El país de les renovables s’aferra a les centrals de gas, els generadors dièsel i a França i el Marroc contra l’apagada

Quan s’esperava que ahir fos un dia normal, estava previst que les energies renovables cobrissin el 74% de tot el consum elèctric del país. Només les plantes solars s’ocuparien d’un 20% de la generació necessària; i l’eòlica, d’un 30% més, segons els registres de Red Eléctrica de España (REE), el gestor del sistema elèctric espanyol. Però el d’ahir va estar de lluny de ser un dia normal.

El sistema elèctric va col·lapsar i Espanya va viure una apagada massiva, la pitjor de la seva història, i el país va acabar recorrent a generadors de gasoil perquè instal·lacions estratègiques continuessin funcionant i es va aferrar a les centrals de gas i a les modestes interconnexions amb França i amb el Marroc per aconseguir engegar-se de nou.

El president del Govern, Pedro Sánchez, va confirmar en les seves dues declaracions públiques d’ahir, en plena crisi energètica, que s’havien posat en funcionament tots els cicles combinats –les centrals que cremen gas per produir electricitat– i totes les centrals hidroelèctriques –que es troben amb moltes reserves després de les pluges de les últimes setmanes– per aconseguir anar restituint l’estabilitat del sistema.

Mentre s’anaven posant en funcionament centrals de gas, hidroelèctriques i Espanya es recolzava en els països veïns, han sigut els generadors de dièsel els que han permès salvar el caos en moltes institucions clau. Els autogeneradors de gasoil han sigut els que han aconseguit mantenir en funcionament hospitals, els ministeris i altres administracions públiques, companyies de sectors estratègics, infraestructures crítiques i fins i tot les mateixes centrals nuclears. Tots els reactors van activar l’estat de prealerta per l’emergència de l’apagada per falta de subministrament exterior i els seus autogeneradors de gasoil van ser els que van mantenir l’alimentació a les plantes perquè els sistemes interns poguessin garantir el seu estat de seguretat.

Enganxats al gas

Espanya s’ha endinsat en una nova era ‘verda’ i el desplegament massiu de noves plantes renovables dels últims anys ha provocat una sacsejada històrica en la producció d’electricitat del país. Una revolució imparable en la qual el sistema elèctric va desbordant tots els seus rècords verds un rere l’altre de manera constant: amb més de la meitat de l’electricitat produïda ja amb vent, sol i aigua, amb rècord de capacitat de producció gràcies a l’expansió renovable, amb les emissions de CO₂ en mínims històrics... Però ahir les centrals de gas van tornar a ser clau.

Les elèctriques que operen les centrals de gas fa anys que són les garants de la seguretat de subministrament al mercat espanyol davant la producció intermitent de les instal·lacions d’energies renovables, dependents que hi hagi vent, sol o aigua. Les centrals de gas no funcionen sempre, només quan la resta de tecnologies no són suficients per cobrir tota la demanda d’electricitat. Però sempre han d’estar disponibles per endollar-se si fos necessari, ja que és una tecnologia que pot produir pràcticament a voluntat i amb rapidesa. Ahir ho van demostrar.

La previsió de REE era que els cicles combinats ahir només cobrissin un 6% de tot el consum elèctric. A falta de les dades reals de producció durant el dia de caos, des del sector es dona per fet que les centrals de gas van cobrir la majoria del reduïdíssim consum de la jornada. Reduïdíssim evidentment perquè no hi havia possibilitat de consumir durant moltes hores per la total falta de subministrament durant hores.

El Govern treballa a llançar un sistema d’ajudes milionàries per a les companyies energètiques que siguin capaces de donar seguretat al subministrament elèctric en tot moment, singularment les que operen centrals de gas. L’objectiu és crear per fi un mercat de capacitat nacional amb què repartir una retribució a les elèctriques amb plantes de gas, capaces de garantir la producció necessària gairebé a voluntat davant la intermitència de les energies renovables, dependents que hi hagi vent, sol o aigua. Des del sector elèctric es reclama un sistema d’ajudes amb una retribució d’entre 400 i 500 milions anuals per a les centrals de gas per garantir la viabilitat de les plantes i no operar amb pèrdues.

El llast de ser ‘illa energètica’

Red Eléctrica també va esprémer al màxim les interconnexions amb França i amb el Marroc per aconseguir anar restablint la normalitat durant tot el dia d’ahir i aquesta matinada. Les connexions amb Europa són molt modestes –amb una capacitat de 3.000 megawatts (MW)–, fonamentalment per les reticències de França per ampliar-les, i amb el Marroc ho són encara més (1.400 MW). La reduïda interconnexió amb altres països és la raó precisament per la qual Espanya va impulsar la construcció de desenes de centrals de gas per mirar d’assegurar el subministrament sense ajuda de l’exterior.

Espanya està considerada una ‘illa energètica’ per les seves reduïdíssimes connexions elèctriques amb Europa. El país arrossega un dèficit secular d’interconnexió amb França, molt per sota dels objectius marcats per la Comissió Europea per reforçar la seguretat de subministrament energètic del continent, l’estabilitat del sistema elèctric i la integració entre els estats membre. Uns objectius que seguiran molt lluny fins i tot amb la futura construcció de noves xarxes entre els dos països que ja està en projecte.

El nou Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), el full de ruta verd per a aquesta dècada que el Govern espanyol va aprovar l’any passat, retarda la data prevista per tenir en marxa dues noves connexions amb França fins al 2035, cinc anys més que l’anterior estimació. La modesta connexió actual Espanya-França només permet transportar entre els dos països l’equivalent a un 2,8% de la potència elèctrica espanyola, uns 3.000 MW, malgrat que l’objectiu comunitari era arribar al 10% el 2020 i al 15% el 2030. La capacitat anirà creixent en els pròxims anys, però amb tot el projectat fins ara se seguirà sense arribar a les exigències de Brussel·les.

Notícies relacionades

Impacte econòmic del tall de subministrament: Catalunya estima pèrdues de gairebé 900 milions d’euros

Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»

Els dos països tenen dissenyada la posada en marxa de tres noves interconnexions, que acumulen ja enormes retards i que s’han trobat en els últims anys especialment amb el desinterès de França per impulsar-les. Espanya i França van aconseguir desencallar la construcció d’una nova connexió a través del golf de Biscaia que elevarà la interconnexió fins als 5.000 MW després d’unes inversions de 2.800 milions, el repartiment de la qual entre els dos països ja ha sigut acordat. L’objectiu era que estigués operativa el 2028, però segons es reconeix en el PNIEC espanyol l’estimació actual ja és que es posi en marxa en l’horitzó del 2030.

Madrid i París tenien, a més, encara pendents d’impulsar dues interconnexions més a través del Pirineu, per Navarra i Aragó, per tenir-les a punt el 2030 i arribar als 8.000 MW de capacitat d’intercanvi d’electricitat. Però el pla verd aprovat pel Govern espanyol descarta ja aquest objectiu i el retarda fins a l’entorn del 2035. Una nova demora conseqüència del poc interès francès per impulsar les dues connexions, que ni tan sols venen recollides en l’última versió del mateix PNIEC gal.