¿Com s'examina a l'examinador?

Perquè la situació a les escoles és desesperada, perquè són diversos els organismes internacionals que ja han donat tocs d’atenció a Espanya per la mediocritat dels seus resultats educatius o, més senzill, perquè la LOMCE ha abonat el terreny per al debat, el cas és que l’educació està sent, en contra del que solia passar fins ara, un dels temes recurrents d’aquesta campanya electoral.

També hi ha contribuït, per descomptat, la presentació aquesta mateixa setmana de l’esborrany del llibre blanc de la professió docent, en el qual el seu autor, el filòsof i pedagog José Antonio Marina, proposa canvis tan radicals com la implantació d’un procés similar al MIR per als mestres i l’obligació que tots els professors se sotmetin a avaluacions «periòdiques i sistemàtiques». Però estar al centre de la discussió política no treu que molts comencin a témer que, una vegada passats els comicis, l’assumpte quedi oblidat en algun calaix ministerial.

«No sé si aquest és el moment més propici, si més no per abordar un tema que és tan estratègic com el de la qualitat dels mestres», recela Enric Prats, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i un dels membres de l’equip de coordinació del MIF, que és el programa que s’ha posat en marxa a Catalunya per treballar sobre la millora de la formació inicial dels professors. «Volent o sense voler, Marina s’ha prestat a una operació de maquillatge de les polítiques educatives del PP», a una «cortina de fum» en vigílies electorals, lamenta, per la seva banda, Francisco García, secretari general de la federació d’ensenyament de CCOO.

De les dues (o tres) peces clau plantejades per Marina en la seva proposta, entregada dilluns al Ministeri d’Educació, destaca la de les avaluacions «i el fet que aquestes puguin condicionar el salari que han de percebre els professors», subratlla Xavier Bonal, professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i especialista en el sistema educatiu. «Crec que aquest és un dels punts més crítics de la proposta de Marina, perquè l’OCDE reconeix que els sistemes que vinculen la retribució dels professors als rendiments dels seus alumnes han tingut problemes», explica.La principal objecció, subratlla Bonal, és «com aconseguir l’objectivitat, decidir quins criteris s’aplicaran per avaluar la tasca d’un mestre sense que això signifiqui aplicar diferents tractes».

Per a Miquel Àngel Alegre, analista de l’Institut Català d’Avaluació de les Polítiques Públiques (Ivàlua), és clar que s’ha d’avaluar. Sí o sí. Però no tal com està previst ara, per exemple, per part de la Generalitat, que l’any 2014 va preveure «la creació d’uns incentius per als professors en funció dels resultats globals dels alumnes». «El que està passant és que el criteri no està sent just, perquè és molt difícil veure com realment incideix la intervenció del professor sobre el rendiment dels seus estudiants», assenyala Alegre.

EL MIR PER A MESTRES

Més dispars són les valoracions que fan els experts sobre la proposta de José Antonio Marina de crear un MIR per accedir a la professió de mestre, Docents En Pràctiques (DEP) en diu l’autor del llibre blanc, la qual cosa implica, entre altres coses, allargar a set anys els estudis superiors per poder ser professor. «És un model similar al que s’aplica a Finlàndia», argumenta Xavier Bonal, a priori partidari de la mesura. Els únics inconvenients que troba a la proposta del filòsof de Toledo és la prova o examen que haurien de superar tots els candidats a cursar el màster de formació del professorat, «que difícilment podrà ser homogènia per a tot Espanya, ja que les competències en aquesta matèria estan transferides a les autonomies».

Notícies relacionades

El llibre blanc de l'Educació proposa set anys d'estudis superiors per ser professor

Cap espanyol entre els finalistes al Nobel dels mestres del 2016

«El problema, ara mateix, no són els períodes de pràctiques que porten a terme els estudiants, el principal escull que té en aquests moments la professió docent és la connexió entre la formació acadèmica i l’accés a la carrera professional», adverteix Enric Prats. «No es pot proposar un MIR quan existeix una borsa de 100.000 persones que fa anys que treballen en qualitat d’interins... ¿Què fem amb tota aquesta gent? ¿Els diem que tornin enrere i se’n vagin a fer aquest MIR?», protesta el professor de la Universitat de Barcelona.

També els sindicats rebutgen aquesta proposta del llibre blanc, que, segons afirmen, hauria d’haver comptat amb més participació dels afectats. Diu Francisco García de CCOO que la proposta del MIR està «poc acabada» i coincideix amb Prats en el fet que la prova prèvia al màster de professorat podria deixar als «llimbs» milers de graduats de Magisteri.