El llibre blanc de l'Educació proposa set anys d'estudis superiors per ser professor

Una vintena de propostes, algunes de les quals exhaustives, per col·locar l’escola espanyola a l’altura que li correspon. Aquest és, de forma succinta, el contingut del Llibre Blanc de la Professió Docent que ha elaborat el filòsof José Antonio Marina per encàrrec del Ministeri d’Educació i que es va fer públic ahir. El document, un esborrany que Marina volia que servís com a text de debat en aquesta campanya electoral (encara que ara ja tots els partits han presentat els seus respectius programes educatius), parteix de la base que l’ensenyament a Espanya no aconseguirà «sortir d’una situació mediocre dins del panorama internacional» si no s’emprèn un canvi en profunditat. «Tenim una taxa d’abandonament escolar insuportable, és necessari progressar en equitat i no hem sabut preparar adequadament els nostres alumnes per a la seva inserció en la vida real», argüeix.

Entre les propostes que planteja l’esborrany, que ara serà «debatut amb tots els actors implicats amb l’objectiu de presentar un text que compti amb el màxim consens», diu el ministeri d’Íñigo Méndez de Vigo, una de les que possiblement portarà més cua és la creació d’un MIR per a docents, una mesura que tant la Generalitat com el Govern central han dit que veuen amb bons ulls i que alguns partits polítics, com ara Ciutadans, porten en el seu programa per al pròxim 20-D. Marina es proposa que la «professió docent sigui d’alt nivell de qualificació i excel·lència, cosa que implica elevar el nivell de formació i de selecció».

Per dur-ho a terme, el filòsof suggereix (és la proposta número set del llibre blanc) que tots els professors rebin «una formació al lloc de treball abans de considerar-se que estan prou preparats per exercir la seva tasca». Aquesta formació, diu, s’hauria d’articular en tres etapes, la qual cosa comportaria una preparació d’estudis superiors de set anys, quan ara són de quatre anys per a infantil i primària i de cinc per a secundària. En una primera fase, l’aspirant a professor passaria els corresponents estudis de grau (Magisteri o qualsevol altra disciplina, de quatre anys). Per poder exercir, hauria de sotmetre’s després a una prova de selecció, que Marina proposa que sigui homogènia a tot Espanya, equivalent a l’examen MIR dels metges. Tan sols aquells que la superessin podrien cursar el màster teòric d’un any i, un cop aprovat, seguir els dos anys següents fent pràctiques en un centre educatiu.

INSPECTORS SOTA CONTROL

Notícies relacionades

Magisteri imposarà el 2017 un test d'accés sobre lògica i pensament crític a Catalunya

Professors sense examen

Tan important com la formació inicial dels mestres és l’avaluació dels que ja estan en exercici, recull el document fet públic per Educació. I això inclou no tan sols els professors que estan fent classes a l’aula. També els directors i els inspectors. Aquest control continuat de l’activitat docent, «periòdic i sistemàtic», és, argumenta Marina, «un component essencial per poder establir una carrera professional que no es basi únicament en l’antiguitat, com passa actualment».

L’avaluació tindria rellevància «per al progrés de la carrera professional i per a la seva retribució». «Considerem que s’han de premiar els mèrits professionals i que hi ha d’haver un conjunt d’incentius que animin a l’excel·lència», afegeix el document de Marina.