Hi ha vida fora del campus

¿I si lo que un decideix finalment és no anar a la universitat? Aquesta és l'opció que van prendre un de cada sis estudiants que van aprovar les proves d'accés i que no van arribar a matricular-se en cap facultat pública a Catalunya el 2014 (un 16,9%) i el 2015 (un 16,4%) , segons dades facilitades per la secretaria d'Universitats de la Generalitat. ¿Per a què van passar llavors esos més de 10.000 nois per un trago com el de la selectivitat? Potser perquè no tenien clar què estudiar i necessitaven un temps de reflexió. Potser van acabar ingressant en alguna universitat fora de Catalunya (o en alguna privada) i per això no consten en aquesta estadística. Però tampoc és descabellado pensar que un bon puñado d'ells optessin per cursar cicles formatius de grau superior.

 “És una alternativa cada vegada més atractiva i no deixa de ser una manera de conèixer una professió d'una manera més pràctic”, indica Cristina Caldas, orientadora de Educaweb. Por supuesto, entre el grup de los que aproven la selectivitat i no van després a la universitat estan també quienes es posen a treballar (potser faran la carrera més endavant) i també quienes es prenen un any sabàtic. Aquesta tendència, molt estesa entre els estudiants anglosaxons de classes mitjana alta i alta, comença a tenir incidència entre els joves espanyols d'entre 18 i 19 anys de similar extracció socioeconòmica.

 En això de la universitat, ni els que lo tenen molt clar encerten sempre a la primera. L'estudi codirigit pel professor Jordi Suriñach, de la Universitat de Barcelona, sobre les raons de l'abandonament entre els estudiants constata que “un 81,2% dels joves que deixen la carrera el primer any havien escollit esos estudis com a primera opció”. No es tracta, per tant, d'estudiants que van caure de rebot en esos estudis. 

 UN NÚMERO MÉS

 Una de les propostes de l'estudi -en el que junto a Suriñach han participat els investigadors Miquel Clar i Jesús Prujà- "és que es reforcin les tutories, també en la universitat". "És cert que ja existeixen plans d'acció tutorial, però haurien de personalitzar-se més i divulgar-se millor entre els alumnes", indica el catedràtic d'Economia Aplicada. El propòsit és evitar, en la mesura de lo possible, que un estudiant abandoni la carrera perquè se le tracta com si fos un número més.

 

 “També el professorat de secundària necessitaria d'una formació específica al respecto, entre altres raons, perquè els serveis d'orientació que tenen els instituts moltes vegades no donen a l'abast per atendre a tots els alumnes matriculats”, afirma la professora de la UOC Milagros Sáinz. “I això que, de un tiempo a esta parte, els centres i la pròpia Administració cada vegada són més conscients de la necessitat d'una bona orientació i s'ha avançat molt en aquest àmbit, però encara queda molt camí per recórrer”, agrega la tècnica d'Educaweb Cristina Caldas.

Notícies relacionades

Has aprovat la selectivitat, ¿i ara què?

Educar i limitar per protegir els menors a l'era digital