avançar. També subratlla la necessitat d'implantar la IA amb mecanismes de transparència, vigilància i control humà, amb especial atenció als biaixos i als processos automatitzats de presa de decisions.

El IAleg adverteix, a més, del risc de confondre l'abundància de dades amb el coneixement. La intel·ligència artificial pot processar informació a gran velocitat, però continua sent responsabilitat de les persones interpretar, decidir i actuar amb criteri. Per això, el pensament crític i la saviesa col·lectiva han d'ocupar un lloc central en aquest procés.

 

Un altre dels principis del decàleg posa el focus en la necessitat de replantejar el model d'aprenentatge. La IA no transforma només el que fem, sinó com ho aprenem: exigeix un nou model de formació contínua, col·laborativa i transversal, que inclogui a totes les generacions i trenqui barreres entre àrees i jerarquies.

En un context d'hiperautomatització, el IAleg reivindica la importància d'alliberar temps per al que realment importa: les relacions humanes. La IA ha de permetre'ns reconnectar amb l'essencial, posant les persones en el centre de les organitzacions. En la mateixa línia, proposa que l'Alta Direcció promogui lideratges col·laboratius i espais de diàleg obert per a reflexionar col·lectivament sobre els impactes ètics de la tecnologia.

Un dels punts més destacats és el que assenyala el paper que pot jugar la IA en la reducció de la bretxa generacional. Si s'utilitza de manera inclusiva, pot bastir ponts entre generacions, facilitar el traspàs de coneixement i fomentar una convivència més enriquidora en els equips.

Finalment, el IAleg aposta per potenciar les anomenades habilitats toves o interpersonals, sovint relegades en els processos tecnològics, i per reforçar el propòsit organitzatiu com a brúixola en aquest context de transformació. Perquè si alguna cosa té clar aquest decàleg és que la tecnologia ha d'estar al servei d'un projecte amb sentit.

Transformació tecnològica conscient

El IAleg “és una invitació a reflexionar sobre l'oportunitat que representa la IA per a redefinir el paper de les persones en les organitzacions”, tal com assegura el president i fundador de AdSalutem Institut del Son i president de la Fundació Factor Humà, el Dr. Antoni Esteve.

I és el fruit de les idees aportades a un debat, moderat pel periodista Víctor Costa i liderat pel Dr. Antoni Esteve, que s'ha abordat des de múltiples òptiques professionals, com la de Salvador Alemany, president de Saba i del Liceu; Joan Clotet, humanista digital i 'Digital Talent Advisor'; José Miguel de la Devesa, director de la Fundació Factor Humà; Manel del Castillo, director gerent de l'Hospital Sant Joan de Déu; Anselm Diví, professor d’ESADE i consultor de Recursos Humans; Pilar Jiménez, consultora estratègica en Desenvolupament Organitzatiu i Gestió de Persones; Maria Cinta Lacasa, assessora d'equips directius i emprenedora; Agustí López, exdirector corporatiu d'RH de Moventia i professor associat d’EUNCET; Antonio Miró-Sans, advocat laboralista; Diana Perales, responsable d'Activitats i Projectes de la Fundació Factor Humà; Milagros Pérez Oliva, periodista i professora de la Universitat Pompeu Fabra; i Mònica Vázquez, directora d'Evolució Organitzativa de Suara Cooperativa i vicepresidenta de la Fundació Factor Humà.

Cap a una acció compartida

En la línia del debat, la Fundació Factor Humà es proposa impulsar noves línies d'acció com el desenvolupament de programes formatius que fomentin el pensament crític en l'ús de la IA en les organitzacions; impulsar iniciatives de bones pràctiques i eines per a la gestió ètica de la IA; i promoure accions de convivència intergeneracional entre perfils analògics i digitals, entre altres.

Si bé la pròxima fita per a l'entitat és la gala dels Premis Factor Humà, que reconeixen a persones, projectes, equips i iniciatives que sustenten els valors del seu Manifest i els de la seva impulsora, l'economista Mercè Sala. Una gala que se celebrarà el 3 de juny a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona, sota un lema que és tota una declaració d'intencions: “Sense por”.

Notícies relacionades

Pedro Sánchez reprèn la seva ofensiva en habitatge després de quatre mesos sense grans avenços en el seu ‘megapla’

Comsa i FCC executaran la fase final del Hall Zero

La gala, conduïda per la periodista del 3Cat Helena García Melero, comptarà també amb la ponència de l'educadora emocional Cristina Gutiérrez, directora de laGranja - Ability Training Center i autora del llibre "Líbrate del miedo".

Durant la celebració es concedirà el 16è Premi Mercè Sala atorgat a un projecte empresarial que posa en pràctica els valors que l'economista representava: mirada humana, innovació i visió global. Així mateix, es lliurarà el 7è Premi Impacta que enguany anirà destinat a tres projectes en diversitat generacional liderats des de l'Àrea de Persones de les organitzacions associades a la Fundació Factor Humà.