La Religió avaluable de Wert ressuscita les pregàries a l'escola

Si el temari de la nova assignatura d'Història d'Espanya de batxillerat va arribar a ser titllat d'«aberrant» i «caspós» pels acadèmics, pel seu caire ideològic i les omissions a l'hora d'abordar sobretot el franquisme, inclòs el paper de l'Església en la dictadura, una cosa encara més contundent ha succeït ara amb els currículums que el ministeri que dirigeix José Ignacio Wert ha aprovat per a l'assignatura de Religió dels alumnes d'educació obligatòria -primària i ESO- i batxillerat. El temari, el contingut del qual ha sigut elaborat per la Conferència Episcopal, en funció dels acords subscrits amb la Santa Seu, proposa activitats com que els alumnes de primer (6 anys) «expressin amb paraules pròpies la sorpresa pel que fa a Déu», identifiquin i enumerin «les atencions que reben en la seva vida com a do de Déu» o memoritzin i reprodueixin «fórmules senzilles de petició i agraïment». Una formulació ambigua que, no obstant, obre les portes de bat a bat perquè es puguin recuperar les pregàries a les aules.

Amb la LOMCE, l'assignatura de Religió continua sent optativa per als alumnes, tot i que passa a ser una matèria avaluable, cosa que significa que els resultats dels exàmens -per exemple, contestar correctament «que l'home és capaç de parlar amb Déu»- compten per a la nota mitjana o, per exemple, per obtenir una beca. A batxillerat, a diferència de primària i ESO, els centres són lliures de decidir si ofereixen la matèria o no, ja que es troba entre les assignatures de lliure assignació.

«EXPRESSAR LA GRATITUD A DÉU» / La mateixa Conferència Episcopal admet que el currículum, publicat dimarts al BOE, «és confessional», tot i que nega que la seva finalitat sigui «catequètica o d'adoctrinament», segons el seu responsable en matèria d'ensenyament, José Miguel García. Una cosa que, no obstant, una simple lectura del text tira per terra. Així, per exemple, a segon curs de primària s'estableix com un dels criteris d'avaluació que els alumnes reconeguin «la incapacitat d'arribar per si mateixos a la felicitat» i es proposa que aquests expressin, «oralment i gestualment, de forma senzilla, la gratitud a Déu per la seva amistat».

En el cas d'educació primària, a més a més, desapareixen del currículum les referències explícites a altres religions, com l'islam o el judaisme (cosa que sí que es manté en el batxillerat), un fet que en anteriors ocasions s'havia aprofitat per defensar la compatibilitat de la classe de Religió en un sistema educatiu que es proclama laic. I tampoc s'hi inclouen debats sobre qüestions com l'avortament i l'eutanàsia, que podrien contravenir el dogma de l'Església.

Fonts del departament que dirigeix Wert van assegurar ahir que Educació, «com ha fet sempre», no entra a valorar el contingut del currículum, ja que és a la Conferència Episcopal «a qui correspon definir-lo», i el paper del ministeri se cenyeix obligatòriament «a comprovar que s'inclouen uns continguts, uns criteris d'avaluació i uns estàndards d'aprenentatge avaluables».

«POSAR ORACIONS EN COMÚ» / Un dels aspectes més polèmics del nou temari, la possibilitat que els alumnes tornin a resar a classe, podria introduir-se també per la tangent en altres cursos, com a tercer de primària, on es proposa que l'alumne recopili i posi «en comú amb els seus companys oracions que la comunitat cristiana utilitza quotidianament».

Notícies relacionades

Les perles del currículum de l'assignatura de Religió

Pares i sindicats critiquen que s'«adoctrini» en lloc d'educar

A secundària i batxillerat, els respectius currículums posen l'accent en altres qüestions com argumentar l'origen del món, la «intervenció de Déu en la història» i el paper de l'Església «al servei de la veritat». En el bloc Relació entre la raó, la ciència i la fe de batxillerat, els alumnes que escullin l'assignatura tindran una immersió en tota regla en les teories creacionistes i s'avaluarà que s'esforcin a «comprendre l'origen diví del cosmos» i que aquest «no prové del caos o l'atzar». També en el cas dels estudiants de primer d'ESO es valorarà que sàpiguen «reconèixer que la realitat és un do de Déu». Per a això, hauran d'«argumentar l'origen del món i la realitat com a fruit del designi amorós de Déu».

El temari reserva així mateix un espai a la promoció de la mateixa Església. D'aquesta manera, a l'apartat L'autoritat eclesial al servei de la veritat, els alumnes hauran de «reconèixer i valorar a l'Església diferents figures que són autoritat, identificar «esdeveniments de la història en què l'Església ha defensat la veritat de l'ésser humà», i investigar i debatre «sobre les iniciatives eclesials del seu entorn que col·laboren en la construcció de la civilització de l'amor».