Les universitats espanyoles preparen 24 graus de tres anys per al setembre vinent

Els polèmics graus de tres anys, una de les últimes mesures aprovades per José Ignacio Wert abans de deixar el Ministeri d’Educació a mitjans del 2015, estan a punt de desembarcar als campus universitaris espanyols. Les universitats estan preparant fins a 24 noves titulacions per al pròxim curs 2016-2017, de les quals quatre s’impartiran a Catalunya, ha informat el ministeri. De moment, alguns d’aquests graus de 180 crèdits (que conviuran amb els graus de 240 crèdits actuals) estan en fase de tràmit, pendents de l’aprovació definitiva de les corresponents agències d’avaluació.

En total, són 10 les universitats que han sol·licitat l’autorització per desplegar graus de tres anys, emparades en el decret conegut com del 3+2, que implica una reforma de l’estructura dels estudis universitaris vigent a Espanya des que el 2009 es va implantar el pla Bolonya. Només a Catalunya les propostes de nous títols parteixen d’universitats públiques: la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i a Universitat Pompeu Fabra (UPF), que té preparades dues noves titulacions. La resta de campus que aspiren a donar graus de tres anys són privats: la Universitat Antonio de Nebrija, l’Alfons X el Savi i l’Europea de Madrid, la Universitat Catòlica de Sant Antoni (a Múrcia). També l’Europea Miguel de Cervantes i la Internacional Isabel I de Castella (totes dues a Castella i Lleó) i la Universitat Internacional de la Rioja.

COMPLIMENT AL PEU DE LA LLETRA / En principi, sembla que només a Catalunya es va a complir al peu de la lletra el compromís adquirit per la Conferència de Rectors Universitaris d’Espanya (CRUE) que el pròxim curs es podran introduir graus de tres anys únicament quan aquests corresponguin a estudis completament nous (com els de Creació i Producció Digital de la UB o els de Bioinformàtica, que gestionarà la UPF, juntament amb la UPC i la UB). L’altra condició imposada per la CRUE afecta carreres impartides en anglès (com els Global Studies de la UPF).

Els quatre títols que oferiran les universitats catalanes són «propostes singulars, que actualment no existeixen i que estan molt orientats a la internacionalització», ha subratllat la secretaria d’Universitats de la Generalitat, que recorda que el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) els va donar llum verda el juny del 2015. El propòsit, va explicar llavors el secretari del CIC, Claudi Alsina, és crear a Catalunya un sistema universitari flexible, «on se simultaniegin graus de tres i de quatre anys amb màsters d’un i dos anys, com passa a molts països europeus». 

Notícies relacionades

Sisena vaga d'estudiants contra la reforma del 3+2

Bioinformàtica: la vida de les dades

Alsina va destacar «el consens que hi ha entre les universitats catalanes, cosa que marca una diferència respecte a la resta d’Espanya». En les titulacions que ja estan en vigor, «no s’introduiran canvis fins que es coneguin les conclusions de la comissió de garantia de qualitat acadèmica, creada per a aquesta comesa», va precisar.

CRÍTIQUES DELS ESTUDIANTS /Està menys clar si les set universitats privades que també preparen graus de tres anys respectaran el pacte de la CRUE, que va acordar una moratòria de dos anys (fins al curs 2017-2018) per a la resta de títols. Els que ho tenen menys clar són els estudiants, que han criticat les presses d’algunes entitats per posar en marxa graus de curta durada, com el de Turisme que prepara l’Antonio de Nebrija o el de Protocol i Disseny de l’Europea de Madrid. «No s’han d’aplicar, perquè pot passar que un mateix grau duri tres anys en una universitat i en una altra, al mateix Estat, en duri quatre», advertia fa unes setmanes Luis Cereijo, president de la Coordinadora de Representants d’Estudiants de les Universitats Públiques, en declaracions a la cadena SER. H