Col·legis que trenquen motllos

«Quan entres al col·legi públic El Martinet, a Ripollet (Vallès Occidental), no sembla que entris en una escola. Perquè aquí no hi ha aules i els alumnes, distribuïts en tres grups (petits, mitjans i grans), ocupen amplis espais on treballen en grup o individualment», explica Jaume Carbonell, que durant anys va dirigir la revista 'Cuadernos de Pedagogía'. Quan es va construir l’escola, relata Carbonell, l’equip de mestres i representants de l’ampa de l’escola van col·laborar amb els arquitectes «per definir els espais en funció del projecte pedagògic».

Una cosa semblant va passar, anys després, a l’escola pública Els Encants, a l’Eixample de Barcelona, que ha estrenat instal·lacions aquest 2015-2016 després de diversos cursos fent classes en barracons. El centre escolar ocupa actualment un edifici molt funcional, amb parets envidriades i mobiliari de vímet i fusta. «Vam mantenir unes quantes reunions amb l’Administració i, al final, vam aconseguir una escola en la qual podem educar d’una manera diferent», explicava recentment a aquest diari Agnès Barba, directora d’aquesta petita escola. «No podem dir que sigui un col·legi fet a la nostra mida, però sí que s’ajusta bastant a les nostres necessitats», admetia la docent.

La normativa sobre construccions escolars, un decret del 2010 del Ministeri d’Educació que estableix els espais mínims que ha de tenir un centre escolar, preveu que es destini un espai de dos metres quadrats per alumne a les aules d’infantil i d’un metre i mig per estudiant a les classes de primària, secundària i batxillerat. Els gimnasos, els laboratoris, les sales de dibuix i els tallers han de permetre que cada persona disposi de cinc metres quadrats per al seu ús.

«Aquests mínims són els que aplica la Generalitat», assegura la Conselleria d’Ensenyament, que ha publicat, a més a més, un «llibre de criteris per a la construcció de nous edificis docents», amb indicacions eminentment tècniques. S’hi concreten qüestions com per exemple que «la superfície destinada a il·luminació natural serà d’entre el 20% i el 25% de la superfície útil de cada aula» i que «cap espai escolar es podrà ventilar només a través de la porta».

I malgrat que hi ha qui opina que «la legislació és encara decimonònica, massa rígida i poc ajustada a les noves tendències pedagògiques», tal com critica Carbonell, també hi ha qui defensa que, amb el marc actual, es pot fer de més i de menys. «Hem mantingut moltes trobades i nombroses sessions de treball amb els inspectors d’Ensenyament, per veure com adaptar, entre tots plegats, els requisits previstos per la llei», indica Xavier Aragay, director general de la Fundació Jesuïtes Educació. «I, al final, sempre hem arribat a acords», diu.

Congrés d’inspectors

Notícies relacionades

Una aula en bones condicions millora fins a un 25% el rendiment dels alumnes

Niubó envia una carta "de suport" als docents el seu primer dia

Membres de la institució (que ha dut a terme  transformacions profundes en diversos dels seus col·legis, alguns, edificis centenaris) han sigut convidats en els pròxims mesos a un congrés d’inspectors de tot Espanya per explicar l’experiència. «Els explicarem com estem modificant les escoles per donar cabuda a la innovació educativa», precisa Aragay.

Pel que fa a renovació escolar, «la iniciativa privada està anant per davant de la pública», assegura l’arquitecte Carles Francesch. «Estem aplicant el manual constructiu de la Generalitat, que és el que utilitza l’empresa pública Infraestructures de Catalunya, l’antiga GISA, quan rep l’encàrrec d’Ensenyament de construir una escola, però ho fem aplicant-hi certa cintura», confessa Francesch. Per exemple, les àgores o els espais de trobada han sorgit de la suma de les aules de reforç previstes a la llei. «El que hem fet ha sigut agrupar els entre 22 i 25 metres quadrats que diu la normativa per convertir-los en un espai polivalent», concreta l’arquitecte.