Has aprovat la selectivitat, ¿i ara què?

- Notes de tall 2016

Hi ha temps fins a l’1 de juliol. Els estudiants que s’han examinat aquest juny de la selectivitat (i que podran consultar la nota definitiva a partir d’aquest dimecres) tenen fins a finals d’aquesta setmana per presentar les seves sol·licituds de preinscripció universitària i decidir quina carrera estudiaran. Per a bastants d’ells no és una tasca fàcil. A aquestes altures, encara hi ha joves plens de dubtes, xavals que es confessen desorientats i fets un embolic. ¿Què passarà si la puntuació no els arriba? I si els arriba... ¿què els convé més?

    «És cert que estan fent la preinscripció a cegues, sense saber si la nota obtinguda en les proves d’accés serà suficient per als estudis que volen seguir… Però el que és important és que prevegin alternatives, que tinguin pensat un pla b», recomana, així d’entrada, Cristina Caldas, orientadora de l’empresa de serveis educatius Educaweb.

  

  La sol·licitud de reserva de plaça que han d’omplir els aspirants permet introduir-hi fins a vuit opcions, recorda Caldas, «i sempre poden consultar les notes de tall de l’any passat per veure quines són les seves opcions», indica. Això sí, que no se’n fiïn, perquè la puntuació mínima d’ingrés no és cada any la mateixa. «D’un any a un altre, la nota de tall sol ser més alta, però també hi ha carreres, com per exemple Arquitectura, que ara són molt més accessibles que fa uns anys», explica l’orientadora.

MARGE D’ERROR

La transició de l’institut a la universitat és un dilema amb un elevat percentatge d’error: només en el primer any de carrera, abandonen els estudis un de cada cinc alumnes matriculats, segons el Consell de l’Estudiantat Universitari de Catalunya. La majoria ho fan per canviar d’estudis. «Hi ha diverses raons per explicar per què hi ha abandonament a primer curs de carrera, però una de les que té més pes és el fet que aquest any inicial sol ser de continguts molt bàsics i generalistes en gairebé totes les titulacions», constata Jordi Suriñach, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) i coautor d’un estudi sobre les raons per les quals els estudiants deixen els seus estudis sense acabar-los. Amb tot, subratlla l’investigador, «el que és determinant és el rendiment acadèmic: els alumnes que entren en una facultat amb la nota més ajustada, o per dir-ho col·loquialment amb un 5 pelat, són els que tenen més probabilitats d’abandonar», assenyala.

  

  Les dades amb què treballa l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari (AQU) parlen d’un abandonament del 30% al llarg de tot un grau. Al voltant del 10% dels que abandonen els estudis ho fan perquè canvien a una altra titulació, és a dir, es reenganxen. La resta solen ser persones que no completen la carrera i la deixen en els últims cursos, moltes vegades perquè comencen a treballar.

    Amb tot, «està comprovat que la taxa d’abandonament o de fracàs universitari es redueix notablement quan els estudis són molt vocacionals o han tingut una nota d’ingrés molt alta», subratlla Carol Biosca, directora de Continguts de la consultora educativa Unportal. Aquest any s’han conegut, per primera vegada, els títols de grau amb menys abandonament (la informació disponible fins ara era només sobre les antigues llicenciatures) i entre aquests títols destaquen els estudis d’Educació Física, Infermeria i Educació Infantil.

MAREMÀGNUM D’OPCIONS

Notícies relacionades

Hi ha vida fora del campus

Universitats no té intenció d'anul·lar l'examen d'Economia de la selectivitat

Però més enllà de les estadístiques, si la decisió és complicada és, en gran mesura, perquè el maremàgnum d’estudis que es poden escollir cada any és més gran (només a Catalunya, l’oferta és de gairebé 500 titulacions diferents). I per si això no fos suficient, «hi ha la crisi, que no ho ha posat gens fàcil a aquestes generacions, condicionades per unes sortides professionals que resulten frustrants», aporta Milagros Sáinz, professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i directora d’un estudi sobre la percepció que tenen els joves sobre les professions científiques i tecnològiques.

    «Els missatges contradictoris que reben els alumnes per part dels mitjans de comunicació, del que veuen a la televisió o per internet, i dels diferents agents de socialització» tampoc ajuden a decidir. Les famílies, en primera instància, i els professors, a continuació, són elements determinants en l’elecció de l’estudiant, indica en aquest punt Cristina Caldas. Però no han d’actuar com una interferència.