Juan Bravo (PP): «Ha tornat el sanchisme amb el mur i estem més lluny d’un acord en aranzels amb el Govern»

Juan Bravo Baena (Palma de Mallorca, 1974), vicesecretari d’Economia del Partit Popular (PP), va formar part de l’equip que va portar Juanma Moreno a ser el primer president no socialista d’Andalusia en democràcia. Bravo, que dilluns té una important trobada amb el ministre d’Economia per analitzar la resposta a la guerra aranzelària, afirma que no és partidari que l’Estat estigui dins de les empreses, com en els casos de Telefónica o Indra. «Si vols ser dins és per envair-les, per posar els teus coneguts, amics i amigues».

-¿Com veu que estiguem encara sense Pressupostos?

-Doncs, des d’un punt de vista jurídic, la Constitució obliga a la seva presentació. Felipe González ha donat una explicació molt clara: la primera vegada que no va tenir Pressupostos, va convocar eleccions. És una irregularitat en el funcionament, una més de les que estem veient en el Govern d’Espanya. Posa de manifest la seva debilitat.

-¿Creu que el fet que María Jesús Montero sigui la responsable dels Pressupostos pot ser una carta en les eleccions andaluses?

-Montero és la que, per aconseguir que Pedro Sánchez continuï sent president, estableix una condonació de deute demanada per separatistes i independentistes. És la que va demanar que hi hagués un nou sistema de finançament quan era consellera a Andalusia i avui se l’oblida. És la que està posant l’infern fiscal més gran que ha viscut aquest país. A Andalusia la coneixen perfectament. És la que va fer les retallades més grans en Sanitat. Ella va acomiadar 7.700 sanitaris en l’àmbit de la sanitat andalusa, amb la qual cosa jo crec que no és que Juanma Moreno utilitzi això, és que la gent a Andalusia la coneix perfectament. I un altre element més negatiu és no ser capaç d'aprovar Pressupostos, però és un altre més.

- Dilluns té vostè una reunió amb el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, per estudiar la resposta espanyola a la batalla aranzelària de Donald Trump. ¿Què espera d’aquesta reunió?

-Les nostres propostes es van presentar fa dues setmanes i mitja. El president Feijóo va presentar un pla perquè, fins ara, de pla no n’hi ha. Aquí l’únic pla és el del Partit Popular. El que coneixem de Sánchez és préstecs, deute, avals..., però no un pla. Plantegem, per exemple, la creació d’un fons nacional amb tot allò que es recapta dels aranzels per ajudar les empreses, un pla de competitivitat industrial amb baixades de cotitzacions socials a les empreses afectades i incentius, eliminar o deixar a zero l’impost sobre la producció d’energia elèctrica, la simplificació i la reducció de traves administratives i burocràtiques... Ens reunirem, però no sabem quin és el pla del Govern. Tampoc coneixem quina és la resposta del Govern al nostre pla. Nosaltres defensem el manteniment de la vida útil de les centrals nuclears i, sense avís previ, han decidit el desmantellament d’Almaraz. Home, jo crec que el problema és que la situació s’està allunyant. És a dir, ha tornat el sanchisme amb el mur en comptes d’intentar arribar a acords.

-¿Van llavors a la reunió estant més a prop del ‘no’ que de l’abstenció?

-Jo el que dic és que estem més lluny d’arribar a un acord.

-¿I això d’exigir ara el tema nuclear, quan s’està parlant d’aranzels, no és barrejar xurres amb merines?

-Amb les energies nuclears aconseguim dues coses. En primer lloc, assegurar el subministrament d’energia quan no funcionen les renovables i, a més, assegurar el cost de l’energia. Per nosaltres el tema de l’energia nuclear ens sembla que és molt, molt important. És més, a Teresa Ribera [vicepresidenta de la Comissió Europeaa] li continua semblant molt important. Jo no entenc per què el Govern decideix unilateralment sense asseure’s a negociar. Si respectem la voluntat del Congrés, s’ha votat a favor del manteniment de la vida útil de les centrals nuclears. I nosaltres som al mateix lloc avui que quan va arribar Feijóo l’any 2022, que vam fer un programa energètic que la gent pot veure a la nostra pàgina web. I un dels punts era el manteniment de la vida útil.

-Votar ‘no’ al Congrés contra el decret aranzelari els col·locaria al costat de Vox. ¿No els preocupa quedar-se sols amb la ultradreta?

-El que ens perjudicaria absolutament seria que dilluns la gent no tingués un pla a sobre de la taula. Pensem en ‘els milers’. Jo crec que s’ha de tallar ja. M’explico: 10.400 milions del pla de defensa. Escolti, que això no dona temps a executar-ho. 14.000 milions en préstecs, els 16.000 milions de València de la dana... I d’això no s’ha executat ni un 30%. Els milers d’habitatges que s’anaven a construir i no se n’ha construït cap. Crec que cal començar a parlar de centenars, però reals.

-La vicepresidentaYolanda Díaz ha dit que en el Consell de Ministres de dimarts anirà ja la reducció de la jornada laboral.

-M’ha quedat un dubte. ¿És una proposta del Govern o de Yolanda Díaz? Perquè jo he sentit Carlos Cuerpo dir que no estava a favor i que no era bo això de les 37,5 hores. I hi ha el tema de Junts. Nosaltres no som al mur. Nosaltres no hem construït cap mur. El que crec que tenim clar és que en aquestes 37,5 hores, el PNB, Junts i alguns partits estan dient clarament que no, que no veuen aquesta mesura. ¿Per què? La jornada laboral hauria de ser un acord entre patronal i sindicats. Jo animaria Yolanda Díaz que deixi treballar les empreses, als empresaris i als sindicats perquè busquin les millores. Però bé, esperem a veure per on surt i si és una proposta del Govern o és una proposta només de Yolanda Díaz o és el premi que li han donat perquè recolzi el pla de Defensa.

-¿Com valora l’entrada de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) a les grans empreses espanyoles? ¿On és la frontera entre autonomia i seguretat estratègica i intervencionisme?

-Malament, malament. ¿Quan em diu intervencionisme, vostè recorda per què va dir el Govern d’Espanya que entraria a Telefónica? Era perquè no entressin els saudites, ¿recorda? ¿Qui ha sigut el soci per treure el president de Telefónica del Govern d’Espanya? Els saudites. ¿Però no era perquè no entressin els saudites? I no només han entrat, sinó que a més són el teu soci per envair una empresa un dels principals actius és que és la que més inverteix en publicitat, amb les derivades que cadascú pugui treure d’això. Llavors, nosaltres no creiem que la SEPI hagi d’intervenir en les empreses, al revés, creiem que hem de respectar al màxim el sector privat. Quan la SEPI hagués d’entrar per fer actuacions s’hauria de fer escoltant la resta de formacions i explicant per què. Si tu vols influir en les decisions de les empreses, no fa falta ser dins. Pots respectar-les i via BOE i amb la regulació, intentar orientar la política que tu vols. Si vols estar dins és per envair-la, per posar les teves persones conegudes, als teus amics i amigues.

-¿Creuen que la seguretat estratègica no és un concepte per justificar algunes actuacions?

-¿Vostè ha vist un element positiu a l’entrada a Telefónica?

-Però a Indra la situació és una altra, per geopolítica, i la idea és crear un ‘campió nacional’.

-I si vostè ha de fer això, ¿no truca a l’oposició per explicar-li perquè el projecte d’Indra és per a un any o per a cinc o per a deu? Si parlem d’autonomia estratègica, de veritat no és millor fer-ho parlant-ho amb l’oposició? ¿Amb transparència?

-¿El Govern no els ha donat cap explicació?

-Cap. Zero. Rotund.

Notícies relacionades

La fàbrica d’Ebro a Barcelona començarà a produir els Omoda i Jaecoo al novembre

Impulsa les teves vendes al saló Expohogar

-¿Malgrat la bona relació que té amb Cuerpo?

-Jo crec que tinc bona relació amb tothom, però al final jo represento el Partit Popular. A nosaltres Cuerpo en un any i mig tampoc ens havia trucat. Ens ha trucat ara i nosaltres hi som. La nostra voluntat no és intervenir en empreses. Creiem que això no és bo. Hi pot haver una situació en què hi hagi una necessitat. Imaginem una situació estratègica en què calgui prendre decisions. ¿Com ho faria el Partit Popular? Evidentment cridant a les formacions polítiques per explicar-los el que hi ha.