L'alumne pobre té sis vegades més risc de fracàs que el ric

O bé encara és aviat per avaluar-los (que també podria ser), o és que els plans de la Generalitat per combatre el fracàs escolar són manifestament insuficients. El cas és que el programa posat en marxa l'any 2012 per la Generalitat i batejat amb l'ambiciós nom d'Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar, encara que ha aconseguit reduir de forma global les taxes de fracàs escolar a Cata-lunya, no està aconseguint frenar les desigualtats educatives que es produeixen entre els alumnes per raó de renda. I això, segons adverteix un estudi presentat ahir per la fundació Jaume Bofill, pot acabar passant factura.

«Els resultats dels estudiants catalans en l'últim Informe PISA demostren que no tenim un sistema educatiu equitatiu, que els alumnes amb pocs recursos obtenen 70 punts menys que els alumnes rics», va constatar Xavier Bonal, sociòleg especialitzat en Educació i director de l'equip que ha elaborat l'estudi de la Bofill.

A partir de les dades del PISA 2012, els investigadors han detectat que el percentatge d'alumnes en risc de fracàs escolar és gairebé sis vegades superior entre els nois amb un nivell socioeconòmic baix que entre els estudiants pertanyents a famílies més acomodades. Això significa, van assenyalar els autors, que el sistema educatiu català «no aconsegueix neutralitzar les diferències socials durant el procés educatiu i distribuir els resultats independentment de l'origen familiar». Els alumnes pobres són, en definitiva, «un llast» per a la millora dels resultats.

COL·LEGIS GUETO / A diferència de països com Corea del Sud, Alemanya, Suïssa, Polònia, Portugal o Itàlia, que en l'últim PISA van millorar significativament els resultats en Matemàtiques «gràcies al fet que van reduir les desigualtats de nivell socioeconòmic», Catalunya i Espanya es «van estancar». Els autors de l'informe de la Bofill han vist clar l'impacte negatiu que està tenint la segregació escolar, és a dir, l'aparició d'escoles gueto. Els alumnes de col·legis on més del 25% dels alumnes procedeixen d'entorns desafavorits obtenen notes en Matemàtiques sensiblement més baixes. Els estudiants que pertanyen a famílies de baix nivell social i cultural obtenen 441 punts, quan els del seu mateix estrat social, però que estan escolaritzats en centres amb menys percentatge d'alumnes vulnerables, eleven el seu rendiment fins als 471 punts. El mateix passa amb els menors que pertanyen a famílies amb un nivell mitjà-alt: si van a un col·legi en què la majoria dels companys van escassos de recursos, la seva nota en PISA és de 475 punts, mentre que si assisteixen a un centre estàndard, arriben als 522 punts.

«Encara que la Generalitat diu que a les escoles desafavorides, l'Administració els assigna més recursos, estem veient que aquests mitjans, materials i humans, no són suficients, perquè les desigualtats hi segueixen estant», va lamentar el director de la fundació Bofill, Ismael Palacín, que va qualificar les accions portades a terme per la Conselleria d'Ensenyament de «poc decidides».

Notícies relacionades

L'OCDE avisa que els deures alimenten la desigualtat escolar

La segona jornada d'una infermera

El departament que dirigeix la consellera Irene Rigau va recordar ahir que les proves de competències bàsiques de quart d'ESO, que realitzen anualment més de 60.000 estudiants catalans, ja van reflectir l'any passat una millora en els resultats obtinguts en Matemàtiques per part d'uns alumnes i per part dels alres. La diferència de puntuacions segons el nivell socioeconòmic va passar dels 25,1 punts de distància del 2012 als 17,7 punts el 2014. A més a més, les proves PISA, va precisar la conselleria, que va defensar la validesa del seu pla a favor de l'èxit escolar, implantat el maig del 2013, només les realitzen uns 1.500 joves catalans.

No obstant, la Bofill recomana que s'ha d'aprofundir en la lluita contra l'abandonament escolar amb un nou «pla d'equitat educativa amb mesures per a l'alumnat més desafavorit i amb un pla específic per als immigrants». L'entitat suggereix que ha de millorar també el sistema de detecció dels estudiants amb necessitats educatives específiques.