L’atur repunta a l’11,4% fins al març, la pitjor arrencada d’any des del 2013

Espanya enfila un 2025 d’especial incertesa després d’un lustre d’alts creixements de l’ocupació i amb la voluntat d’allargar aquesta ratxa i els elements, malgrat la mala arrencada, per fer-ho. És habitual que els indicadors laborals siguin negatius durant els primers tres mesos de l’any, amb l’atur a l’alça i el nombre d’ocupats a la baixa. I aquest primer trimestre, sense que encara aquests indicadors puguin reflectir per dates cap rastre de la guerra comercial iniciada per Donald Trump, ha deixat un balanç agredolç.

La més elevada

L’atur va pujar en 193.700 persones respecte a l’últim trimestre del 2024, fins a un total de 2,78 milions d’aturats a tot Espanya. Creuant aquesta xifra amb la població activa dona aquesta taxa de l’11,4% d’atur, gairebé vuit dècimes més que tres mesos enrere. Malgrat que aquesta ha anat millorant durant l’últim lustre –després d’esclatar la pandèmia es va arribar a situar en el 16,1% i durant la Gran Recessió va superar el 26%–, segueix sent la més elevada de la Unió Europea i actualment dobla la mitjana d’atur del club dels 27 (5,7%).

Malgrat el repunt experimentat durant aquest primer trimestre, en els últims 12 mesos es van reduir en 95.000 les llars amb tots els membres a l’atur i van augmentar en 236.700 les llars amb tots els membres ocupats.

Durant aquest passat primer trimestre l’atur va pujar amb més intensitat que amb la que va baixar l’ocupació. ¿Com és possible? Tot i que semblin vasos comunicants, si l’atur va pujar en 193.700 persones això no significa, automàticament, que el nombre d’empleats hagi baixat en 193.000 persones. De fet, la xifra d’ocupats va baixar en menys mesura, en 92.500 persones, fins a un total de 21,76 milions d’ocupats.

Això s’explica per l’increment de la població activa, és a dir, hi ha més gent disponible i disposada per treballar i això engreixa l’estadística d’atur, a més de la gent que per la mateixa estacionalitat –fins a l’abril no arrenca la Setmana Santa i les seves contractacions– s’ha quedat a l’atur aquest primer trimestre. Que augmenti la població activa sol ser llegit com un bon símptoma, ja que projecta una confiança de la ciutadania que no té feina que en pot trobar una o reflecteix que arriba gent d’altres països a la recerca de feina.

En aquesta línia, i malgrat que conjunturalment el trimestre no ha sigut positiu, el nombre total d’hores efectivament treballades a Espanya es troba en el seu nivell més gran des del primer trimestre del 2008, abans que esclatés la bombolla. Un alt nombre d’hores treballades també sol llegir-se com un bon símptoma de l’evolució de l’economia, ja que sol ser sinònim d’activitat a les empreses. De fet, l’últim any el nombre d’hores treballades pel conjunt dels ocupats ha crescut més (2,6%) que el mateix nombre d’ocupats (2,4%). El transport (7,1%), l’educació (6,3%) i la construcció (5,4%) són els grans sectors on més ha crescut el nombre d’hores treballades l’últim any.

En aquesta línia de més activitat, la qualitat de l’ocupació creada i que perdura també ha anat a millor. El nombre mitjà d’hores treballades per ocupat va continuar pujant, fins a situar-se en les 32,5 hores setmanals i puja tant entre les dones com entre els homes. Treballar poques hores a la setmana és un dels motius més habituals de pobresa laboral, ja que a menys hores disponibles, menys sou a final de mes.

Un altre indicador que continua evolucionant favorablement és l’estabilitat en l’ocupació. El nombre de treballadors temporals en el sector privat va continuar baixant i es va situar en el 12,1% del total d’assalariats. Fa un any n’eren el 12,3% i abans de la reforma laboral del 2021, el 22,2%. En paral·lel, la xifra de fixos discontinus també ha augmentat, com a contracte substitutori de molts temporals, si bé no ha crescut de la mateixa manera. Actualment, a Espanya hi ha 595.700 fixos discontinus, davant els 317.000 que hi havia abans de la reforma. De temporals hi ha 1,8 milions, davant els 2,8 milions que hi havia el 2021

Notícies relacionades

La CNMC ajorna el dictamen sobre l’opa del BBVA per l’apagada

El Cercle insta Europa a construir una defensa comuna i autònoma dels EUA

Catalunya va tancar el primer trimestre del 2025 amb el repunt d’atur més gran des de l’inici de la Gran Recessió. El nombre d’aturats va ascendir en 47.500 persones respecte a l’últim trimestre, fins a un total de 376.400 catalans sense feina, cosa que representa una taxa del 8,9%. I la gran part d’aquests nous aturats no són catalans que hagin perdut la feina, sinó nous catalans que acaben d’arribar a la recerca de feina o que recentment s’han activat per buscar-ne una. Així ho reflecteixen les dades publicades aquest dilluns per l’INE a la seva enquesta de població activa (EPA), que també deixen notes positives quant a l’escassa destrucció d’ocupació –tenint en compte que en les arrencades d’any sempre es perd ocupació– i pel guany en estabilitat d’aquesta.

El món conté la respiració davant els incalculables efectes de la guerra comercial que ha desencadenat el president dels Estats Units, Donald Trump. A expenses de com això condicioni l’esdevenir de les economies de tot el globus i, al seu torn, els seus mercats de treball, el català arriba en un moment de robustesa, tot i que també amb algunes debilitats.