Catalunya ha recaptat en 12 anys més de 641 milions amb la taxa turística, que ara es duplicarà

Recuperació després de la pandèmia

Després de la capital, Salou (Tarragonès) i Lloret de Mar (Selva) són els municipis amb les recaptacions més altes d’aquesta taxa, amb 38,1 milions d’euros en el cas de la localitat de la Costa Daurada i 33,8 milions en el de la Costa Brava, segons dades facilitades per la Conselleria d’Empresa i Treball de la Generalitat. L’evolució dels ingressos mostra amb claredat com, després de la crisi de la covid el 2020, que va mantenir tancada l’activitat turística i d’hostaleria, Catalunya ha recuperat els nivells prepandèmia i els ha superat amb escreix, gràcies, entre altres coses, pels successius rècords de visitants que està registrant els últims anys.

Destinacions familiars i de negocis

La població també tarragonina Cambrils (Baix Camp) ha aportat en aquests 12 anys de vigència de la taxa turística 11,8 milions, mentre que els visitants que s’han allotjat als hotels de Santa Susanna, al Maresme, han deixat 11,3 milions, i els de la seva veïnaMalgrat de Mar, 5,6 milions més. Són tots ells, municipis amb un perfil de turistes de caràcter familiar, que solen buscar el sol i platja, però també activitats d’oci i esportives. L’Hospitalet de Llobregat, amb una oferta d’allotjament molt centrada en els esdeveniments relacionats amb fires i congressos, es col·loca com el sisè destí català amb gairebé 9,6 milions recaptats en concepte de taxa turística.

La costa s’imposa a la muntanya

Altres poblacions destacades també per la quantitat de places d’allotjament que ofereixen són Vila-seca (Tarragonès) i Sitges (Garraf), que entre mitjans del 2012 i el passat 2024 van contribuir, respectivament, amb 10,7 i amb 9,3 milions recaptats en taxa turística , seguida de Roses (Alt Empordà), que aporta amb 8,5 milions, i Tossa de Mar, també a la Selva. amb 7,1 milions. Les destinacions de muntanya ocupen ja llocs més discrets, liderats pel municipi de Naut Aran (Vall d’Aran), on els hotels que allotgen els esquiadors de Baqueira Beret van cobrar 3,4 milions d’euros en aquest impost, i per la capital aranesa , Viella, on la recaptació va ser de 2,8 milions.

L’oferta cultural

Per capitals de província, i després del clar lideratge de Barcelona, la potent oferta cultural de Tarragona és un dels al·licients que expliquen els més de 6 milions d’euros que ha generat la taxa turística en aquesta ciutat. Girona ha aportat gairebé 3,9 milions en aquests 12 anys ,i Lleida, en una posició ja més discreta, 2,1 milions més. Un altre dels referents culturals de Catalunya, la ciutat de Figueres (Alt Empordà) ha recaptat uns gens menyspreables 1,3 milions d’euros, mentre que entre L’Espluga de Francolí i Montblanc, a prop del monestir de Poblet, han sumat 620.000 euros.

Una pujada de taxes polèmica

Notícies relacionades

Ja pots viatjar des de Barcelona fins a la casa del Pare Noel

El grup Confiteria reobre la Font del Gat al cor de Montjuïc

Després d’unes setmanes de negociacions amb el Govern i després d’expressar també el seu malestar per la mesura, els hotelers van aconseguir que la pujada de la taxa turística que es farà efectiva dijous que ve no s’apliqui per igual a tots els territoris, de manera que el recàrrec que s’havia previst per als municipis serà modulable, en funció de la tipologiade l’establiment, ja sigui càmping, hotel o vivenda turística; en funció de vacances. i fins i tot en funció del codi postal.

La taxa turística catalana, creada per la Generalitat el 2012, en plena crisi econòmica, només ha sigut emulada de moment per una altra comunitat autònoma, les Balears, que l’aplica des del 2016. L’impost es va crear seguint el model de ciutats com París, Roma i Venècia o Amsterdam, que la van implementar per mirar de moderar l’allau de turistes que pateixen anualment. El balanç econòmic, en el cas de Catalunya, es pot consultar en el següent mapa, elaborat a partir de les dades aportades per la Generalitat.