Catalunya recapta més de 641 milions en 12 anys amb la taxa turística

La taxa turística que des del 2012 paguen totes aquelles persones que visiten Catalunya i s’allotgen en establiments hotelers ha aportat a les arques de la Generalitat un import de més de 641,5 milions d’euros. Més de la meitat, entorn de 332,6 milions, els ha recaptat l’Agència Tributària de Catalunya a la ciutat de Barcelona, cosa que significa que la capital catalana ha permès ingressar el 51,8% de l’import. Aquesta taxa, que fins ara ha sigut d’un màxim de 3,5 euros per turista i nit a Barcelona i d’un límit de 3 euros en la resta de municipis, es multiplicarà per dos a partir d’aquest 1 de maig, que és quan entra en vigor el polèmic decret aprovat fa un mes pel Govern, amb el suport dels Comuns i ERC.

Després de la capital, Salou (Tarragonès) i Lloret de Mar (Selva) són els municipis amb les recaptacions més altes d’aquesta taxa, amb 38,1 milions d’euros en el cas de la localitat de la Costa Daurada i 33,8 milions en el de la Costa Brava, segons dades facilitats per la Conselleria d’Empresa i Treball de la Generalitat.

L’evolució dels ingressos mostra amb claredat com, després de la crisi de la covid el 2020, que va mantenir tancada i barrada l’activitat turística i d’hostaleria, Catalunya no només ha aconseguit recuperar els nivells prepandèmia, sinó que els ha superat amb escreix, gràcies, entre altres coses, pels successius rècords de visitants que ha registrat en els últims anys.

Altres aportacions

La població també tarragonina Cambrils (Baix Camp) ha aportat en aquests 12 anys de vigència de la taxa turística 11,8 milions, mentre que els visitants que s’han allotjat als hotels de Santa Susanna, en el Maresme, han deixat 11,3 milions, i els de la seva veïna Malgrat de Mar, uns altres 5,6 milions més. Són tot municipis amb un perfil de turistes de caràcter familiar, que solen buscar el sol i platja, però també activitats d’oci i esportives. L’Hospitalet de Llobregat, amb una oferta d’allotjament molt centrada en els esdeveniments relacionats amb fires i congressos, es col·loca com el setè destí català amb gairebé 9,6 milions recaptats en concepte de taxa turística.

Altres poblacions destacades també per la quantitat de places d’allotjament que ofereixen són Vila-seca (Tarragonès) i Sitges (Garraf), que entre mitjans del 2012 i el passat 2024 van contribuir, respectivament, amb 10,7 i amb 9,3 milions recaptats en taxa turística, seguida de Roses (Alt Empordà), que aporta amb 8,5 milions, i Tossa de Mar, també a la Selva, amb 7,1 milions. Les destinacions de muntanya ocupen ja llocs més discrets, liderats pel municipi de Naut Aran (Vall d’Aran), on els hotels que allotgen els esquiadors de Baqueira Beret van cobrar 3,4 milions d’euros en aquest impost, i per la capital aranesa, Viella, on la recaptació va ser de 2,8 milions.

Per capitals de província, i després del clar lideratge de Barcelona, la potent i diversa oferta cultural de Tarragona es consolida com un dels principals al·licients que expliquen els més de 6 milions d’euros que ha generat la taxa turística en aquesta ciutat des de la seva implantació. Girona ha aportat gairebé 3,9 milions en aquests 12 anys, i Lleida, en una posició ja més discreta, 2,1 milions més. Un altre dels referents culturals de Catalunya, la ciutat de Figueres (Alt Empordà), ha recaptat uns gens menyspreables 1,3 milions d’euros, mentre que entre L’Espluga de Francolí i Montblanc, a prop del monestir de Poblet, han sumat 620.000 euros.

Notícies relacionades

Gonzalo Bernardos llança un important avís als espanyols: «Es patirà en l’economia»

Indra, lluny de la competència tot i la pujada del 57% a la borsa

Després d’unes setmanes de negociacions amb el Govern i després d’expressar també el seu malestar per la mesura, els hotelers van aconseguir que la pujada de la taxa turística que es farà efectiva dijous vinent no s’apliqui per igual a tots els territoris, de manera que el recàrrec que s’havia previst per als municipis serà modulable, en funció de la tipologia de l’establiment, sigui càmping, hotel o vivenda turística; en funció de la temporada d’hivern o d’estiu, i fins i tot en funció del codi postal.

La taxa turística catalana, creada per la Generalitat l’any 2012, en plena crisi econòmica, només ha sigut emulada de moment per una altra comunitat autònoma, Balears, que l’aplica des del 2016. L’impost es va crear seguint el model de ciutats com París, Roma i Venècia o Amsterdam, que la van implementar per mirar de moderar l’allau de turistes que pateixen anualment. El balanç econòmic, en el cas de Catalunya, es pot consultar al següent mapa, elaborat a partir de les dades aportades per la Generalitat.