COMPTE ENRERE PER A LA TORNADA AL COL·LE

Catalunya rebaixa la taxa de repetidors al 5,6%

Abans de la implantació dels exàmens del setembre, el 10% dels alumnes de 4t d'ESO suspenien curs

Un 41% dels alumnes immigrants han hagut de repetir curs alguna vegada, davant el 17% dels autòctons

abertran35334814 barcelona      31 08 2016   sociedad     clases de fortaleci160831122913

abertran35334814 barcelona 31 08 2016 sociedad clases de fortaleci160831122913 / JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

La decisió de la Generalitat de traslladar al setembre els exàmens de recuperació de secundària (d'ESO i de primer de batxillerat), que abans se solien fer a finals de juny, ja fa cinc anys que deixa centenars d'estudiants -i les seves famílies- sense vacances d'estiu. Però, lluny de protestar, la mesura ha sigut assumida per pares i fills amb resignació, sense escarafalls ni grans mostres de rebuig. Deu ser perquè els arguments dels pedagogs (la majoria favorables a aquesta opció) els han convençut, o potser perquè, al final, del que es tracta és que el noi passi de curs.

Si el 2008-2009, quan la repesca encara es feia al juny, repetien un de cada 10 alumnes de quart d'ESO a Catalunya (un 9,8%), en el curs 2015-2016 el percentatge va baixar al 5,6% (al voltant d'un de cada 18). “És una taxa de repetició cinc punts inferior a la del 2011”, subratlla Antoni Llobet, secretari de Polítiques Educatives de la Conselleria d’Ensenyament. 

Catalunya és, juntament amb el País Basc, la comunitat autònoma espanyola on hi ha menys estudiants repetidors. I encara que, com avisa Llobet, “no és just atribuir a l'avaluació final del setembre tot el mèrit de la disminució del nombre de repetidors, perquè hi ha molts altres factors que hi incideixen”, el cert és que en alguns cursos, com primer i segon de l'ESO, la taxa catalana és fins i tot inferior a la basca.

“Malgrat que hi ha tantes casuístiques com estudiants hi pot haver, l'experiència dels últims anys indica que un de cada 10 alumnes que van a aquesta repesca aconsegueixen passar de curs sense matèries pendents”, informa el número dos d'Ensenyament. La millora més espectacular l'han experimentat els estudiants de primer de secundària, el curs en què, en el conjunt d'Espanya, hi ha més repetidors, segons la informació recollida pel Sistema Estatal d'Indicadors de l'Educació a Espanya corresponent al 2016.

SEGONA OPORTUNITAT

Sigui com sigui, en la majoria dels casos, la segona oportunitat que brinden els exàmens del setembre és gairebé una qüestió de justícia. Especialment per als estudiants a qui al juny els ha faltat molt poc per aprovar. Aquests mesos estiuencs de reforç escolar serveixen a molts nois per acabar de madurar els coneixements adquirits durant l'any. I de passada sempre hi ha el que aprofita l'estiu per reflexionar i canviar l'actitud a classe el curs següent. Organismes com l'OCDE rebutgen l'aplicació, com a sistema, de la repetició de curs, una mesura pràcticament inexistent en un país referent com Finlàndia (amb només un 0,5% de repetidors a secundària).

La repesca després de l'estiu La repesca després de l'estiu la va implantar l'exconsellera Irene Rigau per acabar amb els aprovats 'exprés' de finals de juny

Els exàmens del setembre es van reinstaurar per posar fi al que la llavors consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, denominava el ‘miracle de Sant Joan’. “Quan la recuperació era a finals de juny, s'havien donat casos d'alumnes que el dia 15 del mes tenien assignatures suspeses i que, de sobte, cinc dies després, quan el col·legi els entregava les notes, aquestes matèries estaven aprovades, simplement perquè el noi havia entregat un treball”, havia ironitzat Rigau. “Si parlem de crear una cultura de l'esforç, no s'ha de fer de manera retòrica”, defensava. “No es tracta, evidentment, que en un estiu facin el que no han fet durant la resta del curs, sinó que realitzin un reforç, per exemple preparant un treball”, assenyala l'actual secretari de Polítiques Educatives.

DOMINICANS I EQUATORIANS

Les estadístiques del Ministeri d'Educació diuen que els nois repeteixen curs més que les noies i que els immigrants també són més repetidors que els alumnes autòctons. En concret, a Catalunya, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, un organisme dependent d'Ensenyament, constatava, a partir de les proves de competències bàsiques de quart d'ESO del 2013, que un 41% dels estudiants d'origen estranger havien repetit algun nivell al llarg de la seva etapa escolar davant el 17,7% d'estudiants nascuts a Espanya.

Notícies relacionades

Per nacionalitats, són els dominicans, els equatorians i els bolivians els que percentualment tenen més dificultats per passar de curs, amb taxes de repetició que ronden el 15%, el triple de la mitjana catalana. "En aquests casos, és determinant el temps que l'alumne fa que és escolaritzat a Catalunya", objecta Antoni Llobet. "Les proves externes assenyalen que els resultats dels nens que van arribar aquí amb més de 10 anys estan gairebé igual de lluny dels obtinguts per immigrants arribats abans dels cinc anys com dels dels estudiants autòctons", assenyala.

La solució, ha proposat en alguna ocasió el mateix consell avaluador, a través del seu president, Joan Mateo, és que aquests estudiants amb dificultats siguin atesos en grups reduïts. Les proves de competències assenyalen any rere any que la puntuació obtinguda per l'alumnat repetidor no acostuma a millorar pel mer de fet de tornar a estudiar les mateixes assignatures amb les mateixes metodologies.

A l'espera dels resultats dels exàmens del setembre (que comencen aquest dijous), s'haurà de veure quin efecte fa la prohibició introduïda per la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) que un alumne pugui passar al següent curs si entre les assignatures que té suspeses (el màxim és de tres) hi ha, a la vegada, les Matemàtiques i la Llengua Catalana o la Castellana.

El propòsit d'aquesta mesura és impedir que un estudiant passi de nivell amb dues matèries instrumentals suspeses, perquè això pot afectar la seva evolució en el curs superior. El seu impacte, no obstant, pot ser pervers, adverteixen els experts, ja que es corre el risc de tornar a elevar la taxa de repetició, cosa que, segons va dir el PP, la LOMCE havia de combatre.