L’FMI demana a Espanya avançar part de l’ajust fiscal per la seva posició "sòlida"

En el cas d’Espanya, l’organisme preveu que el país tanqui el 2025 amb un dèficit del 2,7% i un deute públic del 100,6% sobre el PIB. Són xifres més optimistes que les ofertes pel Govern, que espera un ajust del dèficit del 2,8% del PIB pel final dels descomptes fiscals i les ajudes directes, i també alineades, ja que l’Executiu també espera que el deute públic se situï en el 100,6% sobre el PIB per a l’exercici actual. L’FMI preveu que el deute descendeixi del 100% el 2026 i se situï en el 93% per al 2030, i que el dèficit es retalli fins al 2% aquest mateix any. "Atesa la posició relativament sòlida d’Espanya, tant fiscal com econòmica, ara hi ha marge per avançar part de l’ajust que s’estava considerant, ja que els nivells de deute públic a Espanya continuen sent molt elevats", va explicar durant la roda de premsa Era Dabla-Norris, subdirectora d’Assumptes Fiscals de l’FMI.

Bona preparació

Si es compleixen les expectatives de l’organisme liderat per Kristalina Georgieva, Espanya serà l’economia avançada millor preparada en matèria fiscal. L’FMI preveu un dèficit de la zona euro del 3,7% per al 2030, del 6,1% per a França i del 4,4% per a Alemanya. Per als EUA, l’organisme preveu que aquest indicador se situï en el 5,6% i que en el cas de la Xina es redueixi fins al 8,1%.

El ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, va destacar ahir des de Washington que Espanya "és l’única economia avançada per a la qual es va incrementar es va millorar la previsió econòmica i, a més, per segon any consecutiu, segons l’FMI, serem l’economia avançada que més creixerà". Respecte a les declaracions del Fons que l’economia espanyola no és immune als efectes negatius d’una guerra comercial entre els EUA i la Xina, va declarar que avui es reunirà a Washington amb el representant de Comerç del país, Jamieson Greer, per "continuar aprofundint la relació bilateral" i "posar sobre la taula la importància del creixement" de comerç entre els dos països.

Als efectes de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca s’hi sumen altres efectes procedents d’anys anteriors, marcats per la pandèmia. "Això reflecteix els llegats actuals d’elevats subsidis, prestacions socials, altres despeses corrents de la pandèmia de covid-19 i l’augment de les despeses netes per interessos", descriu l’FMI en el document. Alhora, la desinflació "sembla haver-se estancat a molts països", afegeixen, i l’escalada de turbulències financeres presenta considerables riscos a la baixa; això explica la retallada generalitzada de les perspectives de creixement de tots els països per als pròxims anys. L’única excepció és Espanya, on l’FMI preveu un augment de dues dècimes durant aquest any.

Situació dels bons

Notícies relacionades

Comsa i FCC executaran la fase final del Hall Zero

La CNMC preveu dictaminar el dia 30 sobre l’opa del BBVA al Sabadell

A mitjà termini, amb una inflació que es mantingui durant més temps del compte i amb un augment generalitzat del deute públic, la pressió sobre els tipus d’interès a llarg termini i els costos de finançament dels governs es tornen un escenari cada vegada més probable. A més, en el cas nord-americà els bons a 10 anys van escalar fins al 4,75% a principis del 2025, la xifra més alta des del novembre del 2023. Una nova anàlisi, explicada per l’FMI, confirma que l’augment de 10 punts del PIB en el deute públic nord-americà entre el 2024 i el 2029 "podria provocar una pujada de 60 punts bàsics en el tipus d’interès a 5 anys i a 10 anys".

L’augment del dèficit de la Xina, en canvi, es deu a la disminució dels ingressos no tributaris i a les polítiques anunciades en el pressupost per al 2025 destinades a fomentar el consum i a reforçar les xarxes de seguretat social. "L’expansió fiscal esbossada en el pressupost per al 2025 és un pas positiu, ja que contribuirà a sostenir l’economia i a reduir el superàvit per compte corrent", aferma el document.