Nova cultura laboral: La Generació Z valora més la llibertat d’horari que el salari

El final de les mesures d’aïllament sanitari va permetre recuperar l ’activitat als centres de treball i amb el pas dels mesos la majoria de les companyies van anar retirant els seus empleats l’opció de teletreballar, que va passar de ser un dret gairebé universal a convertir-se en un privilegi a l’abast d’uns quants i només per un o dos dies a la setmana.

No obstant, alguna cosa sembla haver canviat en la manera com ens relacionem amb la feina després de la Covid. Ho proven els sondejos que contínuament fan les agències de contractació entre els empleats i els candidats als llocs vacants, i ho confirmen els professionals d’aquest sector a partir de les inquietuds que detecten en les entrevistes de treball. Avisen de la irrupció d’una nova cultura laboral.

«La feina, que en el passat era l’eix sobre el qual organitzàvem la vida, està passant a ser un mer recurs per mantenir la nostra manera de ser i de viure, però ja no és el valor suprem que determina les nostres biografies, com passava abans, ni l’èxit professional és la quinta essència de les nostres metes personals», resumeix Vicenç Álvaro, director de màrqueting i estratègia de candidat de la firma de serveis laborals i gestió de talent Manpower. Segons un sondeig realitzat a finals del 2022 per aquesta entitat, vuit de cada deu treballadors reconeixien que la pandèmia els havia canviat la seva manera d’entendre l’ocupació.

Generació Z

Aquest nou paradigma laboral ho estan impulsant, sobretot, les noves generacions de joves que en els últims anys s’han incorporat a les empreses i que arriben amb una escala de valors i unes expectatives molt diferents que imperaven fins ara en les empreses. Un recent estudi de la consultora de recursos humans Randstat Research revela que el 56% dels treballadors de la Generació Z (els nascuts entre la segona meitat dels anys 90 i el final de la dècada del 2000) estarien disposats a abandonar les seves actuals destinacions professionals si aquests arribessin a col·lidir amb els seus estils de vida, davant el 38% dels ‘baby boomers ’ que donen aquesta mateixa resposta. El 40% dels joves que van participar en aquesta enquesta asseguren que preferirien estar aturats abans que ser infeliços en els seus llocs de treball, davant el 25% dels veterans que es plantegen una cosa semblant.

«Els joves han arribat a un món laboral molt més incert que el que van trobar els seus pares, però això no els intimida. Se saben la generació més ben preparada i no els fa por canviar de feina. De fet, ho prefereixen abans de quedar-se en una empresa que no estigui alineada amb els seus valors o que els ofereixi condicions laborals que els impedeixi el seu desenvolupament personal», assenyala Reyes Suarez, responsable d’equip de Randstad, que destaca el canvi en les relacions de poder que s’està produint en les mateixes entrevistes de treball. «Abans, les empreses eren les que tenien la paella pel mànec. Ara, aquest mànec és compartit. Els candidats presenten avui demandes que fa poc eren impensables», apunta aquesta experta en recursos humans.

Entre aquestes peticions, la flexibilitat horària, la conciliació amb la vida personal i la possibilitat de teletreballar s’ han convertit en les estrelles del moment. «No els preocupa el nombre d’hores que han de dedicar a la feina, sinó saber que poden adaptar les seves obligacions laborals als seus estils de vida. Volen assegurar-se que poden fer alguna cosa a part de treballar i això ho plantegen obertament en les entrevistes», explica Vicenç Álvaro, que reconeix que aquesta percepció «menys rígida i més flexible de la vida laboral», lluny de convertir-se en una exigència exclusiva dels joves, està calant en les empreses entre altres grups d’edat més provectes.

Segons l’últim ‘Informe sobre la flexibilitat laboral a Espanya’ d’Infojobs, el 65% dels treballadors confessen que tenir un horari adaptat a les seves circumstàncies personals és un fet diferencial a l’hora d’acceptar una oferta de contracte. Un altre recent estudi de Randstat revela que un terç dels espanyols que estaven a la recerca d’ocupació han rebutjat l’últim any una proposta de treball perquè no els oferia prou flexibilitat horària.

Beneficis intangibles

Aquesta nova manera de relacionar-nos amb la feina està obligant les empreses a reajustar els seus incentius a l’hora de cuidar les seves plantilles. «En el passat, el salari era l’única eina de negociació que hi havia. Ara, no val pujar el sou un 10% per retenir el talent, cal oferir altres beneficis intangibles, com la flexibilitat horària, la possibilitat de treballar en remot algun dia de la setmana o disposar de dies addicionals de descans i de plans de salut mental, que són qüestions cada vegada més valorades, sobretot entre els joves», assenyala Laura Urúe, directora de talent de la consultora de recursos humans Catenon. 

El 2022 hi havia a Espanya 2,7 milions de persones menors de 29 anys treballant, però el temps corre a favor d’aquest grup de població. S’estima que el 2030 la Generació Z suposarà ja el 30% de la massa laboral de tot el país i les seves demandes apunten a estar cada vegada més presents en les negociacions laborals. «En realitat, moltes d’aquestes qüestions ja les van plantejar altres generacions, com els Millennials o els de la Generació X, però abans es quedaven en paper mullat. La diferència és que els joves d’ara sí que exigeixen que la feina no col·lideixi amb les seves vides personals i que aquest equilibri sigui real, no només teòric. Abans, al final, acabàvem fent les hores que fessin falta a l’oficina», distingeix Reyes Suárez.

El 2019, l’Organització Mundial de la Salut va incloure per primera vegada el burnout (o estrès laboral) en la seva classificació internacional de malalties, reconeixent que era una de les principals causes de trastorn mental als països avançats. El metge pediatre Eduardo Vara coneix bé aquesta malaltia. La va patir a les seves pròpies carns durant la pandèmia, quan l’enorme càrrega laboral que va haver d’afrontar passant consulta en un centre d’atenció primària de Barcelona va acabar fent-li col·lapsar i demanar una baixa.

Aquella experiència el va animar a investigar la relació que tradicionalment hem mantingut amb la feina. «En el passat ens van educar a viure per i per a ell. Especialment si et dedicaves a un d’aquests oficis considerats vocacionals, on semblava que tot estava permès amb tal que complissis amb la teva obligació laboral, tot i que et costés la salut. Curiosament, burnout es tradueix com estar cremat, però mai s’al·ludeix que és la feina el que et crema, no tu. La responsabilitat sembla recaure sobre tu», assenyala.

Trampes

Per a l’autor de ‘Maldito trabajo’, l’assaig en què explica les «trampes» que poblen els ecosistemes laborals, la nova actitud que mostren els joves en aquest terreny suposa una esmena a la totalitat a la forma com hem percebut la feina en el passat. «Ells han vist on condueix aquella manera d’actuar i la rebutgen. Les generacions anteriors van acabar abaixant el cap i van entrar pel cèrcol, amb el resultat ja comprovat. Però els joves reivindiquen el seu dret al descans i al seu temps personal per a ells mateixos. La feina no és el més important de les seves vides, i és sa que ho vegin així», analitza.

Notícies relacionades

Juan Bravo (PP): «Ha tornat el sanchisme amb el mur i estem més lluny d’un acord en aranzels amb el Govern»

La fàbrica d’Ebro a Barcelona començarà a produir els Omoda i Jaecoo al novembre

Dijous que ve, la principal reivindicació dels sindicats en les marxes de l ’1 de maig al·ludirà, precisament, a aquesta qüestió. «Per la reducció de jornada, per guanyar temps de vida», diu el lema escollit per Comissions Obreres i UGT per celebrar el Dia del Treball aquest any. La petició es llança en el context de la negociació per la reducció de la jornada laboral a 37 hores i mitja setmanals, que la ministra del ram, Yolanda Díaz, ha anunciat que aprovarà dimarts en el Consell de Ministres.

La mesura compta amb el rebuig dels empresaris, que posen l’accent en el cost que tindrà en les seves partides de personal, però les firmes de recursos humans creuen que aquest debat està superat en la societat, i també està rebatut per la força dels fets. «No és cert que reduir el temps de treball i donar flexibilitat horària baixi la competitivitat de les empreses. Al contrari, la millora. Un treballador que se sent ben tractat és més productiu i té menys risc de patir burnout. És una possible baixa laboral menys», adverteix Laura Urúe.